Usuari:Llori/proves

Pere Lloberas i Vidal (La Bisbal d'Empordà, 14 d'octubre de 1896 - 1987) fou un historiador i batlle que visqué a La Bisbal d'Empordà. El seu mandat com alcalde es va inciar el 14 d'abril de 1931 i acabà l'1 de febrer de 1934. Pere Lloberas a part d'historiador i batlle era moltes altres coses: un home pulcre i ben posat, amable, que passejava per l'Aigüeta a les tardes i sobretot un historiador de la seva població natal. Va casar-se amb Carme Canovas i tingué 3 fills.

Vida de Pere Lloberas

Els avantpassats més antics de Lloberas vivien a Sant Pol de la Bisbal d'Empordà, població molt propera a La Bisbal. Un dels fadristerns, els seu avi, va anar a viure a La Bisbal a l'any 1850. De mica en mica s'hi van fer construïr una casa a l'Aigüeta, mateixa casa on va néixer Pere Lloberas, el 14 d'octubre de 1896. Va tenir una important formació escolar. Més tard va treballar 35 anys fent de gerent a la fàbrica Coromina. En la vida social va decantar-se pel catalanisme constructiu, d'aquesta manera es va inscriure com a soci de l'Escut Emporità. Ben aviat li donaren un càrrec a la secció d'esplai i al cap de poc la presidència de la secció. Quan Pere estigué de president a l'Escut Emporità l'acció de Primo de Rivera va fer que el local romangués tancat. Abans havia estat una organització en la qual s'hi havien fet tertúlies. A més l'Escut funcionava com a centre d'esbargiment: hi havia un cafè i una sala de festes. Més tard va sortir un setmanari anomenat "El Bisbalenc" el qual era fet per la gent del mateix escut. Ja entrant en política va ser president de la Joventut Nacionalista 7 anys fins l'any 1931. Aquell mateix any va formar part de la candidatura dels regidors municipals a les eleccions del 12 d'abril i en resultà elegit. Més tard el van designar alcalde per unanimitat als 35 anys. A la Guerra Civil, el 1936, els milicians van agafar presoner en Pere Lloberas. Gràcies a una manifestació popular, al cap de poc dies va aconseguir sortir de la presó.

Pensaments, opinions i activitat literària de Pere Lloberas

Lloberas va ser afectat pel Noucentisme. Llegí bastantes glosses d'Eugeni d'Ors, el qual definí el Noucentisme, i és considerat el seu creador. Ell mateix, Pere Lloberas, es considerava un simple cronista voluntariós, encara que bona part dels seus coneguts el consideraven com un bon historiador. El seu mandat com a alcalde va ser molt ben recordat per la població. Després de ser alcalde, escriví llibres d'història com pot ser: "La Bisbal en la història i el record", publicat el 1959 i després d'aquesta publicació el ritme d'escriptura va augmentar. Sempre que deia o escrivia quelcom ho deia amb total seguretat.

En una entrevista, Pere Lloberas afirmava que la Bisbal tenia un gran gruix de població immigrada. Per a ell, l'escola havia d'aconseguir integrar aquesta a gent a la població. Tenia una visió positiva vers les activitats culturals de la Bisbal. Ell mateix deia que la Bisbal en aquell moment no la considerava una ciutat morta, com ho havia estat en temps anteriors. Lloberas afegia que en aquells anys, La Bisbal passava per un moment de crisi en la ceràmica. Deia que se'n podria recuperar, però que no seria fàcil.

Referències

1- Article "bisbalencs" - Entrevista a Pere Lloberas i Vidal

2- Llibre de l'Aplec.

3- Cròniques de Pere Lloberas

4- Article de la Festa Major, el 1987

Tadeu-Miquel de Ferrer-Noguer (Besalú, 1764 - La Bisbal d'Empordà 1827) fou un cavaller i "capitán de nabió", sempre fidel al rei Ramon de Labori. Passà molts anys voltant pels mars i més tard es casà amb Maria-Dolors de Ciurana i de Rich. Tingué dos fills a La Bisbal d'Empordà.

Família de Tadeu-Miquel i vida al mar

Tadeu-Miquel va néixer en una família d'origen pagès de la Garrotxa, la qual es va anar enriquint a mesura que passava el temps. La família Ferrer-Noguer tenia alguns membres que exercien d'oficials a la marina, a l'eslgèsia catòlica i al món dels advocats. Així doncs, Tadeu va fer la carrera militar a la marina de guerra. Va ser ascendit diverses vegades entre la marina. En aquells anys, la monarquia espanyola estava aliada amb França; aquestes dues potències es barallaven amb Anglaterra pel domini dels mars i per les rutes comercials a Amèrica. Tadeu-Miquel passà moltíssims anys al mar: primer viatjà als mars del Sud i passà a prop de les illes Malvines. Després va arribar fins a Filipines, on s'hi quedà set anys. Entre les diferents aventures Tadeu participà en diferents persecucions de naus enemigues. Al cap d'aquests set anys va navegar pels mars de la Xina, per la costa d'Índia, pel Cap de Bona Esperança per arribar així a Cadis. Podem dir que va fer la volta al món.

Casament i mort de Tadeu-Miquel

L'any 1817, després de voltar tan pels mars, es va casar amb Maria-Dolors de Ciurana i de Rich. Ell tenia 53 anys llavors, ella 24. Maria insistí en que anessin a viure a la Bisbal, i al final ho feren. A la població van néixer els seus dos fills: Joaquim (1819) i Josep-Maria (1821). Ferrer era bastant ric, i cobrava un sou del rei de 2500 rals. A més, tenia diverses propietats. Va morir a La Bisbal després de patir una llarga malaltia que ell anomenava mal de pedra. Aquesta malaltia li havia provocat intensos dolors. Va morir amb 63 anys. N'havia viscut 15 a Besalú, 10 a La Bisbal, i els demés, 38, al mar.

Referències

1- Bisbalencs d'abans (número 30)

2- Retalls de la nostra història