Usuari:Mcapdevila/Gasificació del carbó
La gasificació del carbó és el procés de producció de gas ciutat, un tipus de mescla syngas de monòxid de carboni (CO), hidrogen (H2), diòxid de carboni (CO2) i vapor d'aiguar (H2O) a partir del carbó. El gas ciutat, que és un gas combustible, va ser usat tradicionalment com a font d'energia en l'enllumenat de les ciutats i per la calefacció abans de la producció a gran escala del gas natural, mentre que l'hidrogen produït en el procés de gasificació del carbó es pot usar en diverses aplicacions com les de fer amoníac, en l'economia de l'hidrogen per millorar els combustibles fòssils. Alternativament el gas ciutat (també conegut com a "carbó gas") es pot convertir en combustibles per al transport com la gasolina i el gasoli via un tractament addicional amb el procés Fischer-Tropsch.
Jan Baptista van Helmont (1577–1644) descobrí un 'esperit silvestre' que escapava de la fusta i carbó escalfats, i el va anomenar gas en el seu llibre Origens de la Medicina (cap a 1609).
Amb Jan Pieter Minckeleers l'any 1783 i Lord Dundonald el 1787, aquest gas es va tancar i transportar en dipòsits. A França Philippe le Bon patentà el gas de foc el 1799 i ja va fer una demostració d'enllumenat públic el 1801. El primer enllumenat comercial el va fer la London and Westminster Gas Light and Coke Company al carrer Great Peter el 1812 per il·luminar el pont de Westminster. La primera conducció pública de gas ciutat mitjançant canonades es va fer a Pall Mall, Londres el 1807.
Procés[modifica]
Durant la gasificació el carbó es bufa amb oxigen i vapor d'aigua alhora que s'escalfa (i en alguns casos es pressuritza) Es pot fer per fonts de calor externes (al·lotèrmiques) o per reaccions exotèrmiques internes dins del gasificador. És essencial que l'oxidant subministrat sigui insuficient per la completa oxidació (combustió) del combustible. Durant les reaccions mencionades les molècules d'oxigen i aigua oxiden el carbó i produeixen una mescla gasosa de diòxid de carboni (CO2), monòxid de carboni (CO), vapor d'aigua (H2O), i hidrogen molecular (H2). El procés es pot fer in situ en les mines de carbó o en refineries de carbó. El producte final és un syngas (és a dir, una combinació de H2 + CO), però pot ser refinat posteriorment per donar més quantitat de H2:
- 3C (és a dir, carbó) + O2 + H2O → H2 + 3CO
Referències[modifica]
Fonts[modifica]
- Everard, Stirling (1949). The History of the Gas Light and Coke Company 1812-1949. London: Ernest Benn Limited. (Reprinted 1992, London: A&C Black (Publishers) Limited for the London Gas Museum. ISBN 0-7136-3664-5).
Enllaços externs[modifica]
- "Practical Experience Gained During the First Twenty Years of Operation of the Great Plains Gasification Plant and Implications for Future Projects" (PDF-3.1MB), DOE's Office of Fossil Energy, May 2006.