Usuari:Mcapdevila/Alfa de Cronbach
El mètode de fiabilitat més utilitzat en psicometria és l' Alfa de Cronbach , desenvolupat l'any 1951 i que rep el nom de Lee Cronbach. Es tracta d'un índex de consistència interna que pren valors entre 0 i 1, que serveix per comprovar si l'instrument que s'està avaluant recopila informació defectuosa i per tant ens portaria a conclusions equivocades o si es tracta d'un instrument fiable que fa mesuraments estables i consistents. l' Alfa de Cronbach és per tant un coeficient de correlació al quadrat que, a grans trets, mesura l'homogeneïtat de les preguntes mitjana de totes les correlacions entre tots els ítems per veure que, efectivament, s'assemblen.
La seva interpretació serà que, com més s'acosti l'índex a l'extrem 1, millor és la fiabilitat, considerant una fiablilidad respectable a partir de 0,80.
Formulació[modifica]
El càlcul del coeficient de Cronbach es pot fer de dues maneres:
a) Bé mitjançant la variància dels ítems i la variància de la puntuació total:
=
![{\displaystyle \left[{\frac {K}{K-1}}\right]}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/834c32807d57b54547eab167ce0b608db198673a)
![{\displaystyle \left[1-{\frac {\sum _{i=1}^{k}S_{i}^{2}}{S_{t}^{2}}}\right]}](https://wikimedia.org/api/rest_v1/media/math/render/svg/f04b23796aaa928287eb974355f79a641adda5d7)
Sent
la suma variància s de cada document.
la variància del total de files (puntuació total dels jutges)
el nombre de preguntes o ítems.
b) o bé mitjançant la matriu de correlació dels ítems:
Sent
el nombre d'ítems,
la mitjana de les correlacions lineals entre cada un dels ítems.
Condicions per fer Alpha[modifica]
Aquest alfa sempre es farà per escales de tal forma que, a manera d'exemple, en el test STAI de tret d'ansietat i estat d'ansietat publicat per TEA, es durien a terme dos índexs de consistència (l'alfa corresponent al tret d'ansietat i el alfa corresponent a l'estat d'ansietat). Ara bé, per poder calcular la fiabilitat d'un test, aquest ha de complir amb dos requisits previs:
1. Estar format per un conjunt d'ítems que es combinen additivament per trobar una puntuació global (és a dir, les puntuacions se sumen i donen un total que és el que s'interpreta).
2. Tots els elements mesuren la característica desitjada en la mateixa direcció. És a dir, els ítems de cadascuna de les escales tenen el mateix sentit de resposta (a major puntuació, més ansietat, per exemple; aquest sentit de resposta ve especificat en el manual del test).
A tall d'exemple, passa que quan es redacta un test amb respostes tipus Likert (posem 0 = res a 3 = molt), s'observen ítems de la següent manera:
- "Em sento calmat" → contestar amb 3 significaria poca ansietat (a més puntuació, menys ansietat).
- "Em sento tens" → contestar amb 3 significaria molta ansietat (a més puntuació, més ansietat).
El segon document és el que es correspon amb el sentit de resposta especificat en el manual, però com que el primer no compleix aquesta relació, haurà de ser invertit perquè el test així tingui tots els ítems amb el mateix sentit i es pugui, doncs, calcular l'índex de consistència o Alfa de Cronbach. (Aquest procés de canvi de sentit es portaria a terme, en el SPSS, programa estadístic més popular entre els psicòlegs, mitjançant una re-codificació de dades).
Anàlisi[modifica]
Per a l'anàlisi de resultats, es recomana llançar els estadístics. En fer-ho, obtindrem dos tipus de resultats: els estadístics dels ítems i de l'escala i els estadístics dels ítems en relació amb el valor total. Aquestes dues taules de resultats seran fonamentals per a la interpretació i possible reformulació del test. Per a això cal explicar dos conceptes:
- Coeficient de correlació lineal: Mesura el grau i la direcció de l'associació lineal entre dues variables quantitatives.
- Correlació item-total: Aquesta correlació és de gran rellevància perquè indica la correlació lineal entre el document i la puntuació total (sense considerar l'ítem en avaluació) obtingut pels jutges indicant la magnitud i direcció d'aquesta relació. Els ítems dels coeficients document-total que donen valors menors a 0,35 han de ser rebutjats o reformulats, ja que les correlacions a partir de 0,35 són estadísticament significatives més enllà del nivell de l'1% (Cohen-Manion, 1990).[text imprecís]
Una baixa correlació entre el document i la puntuació total pot ser degut a causes, ja sigui de mala redacció del document o que aquest no serveix per a mesurar el que es desitja mesurar.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]