Usuari:Mcapdevila/Femella (enginyeria)
Es denomina femella a la peça roscada interiorment, que s'acobla a un cargol (enginyeria) de qualsevol forma i mida formant una unió roscada, fixa o lliscant. Les funcions que realitza una femella són les següents:
- Subjectar i fixar unions d'elements desmuntables. Es pot incorporar a la unió una volandera per a millorar la fixació i serratge de la unió.
- Convertir un moviment giratori en lineal.
- Subjectar fermament un cargol sense que s'afluixi
La femella és un element que està normalitzat d'acord amb els sistemes generals de rosques que existeixen i sempre ha de tenir les mateixes característiques geomètriques del cargol amb el qual s'acobla.
Tipus de femelles[modifica]
Les femelles es fabriquen en grans produccions amb màquines i processos molt automatitzats i encara que es pot roscar un femella amb un mascle, aquesta pràctica ja gairebé no s'utilitza, perquè en els comerços especialitzats és fàcil i barat adquirir la femella que es desitgi.
Es produeixen els següents tipus de femelles:
- Femella hexagonal DIN 934
- Femella especial alt. inferior DIN 439
- Femella cega DIN 1587
- Femella papallona DIN 315
- Femella autoassegurança DIN 985
- Femella soldable DIN 929
- Femella emmerletada DIN 935
Identificació de les femelles[modifica]
Hi ha 4 característiques bàsiques per identificar una femella:
- El nombre de cares . En la majoria de les femelles sol ser 6 (femella hexagonal) o 4 (rosca quadrada). Sobre aquests models bàsics es poden introduir diverses variacions. (Cega, amb vora, emmerletada, estriada, grafilada, rodona amb forats, grafilada ranurada. Un model de femella molt emprat és la femella d'orelles (roda de les bicicletes, estenedors de roba ...), que conté dos plans sortints per facilitar el serratge de la femella emprant només les mans.
- El gruix de la femella.
- El diàmetre fa referència al diàmetre del cargol que encaixa en ella. Aquest diàmetre no és el del forat, sinó el que apareix entre els fons de la rosca.
- El tipus de rosca que ha de coincidir amb el del cargol al qual s'acobla.
Les femelles es collen generalment amb claus de boca fixa, adaptades a les dimensions de les seves cares, i el serratge ha de ser el que el parell permeti d'acord amb la mida i qualitat de les femelles. Però hi ha casos que poden exigir un parell de serratge molt exacte, i llavors es fa ús de la clau dinamomètrica. Per apretar les femelles no és aconsellable utilitzar tubs o palanques perquè es pot trencar el cargol o deteriorar la rosca.
En els muntatges industrials s'utilitzen per al serratge ràpid eines pneumàtiques, en cap cas es poden considerar aquestes eines com claus dinamomètriques, perquè no és possible una regulació molt precisa del parell de serratge amb aquest tipus d'eines.
Funcions de la rosca emmerletada[modifica]
La femella emmerletada té un disseny per poder col·locar un passador antigir de bloqueig per evitar que es pugui afluixar el mecanisme durant el seu funcionament. És molt comú utilitzar-la en l'ancoratge d'eixos de transmissió.
Bibliografia[modifica]
- Millán Gómez, Simón. Procediments de Mecanitzat. Madrid: Editorial Paraninfo, 2012. ISBN 84-9732-428-5.
- Larbáburu Arrizabalaga, Nicolás. Màquines. Promptuari. Tècniques màquines eines.. Madrid: Thomson Editors, 2004. ISBN 84-283-1968-5.
Vegeu també[modifica]
- Clau (eina)
- Volandera
- Roscatge
- Cargol (enginyeria)
- Femella (enginyeria)
- Mascle de roscar
- Filera de roscar
- Parell de serratge
- Clau dinamomètrica
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Femella |