Usuari:Maagba3/proves/l'ocelldefoc
El ballet[modifica]
Argument[modifica]
Origen de la història[modifica]
L'ocell de foc és un personatge molt present en els contes de fades del folklore eslau. Apareix, per exemple, a la llegenda "L'ocell de foc i la princesa Vassilissa" [1] o a "Ivan Tsarevich, l'ocell de foc, i el llop gris" [2]. Sempre és descrit com a un ocell que brilla sota la llum de la lluna i té plomes de color daurat. Sovint és l'objecte de la recerca de l'heroi de la història, que, després d'haver-ne trobat una ploma, l'utilitza per trobar l'ocell viu i capturar-lo. Aquesta història ha inspirat vàries obres literàries, com El cavallet geperut, de Piotr Ierxov [3], i Ígor Stravinski mateix s'hi va basar per al seu ballet.
Sinòpsi[modifica]
El programa dels Ballets Russos en l'estrena del ballet resumia l'acció de la següent manera:
Ivan Zarevich ve un día un pájaro maravilloso, todo de oro y de llamas; le persigue sin poder cogerlo y sólo logra arrancarle una de sus brillantes plumas. La persecución le lleva hasta los dominios de Katschei el Inmortal, el temible semidiós, que quiere apresarlo y convertirlo en piedra, como ya ha hecho con más de un valiente caballero. Pero las hijas de Kastchei t las trece princesas que son sus cautivas interceden y se esfuerzan por salvarlo. Llega el pájaro de fuego, que disipa los encantamientos, y el castillo de Kastchei desaparece y las muchachas, las princesas, Ivan Zarevich y los caballeros son liberados y pueden apoderarse de las preciosas manzanas de oro del jardín. [4]
Ivan Zarevich veu un dia un ocell meravellós, tot d'or i de flames; el persegueix sense poder agafar-lo i només aconsegueix arrencar-li una de les seves brillants plomes. La persecució el porta fins als dominis de Kasxei l'Immortal, el temible semidéu, que el vol capturar i convertir en pedra, com ja ha fet amb més d'un valent cavaller. Però les filles de Kasxei i les tretze princeses que són les seves captives intercedeixen i s'esforcen per salvar-lo. Arriba l'ocell de foc, que dissipa els encanteris, i el castell de Kasxei desapareix i les noies, les princeses, Ivan Tsarevich i els cavallers són alliberats i poden apoderar-se de les precioses pomes d'or del jardí.
Malgrat tot, aquest resum omet parts de l'obra com la coronació i el casament d'Ivan Tsarevich, que va ser idea de Stravinski mateix. Mikhaïl Fokin, coreògraf del ballet, va fer-ne un resum més extens en què explica que, al principi de l'obra, el príncep Ivan veu l'ocell de foc sota la llum de la lluna, i és encegat per la seva brillantor. Es prepara per a disparar, però decideix capturar-lo viu. L'ocell vola cap a l'arbre de les pomes daurades al jardí del malvat bruixot Kasxei, on Ivan el captura. L'ocell li suplica, i Ivan el deixa en llibertat, per la qual cosa l'ocell li concedeix una de les seves plomes, la qual, segons diu, li serà útil. Ivan es guarda el talismà i marxa. Aleshores, la porta del castell de Kasxei s'obre i en surten dotze princeses, seguides de la Princesa de Bellesa Sobrenatural, que es posen a jugar amb les pomes d'or. La poma de la Princesa roda cap a un arbust, on Ivan està amagat. Ell la recupera, fa una reverència i li torna la poma. La Princesa, espantada, encara que atreta per la bellesa, modèstia i maneres galants del príncep, marxa vergonyosament. El príncep se n'enamora, i la Princesa també.
L'alba s'acosta, i les princeses retornen al palau de Kasxei. Ivan les vol seguir, però la Princesa l'atura, dient-li que si ho fa morirà. Un cop fora del jardí, se n'adona que no pot viure sense ella, i torna per buscar-la. Intentant obrir la porta amb la seva espasa, encén l'alarma de Kasxei, un carrilló màgic, i els monstres del bruixot surten del palau i el capturen. Apareix Kasxei i l'interroga. Ivan, amb respecte, es treu el barret, i davant l'horrible visió del bruixot, li escup. Els monstres el posen contra al mur, que està construït amb cavallers petrificats, i Kasxei comença l'encantament per tornar-lo de pedra. De sobte, Ivan recorda la ploma de l'ocell de foc. L'agita a l'aire, i l'ocell apareix, llançant un encanteri sobre Kasxei i els seus monstres i forçant-los a ballar fins que caiguin al terra esgotats. Mentrestant, Ivan intenta rescatar la Princesa, però l'ocell de foc el guia cap a un cofre amagat al tronc d'un arbre. Dins del cofre es troba un ou que conté l'ànima de Kasxei i el secret de la seva immortalitat. Quan Ivan l'estreny amb la mà, Kasxei es queixa, i quan se'l passa d'una mà a l'altra, Kasxei vola de banda a banda de l'escenari. Finalment, Ivan el llença contra el terra, i Kasxei cau mort. El seu imperi desapareix i és substituït per una ciutat resplendent. Ivan i la Princesa es casen i són coronats Tsar i Tsarina. [5]
Coreografia[modifica]
La coreografia del ballet és de Mikhaïl Fokin i va ser trencadora. Fokin va allunyar-se del ballet clàssic per fer ús d'un estil de moviment més realista i derivat de les danses folklòriques. El paper de l'ocell de foc, interpretat per una dona, és complicat de ballar i fascinant de veure; entra a escena en una ràfega de moviment, i els seus passos són atrevits i plens d'energia. Els monstres de Kasxei transformen l'escenari en una flamarada de color i detalls folklòrics. [6]
Des de molts punts de vista, L'ocell de foc és un ballet encara lligat a les convencions i l'estètica musical de finals del segle XIX. Els seus aspectes més innovadors potser sorgeixen d’una idea de Fokin, qui pensava abolir, o quant menys que minimitzar: l’ús de pantomimes convencionals de gestos estereotipats, a través del qual el ballet clàssic representava, descrivia i narrava les accions i els diàlegs imaginaris entre els protagonistes en els moments que servien d’enllaç entre els diversos números de ball.
En lloc d’aquest desgastat codi mímic, Fokin va optar per modes de moviment més expressius, en què tot el cos estava més orgànicament implicat; els modes, és a dir, més a prop de la dansa que de la mímica. A L'ocell de foc, roman la divisió tradicional en números de ball tancat, però la diferència entre el seu registre expressiu i el dels moments de connexió entre les danses es veu atenuada i el conjunt sembla fusionar-se en un continu dramàtic. Això també es corresponia amb l'ideal estètic d'unitat del drama Wagneriana en la seva recepció simbolista russa.[7]
Adaptacions[modifica]
A més de la partitura del ballet de 1909-10, Stravinski va arranjar tres suites per a ser tocades en concert, que daten de 1911, 1919 i 1945.
Suite de 1911[modifica]
- Introducció
- El jardí encantat de Kasxei
- Dansa de l'ocell de foc
- Súplica de l'ocell de foc
- El joc de les princeses amb les pomes d'or
- El khorovod de les princeses
- Dansa infernal [8]
Suite de 1919[modifica]
- Introducció
- L'ocell de foc i la seva dansa
- Variacions de l'ocell de foc
- El khorovod de les princeses
- Dansa infernal del Rei Kasxei
- Cançó de bressol
- Finale [9]
Suite de 1945[modifica]
- Introducció
- Preludi i dansa
- Variacions
- Pantomima I
- Pas de dos
- Pantomima II
- Scherzo
- Pantomima III
- El khorovod de les princeses (rondó)
- Dansa infernal
- Cançó de bressol
- Finale [10]
Enregistraments destacats[modifica]
| Any de publicació | Orquestra | Director | Companyia d'enregistraments | Format | Notes |
|---|---|---|---|---|---|
| 1916 | Orquestra Simfònica de Beecham | Sir Thomas Beecham | Columbia Gramophone Company | 78 RPM | Tres fragments de la suite de 1911. Primer enregistrament comercial de la música de Stravinski. |
| 1924 | Orquestra Simfònica de Londres | Albert Coates | His Master's Voice | 78 RPM | Primer enregistrament de la suite de 1911 completa. |
| 1924 | Orquestra de Filadèlfia | Leopold Stokowski | Victor | 78 RPM | Primer enregistrament acústic de la suite de 1919 completa. |
| 1925 | Orquestra Filharmònica de Berlín | Oskar Fried | Polydor | 78 RPM | Primer enregistrament elèctric de la suite de 1919 completa. |
| 1947 | Orquestra Filharmònica de Nova York | Ígor Stravinski | Columbia Records | 78 RPM/LP | Primer enregistrament de la suite de 1945 completa. |
| 1960 | Orquestra Simfònica de Londres | Antal Doráti | Mercury Records | LP | Primer enregistrament de la partitura original de 1911. |
Adaptacions[modifica]
Es van utilitzar fragments de L'ocell de foc a la pel·lícula Allegro non troppo [11], de Bruno Bozzetto, i a Fantasia 2000, de Disney.
El llibre Firebird, de Saviour Pirotta i Catherine Hyde, està basat en la història original que va inspirar el ballet, i va ser publicat el 2010 com a celebració del centenari de l'estrena del ballet. [12]
La influència de L'ocell de foc ha anat més enllà de la música clàssica. Frank Zappa va estar molt influenciat per la música de Stravinski i va utilitzar la melodia de la Berceuse al seu àlbum Absolutely Free de 1967. [13][14] La banda de rock progressiu Yes ha utilitzat regularment la música del Finale del ballet per a la seva entrada a l'escenari en els concerts des de 1971. [15]
Va ser utilitzat a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Hivern de Sotxi el 2014. [16]
Referències[modifica]
- ↑ «Russian Fairytale: The Firebird and Princess Vassilissa» (en anglès). [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ «SurLaLune Fairy Tales: The Annotated Firebird», 23-05-2006. [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ «Pyotr Yershov. The little humpbacked horse». [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ Tranchefort, François-René. Guía de la música sinfónica. Segunda ed. rev. Madrid: Alianza, 2002, p. 1168. ISBN 84-206-8582-8.
- ↑ «STRAVINSKY: Firebird (The) / Petrushka». [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ «The Firebird — Productions — Royal Opera House». [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ Locanto, Mssimiliano «L’Oiseau de feu e Le Sacre du printemps nella prospettiva del ‘gesto musicale’» (pdf) (en italià). L’Oiseau de feu e Le Sacre du printemps nella prospettiva del ‘gesto musicale’, xxx, 2011, pàg. 161-182. ISSN: 0392-4580.
- ↑ «L'oiseau de feu (The Firebird),… | Details» (en anglès americà). [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ «L'oiseau de feu (The Firebird),… | Details» (en anglès americà). [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ «Igor Stravinsky, The Royal Philharmonic Orchestra, Yuri Simonov - The Rite Of Spring - The Firebird Ballet Suite 1945» (en castellà). [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ News, Deseret. «Film review: Allegro Non Troppo» (en anglès), 12-03-1991. [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ «Catherine Hyde Books FIREBIRD Written by Saviour Pirotta Illustrated by Catherine Hyde», 26-08-2014. [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ «The Real Frank Zappa Book». [Consulta: 24 novembre 2020].
- ↑ Ulrich, Charles, 1957-. The big note : a guide to the recorded works of Frank Zappa. ISBN 1-55420-146-2.
- ↑ yesadmin. «YESSONGS» (en anglès americà). [Consulta: 3 desembre 2020].
- ↑ «The XXII Olympic Winter Games in Sochi in 2014 has opened with a grand show thrilling spectators - Sochi 2014 Olympics», 08-02-2014. [Consulta: 24 novembre 2020].