Usuari:Jolle/Saltúquida

Els Saltúquides o Saltúkides (en turc: Saltuklular, en àrab: al-saltūq, آل سلتوق) foren una dinastia de beys que van regnar sobre una part de l'est d'Anatòlia durant el segle xii.

Història[modifica]

El 1071, els seljúcides van derrotar l'Imperi Romà d'Orient a la Batalla de Mantzikert. Ebul Kasim Saltuk (Abu al-Qasim Saltuq I fou encarregat pels seljúcides de conquerir Anatòlia. Va conquerir Teodosiòpolis i el sultà Alp Arslan el va designar com bey per governar sobre la regió. Des de 1080, la dinastia saltúquida es va instal·lar a Erzurum, a la qual va convertir en la seva capital.^[1]. L'antiga Karin dels armenis (en armeni: (Karin o Garin) ), reanomenada Theodosiopolis pels romans d'Orient prengué el nom d'Arz al-Rum (en àrab: Arḍ ar-rūm o "Terra dels romans"). Un altra versió atribueix l'origen del nom a causa dels refugiats armenis que venien en majoria de la propera Arzan (Arzan al-Rum) que havia estat destruida el 1049 pels Seljúcides.^[2]

El 1086, a la mort del sultà de Rum Sulayman I ibn Kutalmish, Ebul Kasim va exercir les funcions de regent (1086-1092) fins a la majoria de Kilidj Arslan I. Aquest últim estava retingut en captivitat per Tútuix I, fundador de la dinastia seljúcida de Síria. Tútuix fou vençut pels romans d'Orient que salvaren així a la dinastia dels seljúcides de Rum. A la mort del sultà gran seljúcida Malik Shah I ^[3] el 1092, Kilidj Arslan I va poder accedir al tron de Rum. El 1107, el seu segon fill Màlik-Xah ibn Kilij Arslan el va succeir però enfrontat amb els seus germans que li disputaven la corona.

Ebul Kasim va continuar sent en principi vassall dels seljúcides, però després va aprofitar els conflictes interns per esdevenir independent.^[1]. El seu fill Ali el va succeir el 1103. Va conquerir Kars i va reforçar així la seva posició. Ell i els seus successors prengueren el títol de Malik (rei) .^[4]

Els saltúquides van conquerir Bayburt, Oltu, Trebisonda, Ispir, i Tercan. El 1132, İzzeddin Saltuk, nét d'Ebul Kasim, va pujar al poder. Sota el seu regnat la dinastia dels saltúquides va arribar al seu zenit. Va lluitar contra els georgians i fou fet presoner el 1153. Per ser alliberat, va haver de satisfer un rescat de deu mil dinars, pagats amb l'ajuda d'altres beys. Va fer una aliança, consagrada per un matrimoni, amb el sultà de Rum Izz al-Din Kilidj Arslan II (1156-1192). Els georgians arribaren fins a Erzurum però es conformaren amb saquejar la ciutat abans de tornar als seves terres.^[1]

İzzeddin Saltuk va morir el 1174, i el seu fill Muhammed el va reemplaçar. En les relacions conflictives amb el rei de Geòrgia David el Constructor (Agmashenebeli) a costa del qual els saltúquies van estendre les seves possessions, es produí un curiós episodi: Muhammad oferirà convertir-se al cristianisme per casar-se amb la que serà la reina Tamara de Geòrgia.^[4]

Una altra particularitat d'aquesta dinastia és el regnat de [Mama Hatun]], la filla d'İzzeddin Saltuk, durant una desena d'anys a la fi del segle xii. Des del començament del segle els saltúquides van haver de lluitar contra els sultans de Rum. El gran seljúcida Malik Shah I (1107-1116) tenia la intenció de unificar Anatòlia sota la seva autoritat, però fou Rukn al-Din Sulaymanshah II (1197-1204) qui va acabar dominant el beylicat el 1202. Els saltúquides quedaren sota la sobirania feudal dels seljúcides fins vers el 1230 quan Ala al-Din Kaykubad I va annexionar completament el territori.^[4]

Monuments[modifica]

Els saltúquides van deixar diversos monuments a Erzurum i a Tercan.

Kale Mescidi (torre de la mesquita petita), Tebsi Minare (minaret), Ulu Câmi (mesquita grab) (1179) à Erzurum.
Mausoleu i caravanserrall de Mama Hatun a Tercan.

La dinastia[modifica]

Dates^[4]	Nom	Nom turc	Fill de	Nom àrab
1097-1103	Abu al-Qasim Saltuk I	Ebul Kasim Saltuk		أبو القاسم سلتوق	Fundador i epònim de la dinastia.
1103-1124	Alí	Alí	Saltuk I	علي بن سلتوق
1124-1132	Dhiya al-Din Abu al-Muzaffar Ghazi	Ziyaeddin Gazi		ضياء الدين أبو المظفر غازي
1132-1168	Izz al-Dîn Saltuk II	İzzeddin Saltuk	Alí	عز الدين سلتوق بن علي
1168-1191^[5]	Nasir al-Din Muhammad	Nasıreddin Muhammed	Saltuk II	ناصر الدين محمد
1191^[5]-1201	Mama Khatun	Mama Hatun	Saltûq II	ar
1201-1202^[6]	Ala al-Din Abu Mansur	Alaeddin	Muhammad	علاء الدين أبو منصور بن محمد
1202-1202^[6]	Malik shah	Melikşah	Muhammad	ملكشاه بن محمد	Conquesta pels Seljúcides de Rum.

Notes i referències[modifica]

↑ ^1,0 ^1,1 ^1,2 (anglès) Saltuklu Bey Principality (1092-1202).
↑ Martijn Theodoor Houtsma, E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 (9 volums), vol. I, BRILL, 1993, 5164 pags. (ISBN 978-900408265-6), article «Arzan », pàg. 473; i Ibn Battûta (trad. C. Defrémery i B. R. Sanguinetti (1858)), "Viatges" (3 volums), De la Meca a les estepes russes, vol. II, París, François Maspero, col. « La Découverte », 1982, PDF, (ISBN 2-7071-1303-4), Introducció i notes de Stéphane Yerasimov
↑ Ibn Battûta, "Viatges" (3 volums), De la Meca a les estepes russes, ISBN 2-7071-1303-4, editor François Maspero, col. La Découverte, París, 1982, traducció de Charles Defrémery i B. R. Sanguinetti (1858), Introducció i notes de Stéphane Yerasimov, en línia a [http://classiques.uqac.ca/classiques/ibn_battuta/voyages_tome_II/ibn_battuta_t2.pdf PDF
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 (anglès) Clifford Edmund Bosworth, The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual, en línia a The Saltuqids.
↑ ^5,0 ^5,1 (anglès) Clifford Edmund Bosworth, The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual, en línia a The Saltuqids, situa la date del fin del seu regnat entre 1191 i 1201.
↑ ^6,0 ^6,1 Pel període 1201-1230, (anglès) Clifford Edmund Bosworth a The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual, en línia a The Saltuqids deixa oberta la possibilitat de govern de Ala al-Din Abu Mansur i de Malik Shah.

Bibliografia[modifica]

(francès) Janine et Dominique Sourdel, Dictionnaire historique de l’islam, PUF, col. Quadrige, ISBN 978-2-130-54536-1, any 2004
(anglès) The New Islamic Dynasties: A Chronological and Genealogical Manual per Clifford Edmund Bosworth, Edinburgh University Press, 2004, ISBN 9780748621378, en línia a [1]
(anglès) International Encyclopaedia of Islamic Dynasties (45 volumes), per Nagendra Kumar Singh, editor Anmol Publications PVT. LTD, 2000, ISBN 978-812610403-1|passage=1047-1048|chap=Saltuk Oghullari Dynasty|volume=44|lire en ligne=http://books.google.fr/books?id=Q_-PZIbW6QYC&pg=PA1047%7Cprésentation en ligne=http://books.google.fr/books?id=Q_-PZIbW6QYC}}

[ozturkler-1] 1,0 ^1,1 ^1,2 (anglès) Saltuklu Bey Principality (1092-1202).

[2] Martijn Theodoor Houtsma, E.J. Brill's First Encyclopaedia of Islam, 1913-1936 (9 volums), vol. I, BRILL, 1993, 5164 pags. (ISBN 978-900408265-6), article «Arzan », pàg. 473; i Ibn Battûta (trad. C. Defrémery i B. R. Sanguinetti (1858)), "Viatges" (3 volums), De la Meca a les estepes russes, vol. II, París, François Maspero, col. « La Découverte », 1982, PDF, (ISBN 2-7071-1303-4), Introducció i notes de Stéphane Yerasimov

[3] Ibn Battûta, "Viatges" (3 volums), De la Meca a les estepes russes, ISBN 2-7071-1303-4, editor François Maspero, col. La Découverte, París, 1982, traducció de Charles Defrémery i B. R. Sanguinetti (1858), Introducció i notes de Stéphane Yerasimov, en línia a [http://classiques.uqac.ca/classiques/ibn_battuta/voyages_tome_II/ibn_battuta_t2.pdf PDF

[bosworth-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 (anglès) Clifford Edmund Bosworth, The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual, en línia a The Saltuqids.

[date-5] 5,0 ^5,1 (anglès) Clifford Edmund Bosworth, The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual, en línia a The Saltuqids, situa la date del fin del seu regnat entre 1191 i 1201.

[hesitation-6] 6,0 ^6,1 Pel període 1201-1230, (anglès) Clifford Edmund Bosworth a The new Islamic dynasties: a chronological and genealogical manual, en línia a The Saltuqids deixa oberta la possibilitat de govern de Ala al-Din Abu Mansur i de Malik Shah.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]