Usuari:Mcapdevila/Arabista
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Un arabista és un especialista en llengua o cultura àrab. Per la seva peculiar història, l'estat espanyol ha desenvolupat una escola d'arabistes important a partir fonamentalment de la Il·lustració, que redescobreix l'important llegat de la civilització hispanomusulmana durant la conquesta.
Al segle xviii, Miguel Casiri va catalogar els manuscrits de la biblioteca de San Lorenzo del Escorial. El seu deixeble José Antonio Conde (m. 1820), va escriure una Història de la dominació dels àrabs a Espanya. L'erudit Pascual Gayangos (1809-1897) va continuar aquesta tradició al segle xix, que es va beneficiar de la maurofília romàntica. El seu més important deixeble va ser Francisco Codera Zaidín (1836-1917), en la càtedra d'àrab de la Universitat de Madrid. Aquest va editar els deu volums de la Bibliotheca arabo-hispana. Els seus deixebles Julián Ribera (1858-1934) i Miguel Asín Palacios (1870-1944) van elevar l'arabisme espanyol en plena sintonia amb l'europeu, realitzant-hi importants contribucions. Va seguir a aquestes dues figures el seu deixeble Emilio García Gómez (1905-1995), una personalitat que omple el segle xx i va ser un dels descobridors de les kharges. Va ser el primer director de l'Escola d'Estudis Àrabs de Madrid. També mereix esment Gabriel Morales i Mendigutia (1866-1921), militar, acadèmic i historiador espanyol, que dominava no sols l'àrab, sinó també llengües berbers.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Arabista |