Usuari:Josep Esquer

    De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

    Cròniques traduïdes a l'anglès online[modifica]

    • Llibre dels fets de Jaume I.[1]
    • Traducció parcial de Desclot[2]

    Link nàutic:

    The satirical papyrus at the British Museum
    Satirical ostraca showing a cat guarding geese, c.1120 BC, Egypt.
    Figured ostracon showing a cat waiting on a mouse, Egypt

    Joan Roget[modifica]

    En este contexto, sólidamente basado en datos de archivo, Simón-Guilleuma aportó las pruebas documentales de que, antes de 1593, en esos talleres barceloneses se habían construido “anteojos de larga vista”. En marzo de dicho año falleció Pedro de Cardona, destacada personalidad de la oligarquía ciudadana, que dejó entre sus bienes una “ullera llarga guarnida de llautó”, cuidadosamente descrita por el escribano, que resalta su parte óptica y su montura alargada de unos veinte centímetros. Dicho instrumento, que seguramente fue una ofrenda del artífice constructor, pasó a ser posesión de su viuda y más tarde de su hijo. Pocos años más tarde, aparecen pruebas de que otros semejantes estaban en poder de varios acomodados mercaderes de Barcelona. Jaume Galvany tenia una “ullera de llarga vista” que se vendió en publica subasta , tras su muerte (1608), por cinco sueldos. Honorato Graner, fallecido en 1613, poseía asimismo una “ullera de llauna per mirar de lluny”. [4]

    Joan Roget era fill de Ramon Roget (un cardador de tela) d'Angulema, França. D'acord amb l'optometrista català i historiador aficionat Simón de Guilleuma, Roget s'hauria casat amb Joana de Malaville i emigrat a la ciutat catalana de Girona, a Espanya, on treballaria com a mestre fabricant d'ulleres. El seu germà, Pere Roget, també fabricant d'ulleres, es va instal·lar a Barcelona a la plaça del Blat i dos dels fills de Pere Roget, Magí i Miquel, també es van convertir en mestres fabricants d'ulleres El registre de morts de la catedral de Rodez a Avairon llista la mort de Joana Roget el 7 d'agost de 1614. No es té constància del registre de la mort de Joan Roget, però manca el llibre de registre de morts entre 1617 i 1624, sent probable la seva mort entre aquestes dues dates.

    El nostre Joan Roget, segons vaig saber després, era germà de Roget de Borgonya, veí en un altre temps de Barcelona, ​​home de gran indústria i el primer que va introduir i establir aquest art a Espanya. Aquest va tenir tres fills, dels quals un, dedicat a les lletres ia la religió, va prendre el hàbit Dominic, i sent frare, va traçar telescopis. Ningú els ha traçat més exacte que aquests germans Roget.

    Segons diverses versions oficials hi havia dos germans, Pere i Joan, fills de Ramon Roget (cardador de llana d'Angulema), que emigraren a Catalunya. Pere fou el primer en emigrar i s'establí a Barcelona. Joan el seguiria i s'establiria a Girona (potser passant primer per Barcelona i aprenent l'ofici del seu germà).

    Pere Roget es casà amb Caterina Isern i tingueren tres fills: Joan, Magí i Miquel.

    Plantilla:Arbre genealògic

    Miquel Roget[modifica]

     
    Ramon Roget
    *15xx
    †16xx
     
    Joana de Malaville
    *15xx
    †16xx
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
    Joan Roget
    *15xx
    †16xx
     
    Pere Roget
    *15xx
    †16xx
     
    Caterina Isern
    *15xx
    †16xx
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
    Joan Roget
    *15xx
    †16xx
     
    Magí Roget
    *15xx
    †16xx
     
    Miquel Roget
    *15xx
    †16xx
     
     
     
     
     
     
     

    Ferran d'Antequera[modifica]

     
    Enric II de Castella
    el de les Mercès
    rei de Castella (1369-1379)
    *1333/1334
    †1379
     
    Joana Manuel de Castella
    senyora de Villena,
    Escalona i Peñafiel
    *1339 =1350 †1381
     
     
    Pere III el Cerimoniós
    rei d'Aragó etc. (1336-1387)
    *1319
    †1387
     
    Elionor de Sicília
    *1325
    =1349
    †1375
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
    Joan I de Castella
    rei de Castella (1379-1390)
    *1358
    †1390
     
    Elionor d'Aragó
    *1358
    =1375
    †1382
     
    Joan I el Caçador
    rei d'Aragó etc. (1387-1396)
    *1350
    †1396
     
    Martí I l'Humà
    rei d'Aragó etc. (1396-1410)
    *1356
    †1410
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
     
    * naixement
    = matrimoni
    † defunció
     
    Enric III de Castella, el Malalt
    rei de Castella (1390-1406)
    *1379
    †1406
     
    Ferran I d'Aragó
     
     
     
     
     
     
     
     

    Mapa consolat[modifica]

    consolatsde catalans

    Editor puntual