Usuari:Josep Esquer/Ezkapament katalà
L’escapament català és una variant entre els diversos tipus d’escapaments dels rellotges mecànics. La seva aparició data dels inicis del segle XVIII i la denominació (oficialitzada des de l’any 1958) deriva de la distribució geogràfica del mecanisme. Distribució localitzada a Catalunya de forma exclusiva.).[1]
Rellotges mecànics[modifica]
Els rellotges mecànics tradicionals funcionaven a partir d’una certa quantitat d’energia acumulada prèviament (amb l’acció de “donar corda” al rellotge). L’energia s’emmagatzemava amb un sistema de peses i politges o amb una molla espiral d’acer. Aquesta energia s’anava alliberant per a fer moure els mecanismes i les busques indicadores. La indicació correcta del temps mesurat exigia una velocitat constant del moviment del sistema.
Regulació de la velocitat[modifica]
Un dels sistemes clàssics de regulació era el mecanisme d’escapament d’àncora. Aquesta solució es basa en el moviment d’un pèndul i una àncora que actua sobre una roda dentada. Ajustant el període d’oscil·lació del pèndul és possible obtenir una velocitat constant i adequada. Velocitat que permet mesurar el temps amb una certa precisió.
Roda caterina[modifica]
La roda caterina (sovint anomenada roda catalina) o simplement caterina, és la roda dentada que rep l’acció de l’àncora sincronitzadora moguda pel pèndul.[2]
Origen del sistema[modifica]
Denominació oficial[modifica]
Aquest tipus d'escapament rebé el seu nom a mitjans dels anys 50 a l'adonar-se, els estudiosos de la rellotgeria dels segles XVII-XVIII, que era únic i exclusiu dels rellotges construïts a Catalunya durant aquests segles.
Característiques[modifica]
La principal característica de l'Escapament Català és la seva roda d'escapament. Les seves dents son de forma triangular amb un angle aproximat de 60º, cosa que l'hi dona una forma característica.
L'Escapament Català el trobem tant en els rellotges de campanar com en els domèstics. De fet els rellotges domèstics son la reducció dels rellotges de campanar.
L'Escapament Català té una sèrie de particularitats que el fan interessant. Una de les seves principals virtuts és la robustesa. Un cop graduat, no es veu afectat gairebé per res i li costa de gastar-se, sobretot amb el bronze que es feia servir aleshores, pràcticament sense plom.
El desplaçament del pèndol és bastant important, comparat amb d'altres models d'escapament. Cosa que fa que mantingui la oscil•lació encara que no estigui massa ben graduat.
La manca d'exactitud que, a vegades, s'ha dit que té, ve donada, en la majoria dels casos, per a d'altres causes, com puguin ser la varilla del pèndol articulada o la molla de la suspensió amb un perfil no massa uniforme. Si es corregeixen aquests problemes, el rellotge afina com qualsevol d'altre ( i a vegades supera als de renom internacional).
Referències[modifica]
- ↑ JOSE DANIEL BARQUERO. ENCICLOPEDIA DEL RELOJ DE BOLSILLO: Historia, catalogación, mecánica y detalles de las mayores colecciones públicas, privadas y museos internacionales. Editorial AMAT, 16 December 2004, p. 86–. ISBN 978-84-9735-189-8.
- ↑ JOSE DANIEL BARQUERO CABRERO. TODO SOBRE LOS RELOJES DE BOLSILLO: De la decisión de compra a la catalogación. Editorial AMAT, 23 November 2005, p. 44–. ISBN 978-84-9735-250-5.