Usuari:JUAIMA/Camp menorquí

El paisatge rural menorquí es caracteritza per diversos trets principals. El més espectacular és el de milers de quilòmetres de pedra seca que quadriculen tot el territori com una immensa xarxa de pedra. Enmig d’aquesta les classes del camp s’integren en el paisatge sense estridències, tant a dalt dels turons com a les terres planes. I, d'aquí i d'allà, a la vora de les cases, enmig dels camps o aferrades a les parets de pedra seca, les barraques, els ponts, els bouers, els pous i les abeurades acaben d’arrodonir el paisatge, amb una exposició de formes i varietats que tenen dues constants constructives: la pedra seca i el marès. Per tant, el paisatge de Menorca és un paisatge humanitzat. Açò es manifesta no només en les construccions rurals que acabem d’esmentar, sinó també en una altra característica molt peculiar: en el fet que en tot el territori menorquí la flora i la fauna naturals conviuen amb els camps de cultiu i ramaderia. Aquesta és, sens dubte, la segona peculiaritat del camp menorquí.

Cases del lloc

El centre de l'explotació rural menorquina eren les cases del lloc, conjunt d’edificacions que incloïen l'habitatge de l'amo, la casa del pagès i la resta ’instal·lacions agropecuàries necessàries per al desenvolupament de l'activitat agrícola i ramadera. En aquest conjunt d’edificacions, que s’incorporaven progressivament al llarg del mateix procés d’evolució del lloc, s’hi afegeixen tota una sèrie de petites parcel·les al voltant destinades a usos específics (com ara cultius ’hortalisses, verdures, farratge, fruiters...) i l'explotació de terra necessària per conreus de cereals i la pastura del bestiar. Aquest funcionava amb el sistema dels sementers, és a dir, la parcel·lació i rotació d’usos de les parcel·les per tal de no esgotar-ne la terra. La casa popular del camp menorquí segueix sempre una lògica i uns mateixos esquemes de funcionament, però que s’apliquen de manera diferent segons el casat. La majoria de cases s'emblanquinen amb diverses capes de calç, perquè aquest material serveix per protegir i impermeabilitzar el marès (material amb el qual es feien els habitatges). També podem afegir que en la majoria de casos, la casa és oberta al sol del migdia, amb un petit pati i a vegades amb una porxada, i que la façana nord d’aquestes és més tancada i amb poques finestres, a causa dels forts vents de tramuntana. Com hem dit abans, la majoria dels llocs tenen dues cases: una és del pagès i l'altra del senyor.

Casa del pagès

El casat és l'edificació central del conjunts de les cases del lloc, i era l'immoble on l'amo i la seva família, juntament amb els missatges que ajudaven a l'amo en certes feines, desenvolupaven la seva vida domèstica. És un habitatge que sol ser molt antic i gran. La majoria d’aquestes cases fan porxades, tenen les parets molt gruixades i estan aïllades del calor i del fred. L'entrada sol ser mirant cap al sud, els sostres tenen bigues de llenya i estan fets amb teules. La casa en si es planta baixa i dalt hi ha els porxos que s’empren per emmagatzemar. Un temps s’hi posava gra i quant es fan les matances, les sobrassades, etc. Quasi totes tenen cisternes, ja que es replegava aigua de les teulades, anava per uJns canals i passava directament a la cisterna i s’empraven per tot, fins i tot per beure. Antigament no hi havia electricitat i s’havien d ‘utilitzar llums amb crues ( llum que anava amb una espècie d’oli i feia una petita metxa). Ara s’ha modernitzat gràcies a l'electricitat, ja que ens permet tenir llum i altres coses, sense utilitzar els aparells antics. Les portes són de llenyes igual que les finestres. Recentment, els que no en tenien anaven amb motors de petroli, però encara n’hi ha que no tenen electricitat .