Usuari:Mcapdevila/Disseny de circuits
El disseny de circuits és la part de l'electrònica que estudia diferents metodologies per tal de desenvolupar un circuit electrònic, que pot ser tant analògic com digital.
En funció del nombre de components que formen el circuit integrat es parla de diferents escales d'integració. Les fronteres entre les diferents escales són difuses, però es denominen SSI (Small Scale of Integration) els circuits de baixa complexitat (algunes dotzenes de components en un mateix xip), MSI (Medium Scale of Integration) i LSI (Large Scale Integration) els circuits de mitjana i alta complexitat, i finalment VLSI (Very Large Scale Integration) per a circuits extraordinàriament complexos, fins a centenars de milions de transistors. En aquesta última categoria entrarien els microprocessadors moderns.
El disseny es realitza a diferents nivells. D'una banda tenim la part física, on es dissenya l'estructura real dels components electrònics que constitueixen el circuit, les seves dimensions, materials. Per sobre podem trobar mètodes de disseny de cada vegada més alt nivell, fins a arribar als anomenats llenguatges de descripció de maquinari. Aquests permeten introduir descripcions dels distints blocs funcionals d'un sistema per a la seva simulació, verificació i fins i tot per a la generació automàtica del circuit físic amb l'eina de síntesi apropiada. Alguns dels llenguatges de descripció de maquinari més coneguts i empleats són VHDL i Verilog. En general els circuits analògics no permeten aquest grau d'automatització i es requereix un disseny més artesà, on la distribució física dels components exerceix un paper fonamental en el resultat final.
Una de les tecnologies més àmpliament utilitzades en aplicacions analògiques de baixa freqüència i digitals és la CMOS o lògica MOS complementària, que empra transistors d'efecte de camp MOS de tipus P i N, i que són cèlebres per seu baix consum i raonablement alta velocitat.
Vegeu també[modifica]
Enllaços externs[modifica]
Nota[modifica]