Usuari:MrPotato1010/proves/Miñana
 |
Aquesta és una pàgina de proves de MrPotato1010. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 15 octubre 1671  València |
| Mort | 27 juliol 1730 (58 anys) València |
 Prior | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | pintor, escriptor, historiador |
| Membre de | |
| Orde religiós | Orde Trinitari |
Fra Josep Manuel Minyana i Estela, O.SS.T. (València, 15 d'octubre de 1671-València, 27 de juliol de 1730)[1][2][3][4] fou un frare trinitari, historiador i pintor valencià. Era membre del cercle dels novatores valencians i deixeble de Manuel Martí, i és autor de diverses obres en llatí.
Biografia[modifica]
Josep Manuel Minyana va nàixer a València el 15 d'octubre de 1671, fill de Joan Minyana i Esperança Estela.[2]
Obres[modifica]
= Continuació de la Història de Mariana[modifica]
De bello rustico Valentino[modifica]
De bello rustico Valentino (en català, «Sobre la guerra rústica valenciana»), dividit en tres llibres, fou publicat pòstumament a la Haia per Maians el 1732.[5] Es tracta d'una crònica, quasi simultània —fou escrita l'any 1707—, de la Guerra de Successió en el regne de València des d'un punt de vista proborbònic. Miñana, que no amaga les seues simpaties cap a Felip V, es mostra crític amb les conseqüències de la guerra per als valencians (com ara la pèrdua dels Furs, a la que al·ludix Maians en el pòrtic de l'edició). A l'edició de Maians, preparada a partir d'un manuscrit seu, s'afegia una biografia de Miñana i un mapa del regne de València.
Saguntineida[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Martínez Rondán, Josep. El convent de la Trinitat de Morvedre. Sagunt: Caixa d'Estalvis i Socors de Sagunt, 1979, p. 199.
- ↑ 2,0 2,1 Maians, Gregori. «A los lectores y admiradores de José Manuel Miñana». A: Miñana, José Manuel. La Guerra de Sucesión en Valencia. València: Institució Alfons el Magnànim, 1985, p. 307-310. (Edició i traducció a càrrec de Jordi Pérez i Durà i José M.ª Estellés i González.)
- ↑ Estellés i González, Josep M.ª. «José Manuel Miñana Estela». Diccionario Biográfico Español. Reial Acadèmia de la Història. [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ «MrPotato1010/proves/Miñana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ J. E. Minianæ ... De bello rustico Valentino libri tres ... ex bibliotheca Gregorii Majansii, generosi Valentini. La Haia: Peter van Hondt, 1752.
- ↑ Pérez Vilatela, Luciano. «La Saguntineida de Miñana: ponderando la influencia de Silo Itálico». A: Maestre, José M.ª (et al.). Humanismo y pervivencia del mundo clásico. III, Homenaje al profesor Antonio Fontán. Madrid: Ediciones del Laberinto (et al.), 2002, p. 1097-1106. ISBN 84-8483-156-6.