Usuari:Mcapdevila/Presumpció
Presumpció , del llatí praesumptio-nis , és una terme originari del Dret romà, i posteriorment del Dret canònic, que ofereix significats molt diversos.
Presumpció en Dret[modifica]
[1]En l'àmbit jurídic, la presumpció atorga una força especial al subjecte del dret que té atribució d'alguna, i significa el reconeixement pel sistema legal, a un determinat acte o fet, la Categoria veritat i certesa jurídica tal, que la seva ostentació al subjecte comporta un dret eficaç mentre no es demostri el contrari (presumpció iuris tantum), i fins i tot eficaç encara es demostra el contrari (presumpció iuris et de iure).
Per facilitar el seu enteniment, exemples de presumpcions en [2]dret espanyol trobem a la consideració (presumpció) de guanys als béns adquirits, a títol onerós, per qualsevol dels cònjuges, estan comptant el matrimoni en règim econòmic matrimonial de guanys. Per destruir aquesta presumpció cal demostrar i provar el contrari. Un altre exemple es pot observar pel que fa al títol dels béns mobles, que es presumeix amb la simple possessió d'aquests béns.
Presumpció en Teologia[modifica]
A la teologia catòlica, s'entén per presumpció la convicció d'aconseguir la salvació per les pròpies forces naturals humanes i no per la gràcia de Déu. S'ha donat, històricament, per exemple, entre els pelagians. S'aparta, així, de la virtut de l'esperança.