Usuari:Mcapdevila/Pròtesi mixta

Part fixa d'una pròtesi mixta on s'aprecia la part mascle de l'atache.

Part amovible d'una pròtesi mixta on s'aprecia la part femella de l'atache.

Pròtesi mixta sobre el seu model d'escaiola.

Les pròtesis mixtes estan constituïdes per una pròtesi fixa i una pròtesi amovible metàl·lica, formant part d'un mateix disseny en una mateixa arcada, i unides entre si mitjançant un sistema de ancoratge denominat atache . Aquest tipus de pròtesi presenta diversos avantatges sobre les amovibles, per exemple donant major estètica en eliminar els braços del retenidor, que poden ser visibles.

Atache

És un retenidor per fricció que consta de dues parts, el mascle o pátrix i la femella o matriu, i que poden ser preformades colables o bé d'aliatges de metall per sobrecolar o soldar. La femella encaixa sobre el mascle en una íntima relació produint d'aquesta manera la retenció de la part amovible sobre la part fixa de la pròtesi mixta.

Existeixen diferents tipus de ataches:

Segons la relació existent entre el mascle i la femella

Rígids

No possibiliten moviments entre el mascle i la femella. És a dir, no permeten el moviment de la part amovible, pel que les forces de masticació són transmeses en gran part a la dent pilar.

Resilents

Permeten un cert moviment de la pròtesi amovible, de manera que la força és transmesa fonamentalment a la mucosa. Durant la masticació, es produeix un moviment vertical entre el mascle i la femella cada vegada que s'exerceixen forces, i quan aquesta cessa, es produeix un moviment de recuperació en sentit contrari a l'anterior. llavors podiem dir que un atache és igual que encara retenidor

Segons la relació de l'atache amb el contorn de la dent pilar

Intracoronaris

S'inclouen en la dent pilar, per dins del mateix:

• Amb retenció per fricció
• Amb retenció per tancament mecànic

Extracoronarios

Es col·loquen per fora de la dent pilar:

• Tipus I : El mascle està en la part fixa, i la femella en la amovible.

- Dalbo

- Bola de Roach

• Tipus II : La femella està en la part fixa, i el mascle en la amovible.

- Ceka

Diccionari protètic, de les PMQ (pròtesis mixtes quirúrgiques)

Triada de Houset

Consisteix que una pròtesi ha d'aconseguir: estabilització, retenció i sustentació, d'aquesta forma ens assegura una pròtesi equilibrada. Aquesta integració suposa: tolerància, acceptació i biocompatibilitat mecànica.

• Sustentació : És la resistència que s'oposa a les forces axials que tracten d'impactar la pròtesi a la seva base de suport. Per aconseguir una bona sustentació s'ha de comptar amb uns bons factors anatòmics i protèsics:

- Factors anatòmics: Les crestes alveolars com més amples i altes i millor recobertes per encia fixa o adherida, millor col·laboració en la sustentació de la pròtesi. Segons el nombre de dents romanents que quedin, aquests seran els principals punts de suport de la pròtesi, tant dentosoportadas com Dentomucosoportadas. El nombre de peces de suport dependrà de l'estat de la mucosa, així, com pitjor estigui la mucosa, major nombre de suport. - Factors protèsics: Els principals són els topalls oclusales; En principi són indispensables per a la sustentació. Com més gran sigui el nombre, menys es impactarà la pròtesi i millor es distribuiran les forces sobre les dents romanents. Bases o cadires: Han de cobrir el més possible els espais edéntulos.

• Estabilització : Són les reaccions que s'oposen a les forces que tendeixen a produir moviments de translació horitzontal i rotació en la prótesis.En raó del seu caràcter de amovible, aquest tipus de pròtesi no pot pretendre tenir la mateixa estabilitat que la pròtesi fixa. Aquesta possibilitat ha de ser evitada o controlada perquè l'amplitud d'aquests moviments sigui mínima i la pròtesi compleixi els requisits d'estabilitat.

La major o menor estabilització dependrà de: - L'anatomia de les crestes alveolars. - La situació, nombre i mobilitat de les peces pilars. - Del comportament biomecànic (rigidesa i flexibilitat) de l'estructura protèsica i de l'estructura de suport. La pèrdua d'estabilització depèn de la conjugació dels 6 possibles moviments d'una pròtesi:

Moviments o desplaçaments de Tabet

Per Tabet, el desplaçament d'una base o cadira en extensió, considerada aïlladament, és la resultant de la combinació de sis moviments fonamentals (tres de rotació, tres de translació) en els tres plans de l'espai. Hauríem 3 de rotació i 3 de translació:

1. - Translació vertical: És de petita amplitud perquè està limitada pels elements sustentadors (topalls oclusales, suports indirectes, etc, ...) 2. - Translació horitzontal (vestíbul-palatina): És impossible, s'oposen a aquest moviment les crestes alveolars de vessants irregulars i els elements de l'estructura metàl·lica com són: el braç rígid palatino, suports indirectes, barres coronàries, etc, .. . 3. - Translació horitzontal (disto-mesial o mesio-distal): Aquest moviment està limitat en la seva amplitud per la mobilitat fisiològica de les dents que limiten la bretxa. En les edentaciones de la classe I i II, el recobriment del trígono o tuberosidad millora l'estabilització. 4. - Rotació distal-vertical: La rotació és possible en el pla sagital sempre que la pròtesi no estigui inscrita al polígon format pels topalls oclusales. En casos d'edentaciones classe III, aquest moviment és impossible. On aquest moviment resulta més acusat és en classe I i II. Les dents pilars sota pressió sofreixen una ingresión de 0,1 mm, mentre que la pressió axial transmesa per les bases a la mucosa produeix una deformació de 0,4 a 2 mm. 5. - Rotació al voltant de l'eix de la cresta (vestibular): Està provocat per un desequilibri oclusal durant els moviments de diducción (mov.de lateralitat); aquest moviment s'amplia per falta de rigidesa de l'estructura mecànica. 6. - Rotació en el pla horitzontal: Les forces oclusales d'adreça transversal podrien ser la causa d'aquest moviment. Poden ser anul·lades per la rigidesa de l'estructura, la resistència periodontal i, secundàriament, per l'obstacle que presenten les crestes.

• Retenció : Es denomina retenció al conjunt de forces que s'oposen a la separació entre la pròtesi i les estructures de suport. En aquesta funció intervenen tres factors:

1. Factors anatòmics. La qualitat morfologia dental i de les crestes alveolars, en particular a la regió anterior del maxil·lar, constitueix un obstacle important a la desinserción.La retenció d'una pròtesi parcial és directament proporcional a l'extensió d'aquesta.

2. Factors físics. Són responsables del tot de la retenció de les pròtesis completes. Entre la placa protèsica i la mucosa, es desenvolupen forces d'atracció per adhesió. 3. Factors mecànics. Són aquells elements mitjançant els quals s'uneix la pròtesi a les dents pilars. Hi ha una gran varietat d'ells, anomenats retenidors.