Usuari:Mercè López/proves

INSTITUT D’ESTUDIS ILERDENCS

BREU HISTÒRIA DE L'IEI L'EDIFICI: ANTIC HOSPITAL DE SANTA MARIA

L’Institut d'Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida té la seva seu a l'edifici de l'antic hospital de Santa Maria. Ubicat al mig del centre comercial històric de la ciutat de Lleida, aquest edifici és un dels millors exponents conservats del gòtic civil català (S.XV-XVI). Creat per a amalgamar els set hospitals privats existents a la Lleida medieval, l'hospital general de Santa Maria fou iniciat l'any 1454, sota els auspicis dels paers de la ciutat i de la Reina Maria, muller d'Alfons el Magnànim.

Si bé el procés de les obres estigué caracteritzat per nombroses paralitzacions (l'edifici no s'acabà fins a la primera meitat del segle XVI), el volum general ve marcat per l'homogeneïtat.

De tot l'edifici cal remarcar el pati central, d'estructura quadrada, proporcions equilibrades i de dos nivells d'alçada, en el qual hi ressalta l'escala noble d'accés al pis superior i la galeria d'arcs apuntats.

En les façanes, nobles i austeres, hi destaquen espaiosos finestrals rectangulars que il·luminen els dos pisos superiors de l'edifici.

Així mateix cal esmentar que la decoració es va reservar per a ornamentar la façana principal presidida per una imatge gòtica de la Verge Maria, advocació de l'hospital, peça escultòrica avui dipositada al Museu de Lleida. L'escultura incorpora també tres escuts d'armes catalanes, obra atribuïda a Bertran de la Borda (1462-1485).

En el pati central sorprèn, des del punt de vista arquitectònic, l'escalinata de pedra completament coberta i la galeria d'arcs que rodeja interiorment l'edifici.

La planta i alçats generals de l'edifici fou el resultat del treball d'artistes sorgits de l'obra de la Seu Vella, concretament de Jordi Safont i Jaume Borrell.

L'hospital, com la resta d'edificis monumentals de Lleida, va sofrir les conseqüències de la Guerra de Successió: si bé fou creat per ser un hospital públic i civil, Felip Vè n'utilitzà la meitat del seu espai tot convertint-lo en hospital militar, funció sota la qual quedà fins el 1854 en què retornà a ús exclusivament civil.

L'any 1915 l'edifici passà a ser propietat de la Diputació de Lleida, la qual el destinà a fins purament culturals. El 1928, l’edifici és declarat Monument d’Interès Nacional i ja serà l'any 1942 quan es crea la Fundació Pública Institut d'Estudis Ilerdencs i li és cedit l'antic hospital de Santa Maria com a seu en perpetuïtat.

ORÍGENS I CONSTITUCIÓ

L'Institut d'Estudis Ilerdencs es creà el 25 de març de 1942, essent Josep M. Porcioles president de la Diputació de Lleida.

L'Antic Hospital de Santa Maria, seu de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, havia estat fins l'any 1935 seu del Museu d'Art de Lleida que incloïa els fons d'escultura procedents de l'antic Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida i els fons de pintura del Museu Morera.

En esclatar la Guerra Civil espanyola, el 1936, l'edifici és convertit en Museu del Poble, gestionat per la Comissaria de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Lleida, i utilitzat com a dipòsit on hi ingressen tots els materials procedents de les confiscacions efectuades pel govern de la Generalitat. Posteriorment, el 27 de març de 1938, aquest dipòsit queda en mans del SDPAN (Servicio de Defensa del Patrimonio Artístico Nacional). L'any 1941, el delegat del SDPAN a Lleida és J.A. Tarragó Pleyan, qui també és la persona comissionada per la Diputació de Lleida per prendre possessió de l'edifici de l'antic hospital de Santa Maria i de tot el que conté. El 14 de febrer de 1941, J.A. Tarragó Pleyan presenta un informe sobre la instal.lació d'un arxiu històric com un dels possibles òrgans del futur "Centro de Estudios Leridanos". Les gestions per constituir el centre se succeeixen molt ràpidament. La creació del "Instituto de Estudios Ilerdenses" culmina en la reunió de la Comissió Gestora de 25 de març de 1942. En la vida institucional de l'IEI es distingeixen clarament dues etapes: el primer periode abasta des de la seva creació el 1942 fins el 1986; i la segona etapa, des d'aquest any fins l'actual.

PRIMERA ÈPOCA DE L'IEI: 1942-1986

L'IEI es defineix com un centre promotor i impulsor de la investigació i de l'estudi, desenvolupant aquesta comesa en el marc de la província de Lleida i de les seves comarques.

Segons els estatuts de 1942 i 1965 són finalitats de l'IEI:

"...Fomentar, orientar y coordinar la investigación científica, el cultivo de las Artes y de las Letras; la exaltación e incremento de los valores espirituales en general y preferentemente de los que se refieren a las comarcas leridanas".

En aquesta època, aquestes funcions es desenvoluparan en 3 línies que caracteritzaran l'activitat de la institució:

Funció acadèmica: Desenvolupada pel seu consell plenari. Funció investigadora: a través de les seccions i departaments i de la Secretaria General. Funció de divulgació: Desenvolupada pels centres comarcals de cultura que desplegaran la seva activitat en algunes localitats de la província.

Des del punt de vista jurídic, l'IEI d'aquesta etapa és un centre amb capacitat jurídica per adquirir, acceptar i administrar els seus béns; depèn econòmicament dels pressupostos de la Diputació de Lleida i de l'aportació de subvencions d'altres persones o entitats. El primer període de l'IEI és marcat pel caràcter i ideologia de l'època: és una institució que neix amb la postguerra sota el signe polític del franquisme, adscripció sota la qual es mantindrà fins ben entrada la dècada dels anys 80, moment en què es produeix una profunda reforma d'acord amb els canvis polítics experimentats en el conjunt de la societat a partir de la transició democràtica.

SEGONA ÈPOCA DE L'IEI: 1986-

La segona època s'enceta amb l'aprovació, pel Ple de la Diputació de Lleida, el 28 de gener de 1986, de l'ordenament que regirà l'Institut. La Diputació en plantejar la reforma de l'IEI posa de manifest la voluntat política de reconvertir l'Institut i integrar-lo a la nova situació política i social esdevinguda amb la instauració de la democràcia. La reforma transforma el caràcter, l'aspecte i l'orientació de l'anterior Institut. Aquesta reforma s'orienta, bàsicament, en tres direccions: Un canvi d'imatge: es modifiquen els símbols i la imatge gràfica de la Institució i s'adopten una sèrie de mesures adreçades a modificar els serveis i l'atenció a l'exterior. Una reforma interior: reorganització del personal, delimitació de competències i responsabilitats. Un rellançament extern: intensificació d'activitats exteriors.

Amb aquest procés de reforma, la Institució que neix el 1986 és molt més dinàmica, democràtica i pròxima al sentir de la societat. Els Estatuts de 1986 han sofert modificacions diverses. El resultat és un nou text normatiu: els nous Estatuts de la Fundació van ser aprovats el 7 d'abril de 1993. En l'actualitat, la Fundació és adscrita a la CECEL (Confederació Espanyola de Centres d'Estudis Locals) i a la CCEPC (Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana).

Govern de l’IEI

DEFINICIÓ I FINALITATS

L'Institut d'Estudis Ilerdencs adopta, en l'actualitat, la forma d'organisme autònom: això significa que té la gestió directa, en règim de descentralització, del servei públic que la Diputació de Lleida li ha assignat, en aquest cas els serveis de cultura. Gaudeix de personalitat jurídica i patrimoni propis. Des del punt de vista econòmic depèn fonamentalment de l'aportació pressupostària de la Diputació. Està sotmesa al règim tutelar d'aquesta, és a dir, necessita l'aprovació del Ple de la Corporació provincial en relació a certs aspectes de la seva gestió, com per exemple, els pressupostos, la modificació dels estatuts, la designació del director de la institució, etc.

La constitució d'aquest organisme autònom ve motivada pel traspàs de totes les funcions de cultura de la Diputació a l'Institut per tal d'evitar dualitat de funcions amb el nou organisme emergent, a finals de la dècada dels setanta. Aquest traspàs queda reflectit en les finalitats assumides per la Fundació. D'aquesta manera, definim com a finalitats de l'IEI: • La promoció de l'estudi i la investigació del passat, present i futur de les comarques de Lleida, • El foment de les ciències, les lletres i les arts, • La divulgació cultural, • La normalització de l'ús de la llengua. Finalitats i actuacions sectorials que es combinen amb l'acció comuna d'assistència i cooperació econòmica, cultural, tècnica i de qualsevol altre tipus, relacionada amb la Fundació, a favor de les comarques i els municipis del territori de Lleida.