Usuari:Mcapdevila/Protocol (diplomàcia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «protocol».
Protocol durant la coronació de Josep II a Frankfurt am Main.

En termes generals protocol[1] (Del b. Lat. protocollum , i aquest del gr. πρωτόκολλον ) és una regla que guia una activitat que s'ha de realitzar, especialment en diplomàcia. En el camp dels serveis diplomàtics i governamentals el protocol són sovint pautes no escrites. El protocol especifica el comportament apropiat i generalment acceptat en els assumptes d'Estat i en la diplomàcia, com mostrar el degut respecte a un cap d'Estat, col·locar els diplomàtics en l'ordre cronològic de la seva acreditació a la cort, i tota la resta de punts.

En política internacional una definició seria: Protocol és l'etiqueta en la diplomàcia i assumptes d'Estat. També pot referir-se a un acord internacional que complementa o modifica un tractat.

En cerimònies i en el comportament oficial o en societat el protocol és el conjunt de conductes, regles i normes socials a conèixer, respectar i complir, no només en el mitjà oficial ja establert, sinó també en el medi social, laboral, acadèmic, polític, cultural, esportiu, policial i militar. Quan dins d'una organització s'aprecia com pertinent aplicar protocols, es crea un intern basat en la potencialitat de les autoritats que formen part de la mateixa, això li permet fer les seves activitats en general.

El protocol ha de comprendre les bones maneres i educació o l'art de comportar-se en públic, (el que es coneixia com urbanitat), a part d'un conjunt de tècniques, normes i tradicions mitjançant les quals s'han d'organitzar els diferents actes, esdeveniments, celebracions, que promouen tant les institucions públiques com les privades, i, per això, se situa en el camp de l'organització, tant en l'activitat diària d'una institució, com la gran organització, perquè sigui professional i es desenvolupi d'acord amb els objectius que es fixen per les entitats organitzadores.

Història[modifica]

És el conjunt de normes que s'han de seguir en els actes públics solemnes o en qualsevol acte social. Segons sigui la solemnitat de l'acte i en la part del dia que es desenvolupi, determinarà l'etiqueta a portar, per evitar la diversificasion i tenir homogeneïtat

La història del protocol és molt plena d'exageracions que podríem anomenar vanitats humanes , que han estat originades per diferents raons com el despotisme, el poder militar d'alguns pobles o el progrés material d'altres la qual cosa donava a aquesta matèria una veritable complexitat en introduir desavinences o disputes entre els pobles que a vegades van acabar en guerres especialment en certs països orientals, pel despotisme de les corts i per la seva etiqueta igualment despòtica. El protocol ha existit des dels temps més remots.

Confuci va viure 500 anys abans de Crist i va plasmar el pensament i els costums de la nació xinesa. Un dels seus principals biògrafs, Max Eastman, diu que Confuci des de petit va mostrar gran inclinació per tota classe de ritus i cerimònies. Ja en l'edat madura, desitjós de fer expert en tot allò relatiu al cerimonial, va deixar la petita província de Lu per traslladar-se a la capital amb la finalitat d'estudiar les regles de l'etiqueta. Va establir un paral·lel entre la moral i les bones maneres, l'etiqueta i cerimonial.

D'altra banda, el evangeli de Sant Lluc que es llegeix el xvi diumenge després de pentecosta diu:

Quan et convidin a casaments no et posis al primer lloc perquè pot arribar un altre convidat de més distinció que tu i llavors el cap de casa pot insinuar-te que passis a l'últim lloc.

Aquesta paràbola la relatava Crist per dir que el que s'enalteix serà humiliat, però el qui s'humilia serà enaltit, però, al seu torn, deixa establert que ja existien normes sobre la col·locació de comensals d'acord amb el seu rang i jerarquia.

Encarregat del protocol[modifica]

Dins de les obligacions de l'encarregat del protocol hi cal tenir en compte el fet d'enviar i rebre invitacions, el tractament que s'ha de tenir amb certes autoritats ja siguin polítiques o eclesiàstiques incloent les precedències dins d'una taula principal. A nivell empresarial s'encarrega d'organitzar juntes d'accionistes, congressos, fires, conferències, sent així una de les branques principals de les relacions públiques assumint el que es coneix com relacions institucionals. Així mateix actuen com agents d'imatge personal.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  • Protocol Cerimonial i Etiqueta de Rogelio Ernesto Echeverry Palau - Mònica Maria Restrepo Arbeláez Segona Edició juliol 2008

Enllaços externs[modifica]