Usuari:Mvallsma10/Llei de Protecció de la bandera de 2005
 | Aquest article tenia importants deficiències de traducció i ha estat traslladat a l'espai d'usuari. Podeu millorar-lo i traslladar-lo altra vegada a l'espai principal quan s'hagin resolt aquestes mancances. Col·laboreu-hi! |
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
L'Acte de Protecció de la Bandera de 2005 era uns Estats Units proposats la llei federal introduïda en el Senat dels Estats Units al 109è Congrés dels Estats Units damunt 24 d'octubre de 2005, per Senador Bob Bennett (R-Utah) i co-patrocinat per Senador Hillary Clinton (D-N.Y.). Més tardà co-els patrocinadors van incloure Barbara Boxejador (D-Calif.), Mark Pryor (D-Arca.) I Thomas Carper (D-Del.).[1]
La llei hi hauria prohibit ardent o altrament destruint i avariant l'ENS bandera amb el propòsit primari d'intimidació o incitant violència immediata o per l'acte de terrorisme. Va demanar un càstig de no pas més d'un any dins presó i una multa de no pas més de 100,000$; llevat que aquella bandera era propietat del Govern dels Estats Units, en quin cas la pena seria una multa de no més de 250,000$, no més de dos anys dins presó, o tots dos.[1][1][1]
El nonpartisan Congressional Servei de Recerca summarized l'acte de la manera següent:
- Esmena el codi criminal federal a revise provisions pel que fa a desecration de la bandera per prohibir: (1) destruint o avariant una bandera dels EUA amb el propòsit primari i intent per incitar o produir violència imminent o una ruptura de la pau; (2) intencionadament amenaçador o intimidant qualsevol persona, o grup de persones, per ardent una bandera dels EUA; o (3) robant o deliberadament convertint l'ús d'una bandera dels EUA que pertany als Estats Units, o pertanyent a una altra persona damunt terres dels EUA, i intencionadament destruint o avariant que bandera.[1]
Tot i que el Tribunal Suprem governat dins Texas v. Johnson (1989) que bandera-ardent va ser protegit per la Primera Esmena, la factura va ser pretesa, segons el New York Times, per agafar l'assumpte dóna suport a a el Tribunal Suprem que era més conservador dins 2005 que sigui dins 1989 per tal de bolcada que decisió més primerenca.[2] Des de la llei no va ser passada o fins i tot considerat pel Congrés dels Estats Units, la seva constitucionalitat mai va ser desafiada en el Tribunal Suprem.[1]