Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Tabaquera anatòmica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Situació de la tabaquera anatòmica

La tabaquera anatòmica (llatí: foveola radialis ) és una depressió triangular a la regió radial dorsal de la mà al nivell dels ossos del carp, específicament l'escafoide i el trapezi. El nom prové de l'ús de la seva superfície per posar tabac o rapè.

Límits[modifica]

  • La vora posterior es troba el múscul cubital posterior.
  • La vora anterior (més proper a la vora de la mà) és un parell de tendons paral·lels del cubital posterior i el abductor llarg del polze. [1] En conseqüència, la tabaquera és més visibles, amb una concavitat més pronunciada, durant l'extensió.
  • La vora proximal està formada per l'apòfisi estiloide del radi.
  • La base varia depenent de la posició del canell, però poden ser palpats el trapezi i, principalment, l'escafoide.

Quan s'estén el polze, sorgeix una cavitat triangular entre el tendó del extensor llarg del polze (ELP) medialment i els tendons del extensor curt del polze (ECP) i abductor llarg del polze (ALP) lateralment. El sòl el conformen el primer i segon radial extern. [2]

Anatomia neurovascular[modifica]

Internament als tendons que formen les vores de la tabaquera anatòmica es troba l'artèria radial, que passa a través de la tabaquera anatòmica des del punt usat per detectar el pols radial, fins a l'espai proximal entre el primer i segon metacarpià per contribuir als arcs palmars profunds i superficials. Les venes cefàliques sorgeixen en la tabaquera anatòmica, mentre que les branques cutànies dorsals del nervi radial poden ser palpades al cubital posterior amb la cara dorsal de l'ungla.

Patologia[modifica]

El radi i l'escafoide s'articulen en la tabaquera per formar la base de l'articulació del canell. En cas de caiguda amb la mà estesa, aquesta és la zona on es concentrarà el pes. Això fa que aquests siguin els dos ossos que més es trenquen a les fractures. En el cas d'estovament localitzat a la tabaquera anatòmica, el coneixement de l'anatomia del canell porta a la conclusió que la fractura pot ser del escafoide. Això és perquè a la singular morfologia i mida petita de l'escafoide, la funcón és facilitar la mobilitat més que donar estabilitat a l'articulació del canell. En el cas d'un excés de força al canell, l'escafoide és probablement la baula més feble del canell. La fractura d'escafoide és un dels problemes medicolegals més freqüents.

Referències[modifica]

  1. Cap.10: THE FOREARM [Consulta: 5 gener 2008]. 
  2. Moore, KL & Dalley, AF. Anatomia Orientada per a Clínica.