Usuari:Montcuca/proves
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Montcuca. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
Xerrac, taller d'expressió, va ser creat l'any 1982 per Alícia Gascón i Castelló i Montserrat Cuxart i Calafell. Era una escola d'arts plàstiques situada al carrer de l'Art nº 21, al barri del Guinardó de Barcelona. Va estar activa entree 1982 i 2016. L'any 2005 l’associació Xerrac Arts Plàstiques, Festes i Tradicions va rebre el Premi Horta-Guinardó per la seva trajectòria de 25 anys en la promoció cultural i recuperació de les festes tradicionals al Districte d'Horta-Guinardó.[1]
Les creadores[modifica]
L'Alicia Gascón, diplomada en ATS, especialitzada en logopèdia i en l'ensenyament d’infants amb discapacitats psíquiques, va treballar a l'Institució del Guinardó del Dr. Córdoba, desenvolupant la tasca de mestra en aquest centre. Havia cursat, entre d’altres, estudis de gravat, dibuix, destacant per la seva habilitat en la part artística i per la seva particular manera de posar-ho en pràctica amb els alumnes. L'any 1982 es va il·lusionar en el projecte de creació de Xerrac, Taller d'Expressió, treballant en la seva organització, aportant idees i donant classes de plàstica. Un projecte al quan s'hi va entregar de ple fins a la seva mort l'any 2014.
En paral·lel, l’Alicia s'involucrà en la vida associativa del Guinardó a través de projectes lúdics per les Festes Majors del barri, participant de manera activa en el que més tard es va constituir com l'Associació Xerrac Arts Plàstiques Festes i Tradicions. S’implicà en les relacions amb el Centre Cívic i el Districte, i va contribuir redactant els estatuts de la Coordinadora d'Entitats del Guinardó, de la que va ser vicepresidenta. Aquesta activitat associativa va ser reconeguda a títol pòstum per l’Ajuntament de Barcelona, que l’any 2015 li va concedir el Premi Horta-Guinardó en reconeixement a la tasca a favor de la millora de la vida ciutadana, sociocultural i cívica d'Horta Guinardó.
La Montserrat Cuxart va realitzar el estudis de jardinera educadora al CIC, i és diplomada en magisteri per l'Universitat Autònoma de Barcelona i en ensenyaments artístics amb l'especialitat de ceràmica a l'Escola Massana de Barcelona. En l’àmbit de les arts plàstiques ha cursat estudis d’especialització en diverses disciplines, i també ha cursat estudis d’arts escèniques i de música clàssica i tradicional.
Després de 10 anys d'experiència en tres escoles de Barcelona i de tenir un taller de ceràmica propi, juntament amb l'Alícia van engegar el projecte de creació de Xerrac, Taller d'Expressió, en què hi va participar activament fins el juny de l'any 2016, que es va jubilar.
Actualment és membre de la Coordinadora d'Entitats del Guinardó, de la Coordinadora de Geganters de Barcelona, i de l'associació Xerrac Arts Plàstiques, Festes i Tradicions, de la que va ser cofundadora.
L'escola[modifica]
Xerrac Taller d’Expressió va ser un centre d'iniciatives artístiques al barri del Guinardó on els alumnes podien aprendre i fer realitat els seus projectes, comptant en tot moment amb assessorament tècnic i creatiu. A banda de l'ensenyament artístic en grups, l’ideari de l’Escola tenia molt en compte la individualitat de l'alumne, potenciant-ne les aptituds per encoratjar-los i aconseguir que restessin orgullosos dels seus treballs. És especialment destacable l’activitat realitzada amb els alumnes d'integració, alguns d’ells amb discapacitats psíquiques o físiques, sempre en un ambient de respecte mutu.
Entre els objectius de l’Escola cal destacar el de crear les condicions per tal que els alumnes -tant els adults com els nens i nenes- poguessin aprendre diferents tècniques plàstiques, i a la vegada donar una formació tant en el camp artístic com en l'ajut cap el desenvolupament de la motricitat fina. Aquest objectiu es desenvolupava a través de les més diverses tècniques plàstiques (com ara ceràmica i torn, dibuix i pintura, còmic i historietes, tècniques d'impressió, cartró pedra, tapís, maquetes i marqueteria, escultura, gravat, serigrafia i aerografia) així com l'apartat d'expressió corporal (mitjançant el mim, danses, dramatitzacions, relaxació i desinhibició).
Els mestres potenciaven un clima de confiança dins i fora de l'escola per aconseguir la interrelació entre els alumnes i les seves families mitjançant la participació en festes, exposicions i activitats al carrer. També s'organitzaven sortides i colònies de cap de setmana per potenciar l'amistat entre ells i poder visitar museus,obradors i botigues relacionades amb el taller. Unes activitats que els mateixos alumnes es finançaven parcialment mitjançant la venda dels treballs fets per a l’ocasió.
Des dels seus inicis l'escola s'integrà en el barri participant activament en la Festa Major del Guinardó, organitzant tallers i jocs d'una manera altruista, amb la participació d’una gran quantitat de persones en el Parc del Guinardó. També és remarcable el Matí de Festa Major a la Plaça del Canonge Cardó -popularment anomenada “Plaça del Xurro” perquè hi havia hagut una xurreria- una activitat oberta a tots els nois i noies del barri a la que es feien activitats d'oficis artesans i jocs.
Els gegants[modifica]
.JPG)
A Xerrac Taller d’Expressió es van crear els Gegants del Guinardó, construïts per Alícia Gascón i Montserrat Cuxart entre els anys 1982 i 1983. Els primers gegants van ser realitzats d'una manera molt rudimentària, i l'any 1995 es va fer la darrera restauració.[2]
La construcció del Gegants es va basar en la documentació de l'Arxiu de la Corona d'Aragó sobre el Guinardó. Arran aquesta investigació es van trobar els personatges d'en "Joan el Portugués" i "la Marieta de la Font del Cuento".[3] Els alumnes del Taller i d'altres centres van participar fent dibuixos dels personatges i després d'una votació popular van ser escollits els Gegants. També en el Taller es van construir 10 capgrossos que sovint els acompanyen, estrenats per la inauguració dels Jocs Paralímpics del 1992.[4][5]
L'associació Xerrac Arts Plàstiques, Festes i Tradicions[modifica]
Aviat va començar engrandir-se l'ambit lùdic i festiu de les activitats de l’escola, el que va esdevenir en la constitució d’una associació que facilités la participació a les festes i les activitats al carrer, i que es va anomenar Xerrac Arts Plàstiques, Festes i Tradicions. I com que ja es disposava d’un Gegant i una Geganta, amb gent del mateix carrer i amics es va constituir la Colla de Geganters del Guinardó, així com la Colla de Grallers i Timbalers del Xerrac.
Cada any, per a la Festa Major del Guinardó, l’Escola organitzava un curset de creació de capgrossos obert a tots els nens i nenes del barri. Això feia que els nens s’engresquessin amb l’activitat de la Colla Gegantera, i es va decidir construir els Gegantons del Xerrac, que representaven un pintor, en Darsius, i una ceramista, na Gebas. Els noms dels gegantons estan formats a partir de les inicials dels nens i nenes de l'escola Xerrac que els van dissenyar. Tant els Gegantons del Xerrac com els Gegants del Guinardó formen part de la Coordinadora de Geganters de Barcelona i de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya.[6]
Tot i el tancament de l’escola Xerrac al 2016, l’Associació Xerrac i les seves Colla de Geganters i Colla de Grallers i Timbalers continuen les seves activitats, sent una peça clau en la Festa Major del Guinardó, i en la organització del Sarau a la Plaça del Guinardó –una activitat mensual de dinamització del barri amb més de 10 anys de trajectòria- i participant en Festes Majors d’arreu del país.
L'any 2005 l’associació Xerrac Arts Plàstiques, Festes i Tradicions va rebre el Premi Horta-Guinardó per la seva trajectòria de 25 anys en la promoció cultural i recuperació de les festes tradicionals al Districte d'Horta-Guinardó.
Referències[modifica]
- ↑ Montserrat Cuxart i Alícia Gascón. 40 ninots marionetes,capgrossos,gegants i elements festius. Barcelona: Graó, 1988.
- ↑ «Capgrossos fets pels nens i nenes del Guinardó | BTVNOTICIES.cat». [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ «Gegants del Guinardó | Cultura Popular». [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ «Cabezudos del Xerrac | Cultura Popular» (en castellà). [Consulta: 25 gener 2017].
- ↑ Xavier Cordomí, Joan Carles Montagut, Pep Herrero. A pas de gegant: guia il·lustrada dels gegants de Barcelona. Tarragona: El Mèdol, 2001, p. 120. ISBN 9788495559180.
- ↑ «Gegantons Darsius i Gebàs | Cultura Popular» (en castellà). [Consulta: 25 gener 2017].