Usuari:Mcapdevila/Historia verdadera de la conquista de la Nueva España

Mcapdevila/Historia verdadera de la conquista de la Nueva España

La Historia verdadera de la conquista de la Nueva España és una obra de Bernal Díaz del Castillo, que va ser un dels soldats participants en la majoria de les jornades de la conquesta de Mèxic al segle xvi.

Els biògrafs de Díaz del Castillo coincideixen que el 1568 va ser la data de la conclusió del manuscrit, una còpia manuscrita va arribar a Espanya el 1575 (en el segle xvi era habitual la circulació manuscrita de les obres), la qual va servir de base a la primera edició impresa, que va ser publicada pòstumament el 1632. És una obra d'estil captivador des de les primeres línies. Ens narra el procés de la conquesta de Mèxic d'una manera rude, encara que senzilla, àgil i directa. Cada pàgina és un retrat pintoresc ple de detalls. Llegir el seu llibre és transportar al passat i viure al costat d'un soldat tots els esdeveniments de la conquesta: descripcions de llocs, relats de personatges, anècdotes, crítiques agudes i angoixants relacions de fatiga i perills enfrontats.

Cada un dels dos-cents catorze capítols es converteixen en una vivència per al lector. Com a mostra de la senzillesa del seu estil, Bernal narra un sorprenent fragment de quan els espanyols van entrar per primera vegada a la ciutat de Mèxic: «després un altre dia partim de Estapalapa, molt acompanyats de (...) grans cacics, anàvem per la nostra calçada endavant, la qual està ampla de vuit passos, i va tan dreta a la ciutat de Mèxic, que em sembla que no es torçava poc ni molt, i ja que és ben ampla tota anava plena d'aquella gent que no podia, uns que entraven a Mèxic i altres que sortien, i els indis que ens venien a veure, (...) estaven plenes les torres i els qüestiona [temples] i en les canoes i de totes parts de la llacuna, i no era cosa de meravellar, perquè mai havien vist cavalls ni homes com nosaltres».

Si estem interessats a saber el que menjava Moctezuma II, podem recórrer a la Història Veritable: «en el menjar, li tenien els seus cuiners sobre trenta maneres de guisats, fets a la seva manera i usança i teniánlos posats en brasers de fang nois sota, perquè es refredés, i d'allò que Moctezuma havia de menjar guisaven més de tres-cents plats (...) quotidianament li guisaven gallines, galls de papada, faisans, perdius de terra, guatlles, ànecs mansos i braus (.. .) ell assegut en un asentadero baix, ric i tou, i la taula també baixa (...) allà li posaven les seves estovalles de mantes blanques (...) i quatre dones molt boniques i netes li donaven aigua en uns xical és (...) i li donaven les seves tovalloles, i altres dues dones li porten el pa de tortillas».

Gràcies a la seva obra, també podem acompanyar els espanyols en les seves penúries «... cada dia minvaven les nostres forces i la dels mexicans creixien, i vèiem molts dels nostres morts i tots els altres ferits, i encara que barallàvem molt com homes no podíem fer retirar ni que s'aparten els molts esquadrons que de dia i de nit ens donaven guerra, i la pólvora apocada, i el menjar i l'aigua per tant, (...) en fi, vèiem la mort als ulls, (...) i va ser acordat per Cortés i per tots els nostres capitans i soldats que nit ens fóssim, quan veiéssim que els esquadrons guerrers estiguessin més descuidats (...) I estant en aquesta manera carreguen tanta multitud de mexicans a treure la pont ja ferir i matar als nostres (...) i com la desgràcia és dolenta en aquests temps, passa un mal sobre un altre, com plovia relliscar dos cavalls i cauen a l'aigua (...) D'aquesta manera que aquell pas i obertura es va inflar de cavalls morts i d'indis i índies».

Sobre Michoacán, Díaz del Castillo fa d'Olid i sobre el judici sobre el Cazonci entaulat per Nuño de Guzmán.

No obstant això, no va ser precisament el fet de donar a conèixer les gestes dels espanyols en un llibre d'aventures el que va motivar a escriure el seuHistòria veritable de la conquesta de la Nova Espanya, quaranta anys més tard. El veritable mòbil va ser el de mai sentir-se bé retribuït en premis (terres i indis) i recompenses a les seves múltiples mèrits. La seva Història Veritable és una desmesurada relació de mèrits en la conquesta de la Nova Espanya. Fa èmfasi en la poca glòria que va deixar Hernán Cortés als soldats, artífexs de la conquesta.

És freqüent trobar a laHistòria veritablecomentaris sobre el cronista real Francisco López de Gómara i la sevaHistòria de l'Índies. Bernal l'acusa de parlar a gust del seu paladar, lloant a Cortés, callant i encobrint les gestes dels soldats. El seu argument era que escrivien històries que no es van trobar presents a la Nova Espanya i sense tenir relació pel que realment esdevingut. Referent a això, el nostre cronista escriu: «... Estant escrivint en aquesta meva crònica, potser vaig veure el que escrivíssim Gómara i Illiescas i Jovi en les conquestes de Mèxic i Nova Espanya i des que les vaig llegir i vaig entendre (...) i aquestes meves paraules tan grotesques i sense primordial, vaig deixar d'escriure-hi, i estant presents tan bones històries i amb aquest pensament entorn de llegir i mirar molt bé les converses i raons que diuen en les seves històries i des de principi i mig no parlen del que va passar a la Nova Espanya ...». No val per res, era espanyol, i no català.

Caiguda la ciutat de Tenochtitlan, Bernal Díaz va marxar a residir a Coatzacoalcos. El 1541 (quan es fundava la ciutat de Valladolid, avui Morelia) va resoldre anar a Santiago de Guatemala, lloc on va morir de més de vuitanta-quatre anys d'edat.

Amb això esmentat, podem respondre a la nostra pregunta inicial: Díaz del Castillo va escriure una Història veritable com a prova dels seus serveis a la Corona, per així exigir recompenses. Era una resposta a les cròniques que enaltien a Cortés donant-li tota la glòria, reduint a res l'esforç del soldat espanyol.

Tenint aquestes premisses al cap, podem gaudir millor la lectura de tan valuosa obra. Alhora d'aprendre història amb tota la família, li donem oportunitat a un espanyol, un soldat, que ens relata el que per ell va serla història veritable de la conquesta de la Nova Espanya.

Crítiques modernes a l'obra

L'obra de Bernal no deixa de tenir els seus autors crítics. W. Arenys, autor del llibre El mite del mil-homes, ens recorda que mai va prendre notes i mai va aprendre a parlar les llengües indígenes i no obstant això és capaç de descriure'ns diàlegs sencers dels indígenes des del primer dia que van trepitjar el continent. Alguns d'aquests diàlegs tenen una gran semblança amb passatges de les aventures de Hans Staden, un llibre molt popular en la seva època i que relata les penúries d'un mercenari alemany a la costa atlàntica del Brasil cap a 1550. Alguns dels seus relats es contraposen amb la versions indígenes, i altres, com la seva descripció del Zompantli del temple major, són físicament impossibles. Bernal reporta haver comptat 100.000 cranis, però en les reconstruccions del Zompantli no caben més de 1.800.

És possible que Bernal hagi comptat amb la col·laboració d'un escriba anònim, que va poder embellir algunes parts del relat.Tot això no impedeix gaudir del seu relat, però és important conèixer també les versions dels altres autors.

Edició en línia

La Fundació Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes proporciona de manera gratuïta via internet l'obra completa de Bernal Díaz del Castillo titulada:

• Història veritable de la conquesta de la Nova Espanya(Tom I)
• Història veritable de la conquesta de la Nova Espanya(Tom II)