Usuari:Mcapdevila/Umbra recta
La umbra recta s'anomena així en gnomònica a l'ombra que llança un ortoestil (o estaca) vertical sobre una superfície plana horitzontal. S'anomena igualment umbra recta igualment a la raó de longituds entre l'estil i l'ombra.
Característiques[modifica]
La denominació recta es deu a la ortogonalitat (en angle recte) que posseeix l'estil amb el horitzó. La umbra recta durant els ortos heliacos (atradecer i alba) val infinit, ja que l'ombra es perllonga indefinidament cap a l'horitzó.
El reverend franciscà Maurolycus va definir l'ombra recta com:
| « | Umbra recta est, quam stylus ad horizontem perpendicularis proiicit in ipsum horizontis planum. Quae nulla est, dum Sol verticem loci possidet: infinita vero, dum horizontem. | » |
El concepte està molt relacionat amb la tangent en trigonometria. S'oposa a la umbra versa que és l'ombra que llança un ortoestilo sobre una paret. En els astrolabis existia un apartat per al càlcul de umbras rectes que es col·locava en forma de taula de tangents al cul.
-
Relació entre ambdues umbras -
Ús en els astrolabis
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]