Usuari:Julsng/Càmera instantània

Un Polaroid i dos càmeres instantànies Fujifilm  amb pel·lícula

Polaroid SX-70

Fujifilm Instax 210 amb una fotografia instantània

La càmera instantània és una càmera que utilitza un tipus de pel·lícula que  crea una empremta químicament desenvolupada poc després de fer la fotografia. Polaroid va ser l'empresa  que va iniciar (i patentar) la consumició de càmeres instantànies, i va ser seguida per diversos fabricants.

La invenció de les càmeres instantànies comercials fàcils d'usar s'atribueix generalment al científic americà Edwin Herbert Land,  Land, qui va descobrir la primera càmera instantània comercial: el model 95 Land Camera, el 1948, un any després de descobrir la pel·lícula instantània a  Nova York. La càmera instantània més primerenca, la qual va consistir en una càmera i un portàtil en un sol compartiment, va ser inventada el 1923 per Samuel Shlafrock.

El febrer de 2008, Polaroid va caure en bancarrota per segon cop i va anunciar que interrompia la producció de pel·lícules i càmeres instantànies, va tancar tres fàbriques i va fer fora 450 treballadors. Les vendes de la pel·lícula química va caure com a mínim un 25% per any la primera dècada del segle XXI. L'any 2009, l'empresa Polaroid va ser adquirida per Holdings d'IP del PLR, LLC, que utilitzà la marca  per vendre diversos productes, sovint relacionats amb les càmeres instantànies. Entre els productes que ven, hi ha la càmera instantània Polaroid Fuji Instax, i diverses càmeres digitals i impressores portàtils. Actualment, la pel·lícula continua sent feta pel Polaroid Originals (anteriorment el Projecte Impossible) que té diversos models de la càmera Polaroid, i utilitzant el format 8x10 polzades.

Càmeres Polaroid

Polaroid Model 95, primera càmera d'instant de l'empresa va introduir dins 1948

Les càmeres Polaroid poden classificar-se segons el tipus de film que utilitzen. Les primeres Polaroids (abans de 1963) utilitzaven pel·lícula de rotlle. 

Aquest tipus de pel·lícula venia amb dos rotlles (positiu i negatiu), que eren carregats a la càmera i oferien tres mides possibles diferents (sèries de 40, 30, i 20). La següent generació de càmeres Polaroid utilitzava un paquet de pel·lícula de 100 sèries. El fotògraf havia d'estirar la pel·lícula fora de la càmera i, al final del procès del desenvolupament, pelar la part positiva del negatiu. La pel·lícula de paquet va ser incialment oferta en un format rectangular (sèrie de 100), posteriorment en format quadrat (sèrie de 80). La tercera generació de Polaroids, com la popular en el seu temps SX-70, utilitzava un format quadrat de pel·lícula integral, que contenia tots els components de la pel·lícula. Cada exposició es desenvolupava automàticament una vegada es prenia la fotografia. La pel·lícula que utilitzava la càmera SX-70 (o Temps Zero) va tenir un fort seguiment per artistes interessats en la manipulació d'imatges.

Polaroid 636

Les càmeres de sèries de 600  com el Pronto, Sol 600, i One600 utilitzaven 600 (o la pel·lícula més difícil de trobar professionalment,  779). Aquesta pel·lícula era quatre temps més ràpida que l'utilitzada en la càmera SX-70. Les càmeres Polaroid Spectra utilitzaven la pel·lícula Polaroid Spectra que tornava a un format rectangular. Les càmeres Captiva, Joycam, i Popshots (d'un sol ús) utilitzaven un carret més petit de sèrie de 500  en format rectangular. Les càmeres I-Zone  utilitzaven un format de pel·lícula molt petitt que era ofert en format d'adhesiu. Finalment, les càmeres Mio utilitzaven la pel·lícula Polaroid Mio que era de la càmera Fuji Instax mini, que va passar a la marca Polaroid i que avui en dia segueix disponible amb el mateix nom Fuji Instax Mini.  Aquesta mida produeix una fotografia de mida inversa.  Polaroid segueix venent una càmera de format mini construïda per Fuji sota la marca Polaroid 300,  i la pel·lícula està disponible en ambdues marques (Polaroid u Fuji Instax mini), que són intercanviables.  [[Categoria:Invents estatunidencs]]