Usuari:Mcapdevila/Disc imaginal

Tres discs imaginals de Drosophila que donaran lloc a tres extremitats. Fotografia de J. Albert Vallunen.

Els discs imaginals són parts de la larva d'un insecte holometabolic que formaran estructures cuticulares l'insecte adult durant la transformació pupal. Aquests estructures inclouen els ulls, antenes o ales; aquesta determinació pot variar en un procés poc corrent anomenat transdeterminació. Els discs imaginals han estat extensament estudiats a Drosophila melanogaster.

La majoria dels òrgans de la cap (ulls, antenes, càpsula cefàlica, palps) deriven d'un sol tipus de disc. Aquestes estructures s'han de definir, dins d'un únic conjunt de cèl·lules (un sol disc), en llocs específics, i el seu creixement i organització han de ser coordinats.

La producció de senyals de comunicació intercel·lular i de factors de transcripció (els quals regulen l'expressió gènica) en grups cel·lulars específics i en moments determinats del desenvolupament és essencial per a la diferenciació, creixement i organització dels teixits, i és regulada per xarxes de gens que operen durant el desenvolupament dels discs imaginals. Un exemple d'un d'aquests gens reguladors del procés és el gen Wingless i un dels seus gens diana, homothorax , que codifica un factor de transcripció.

A la Drosophila melanogaster s'ha comprovat que els discos imaginals no es corresponen amb metàmers sinó amb porcions, anteriors o posteriors, dels metámeros. Aquestes porcions s'anomenen parasegments.

Hi ha experiments en els quals es demostra l'especificitat i funció dels discs imaginals. Prenent un disc imaginal d'una larva donadora, per exemple d'ull, i trasplantándolo a una larva receptora en una regió de la larva que donarà lloc al abdomen, quan la larva receptora de l'empelt acabi seu desenvolupament i es converteixi en imago, l'adult resultant tindrà un ull extra a l'abdomen.

Vegeu també

• Homeosis

Bibliografia

• García-Bellido, A. and Merriam, J.R. (1969). "Cell Lineage of the Imaginal Discs in Drosophila Gynandromorphs". Journal Experimental Zoology. , 170: 61-76. (Clàssic del "mapa de destinació del blastoderma". Obre el camí per a identificació de focus d'acció gènica.)