Usuari:Mcapdevila/Vidriat
En ceràmica, es diu vidriat al procés i tècnica terrissers consistents a aplicar a les peces de fang, després de la seva primera cocció, una pel·lícula o vernís que, després fondre en un forn, pren una aparença cristal·lina.[nota 1] És per tant un recobriment llis i impermeable aconseguit en una segona cocció que ha d'assolir de vuit-cents a mil graus centígrads.
En termes generals d'art, vidriat és el bany vitri per diferents procediments després de la seva aplicació mitjançant cocció.[1] Es fa especial referència a dos tipus clàssics de vernís: el estannífer i el plumbífer.
El seu descobriment se situa en el Pròxim Orient on s'ha documentat des de l'any 1500 aC[2]
Composició[modifica]
Els vidrats estan compostos sempre d'una quantitat variable de sílice. Són el producte de la combinació dels òxids fundents amb la sílice, actuant l'alúmina com estabilitzant.
Els òxids en els vidrats[modifica]
Els òxids que componen els vidrats han estat dividits en tres grups:
- Bàsics: òxid de plom, òxid de sodi, òxid de potassi, òxid de calci, òxid de magnesi, òxid de bari, òxid de liti, òxid de zinc.
- Neutres: òxid d'alumini (alúmina, òxid de bor.
- Àcids: òxid de silici (sílice), òxid d'estany, òxid de titani, òxid de zirconi
Tipus de vidriats[modifica]
Els vidrats ceràmics poden classificar atenent a diversos criteris:
- En funció del tipus de suport ceràmic sobre el qual s'apliquen o de la tecnologia emprada: pisa, bicocció, monococció porosa, gres, gres porcelànic o porcellana.
- En funció del seu aspecte un cop cuit: brillants, mates, metal·litzats, llustres.
- En funció dels seus components poden distingir els "fritados" i els "crus".
Fritados[modifica]
S'anomena fregida al procediment mitjançant del qual es fan insolubles matèries primeres solubles en aigua. Una fregida és generalment un compost d'òxids o minerals escalfat fins a la seva fusió i refredat bruscament per tal de reduir-lo a fragments petits i facilitar la seva mòlta posterior. Una altra raó per fritar matèries primeres és reduir la seva toxicitat, com ara els compostos amb plom.
Crus[modifica]
Els vidrats crus són aquells en què els òxids o minerals en el compost no han estat prèviament fritados.
Vidriat a la sal[modifica]
Vidriat tradicional que s'aconsegueix banyant la peça amb sal comuna o llançant sal dins del forn durant la cocció de la ceràmica. Amb aquest procediment s'aconsegueix formar sobre les obres una capa vítria de gruix variable, gran duresa i resistència als àcids, d'aquí la seva utilització en canelles per a desguassos i contenidors de líquids abans de l'aparició del plàstic.
Vidriat alcalí[modifica]
Dóna com a resultat un to turquesa per contenir en la seva composició coure i sosa o potassa.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Guillermo Fatás, Diccionari de termes d'art , p. 328.
- ↑ Antonio Car, Diccionari de termes ceràmics i de terrisseria , p. 210.
Notes[modifica]
- ↑ Més tècnica i rigorosament pot definir com vedrío o vidriat al compost de òxid sobre minerals que s'aplica sobre un suport ceràmic i després s'escalfa a temperatura de fusió. Amb el posterior refredat s'aconsegueix formar sobre la peça una coberta vítria estable. Per extensió, s'anomena "vidrat ceràmic" a la tècnica d'aplicació i cocció dels vidrats.
Bibliografia[modifica]
- Caro Bellido, Antonio. Diccionari de termes ceràmics i de terrisseria. Cadis: Agrija Edicions, 2008. ISBN 84-96191-07-9.
- Morales gueto, Joan. Tecnologia dels materials ceràmics. Madrid: Edicions Díaz de Santos, 2005. ISBN 978-84-79787-226.
- Carme Padilla Montoya, Equip Staff, Paloma Cabrera Bonet, Ruth Maicas Ramos. Diccionari de materials ceràmics. Madrid: Subdirecció General de Museus. Ministeri d'Educació, Cultura i Esport. Secretaria General Tècnica. Centre de Publicacions, 2002. ISBN 84-36936-388.
- Fatás Cabeza, Guillem; Borràs, Gonzalo. Diccionari de Termes d'Art. Anaya, 1993.