Usuari:Nanomananoma/proves

Biografia.

Marvin Harris(Brooklyn, 18 d'agost de 1927 – Gainesville, 25 d'octubre de 2001) fou un antropòleg nord-americà nascut l'any 1927 a Brooklyn, Nova York, on va viure i treballar fins al seu trasllat a Florida. Va estudiar a la Universitat de Columbia on es va llicenciar en lletres el 1949 i on posteriorment al 1951 va començar la seva docència dins la mateixa universitat fins a l’any 1980.

En els seus últims anys de vida es va traslladar a Gainesville, Florida, amb la seva dona Madeline i la seva filla entre l’any 1980 i 1981, i va seguir impartint classe a la Universitat de Florida fins a la seva jubilació l’any 2000. Harris va morir a Gainesville l’any 2001, als 74 anys.

Trajectòria acadèmica.

Va ser introduït dins el món de l’antropologia a la universitat, de la mà de Charles Wagley, antropòleg particularista i deixeble de Franz Boas, el seu professor i mentor.  Va acabar el doctorat en antropologia l’any 1953 amb la seva tesi sobre la seva investigació de camp que va fer al Brasil i que va publicar l'any 1956 sota el nom de Town and Country in Brasil . Entre 1956 i 1957 va fer un altre treball de camp a Moçambic, territori de la colònia portuguesa, on va destapar i denunciar el sistema de treball que era imposat als nadius de la zona per part dels portuguesos; aquest treball el va publicar l'any 1958 sota el nom de Portugal's African "wards": a first-hand report on labor and education in Moçambique.

Durant la seva carrera va fer nombrosos treballs de camps a Brasil, Equador, Moçambic, les Illes de Bahía, Índia i també al seu país d’origen, a l’est de Harlem, Nova York, (Patterns of Race in the Americas, 1964); així com obres de reflexió teòrica, manuals i llibres de text. La seva carrera acadèmica el va portar a ser conseller de recerca per al Ministeri d'Educació a Rio de Janeiro entre 1953 i 1954 i a dirigir el programa d'estudis d'estiu Columbia-Cornell-Harvard-Illinois a Chimborazo (Equador) l’any 1960 i a Brasil l’any 1962 sobre els pobles pesquers de Arembepe . També dins l’àmbit acadèmic va ocupar la presidència de la General Anthropology Division de la American Anthropological Association on l’any 1991, en reconeixement als seus assoliments acadèmics, va donar la conferència Distinguished Lecture.

Referent a les seves aportacions les primeres obres van seguir la tradició boasiana antropològica de treball de camp descriptiu particularista-relativista, però arran de les seves experiències en el camp va començar a desenvolupar un paradigma positivista i materialista de les ciències socials a partir de la influència d’altres autors com Karl Marx i Julian Steward d’entre d’altres. Aquest nou paradigma el va presentar per primera vegada en la seva obra de 1968 El desenvolupament de la Teoria Antropològica  i el va anomenar materialisme cultural . En trets generals aquest corrent antropològic que inicia Harris, i de la qual en serà el màxim representant, es basa en l’estudi de la cultura a través d’imperatius materials i se centra a buscar la racionalitat a les conductes que en un principi semblen irracionals com podem observar en la seva obra publicada l’any 1974 anomenada “Vacas, cerdos, guerras y brujas. Los enigmas de la cultura” . En aquesta Harris intenta trobar un racionament lògic i pràctic a certes conductes culturals arreu del món des d’una perspectiva materialista, és a dir, basant-se en el món material; parlarà de la vaca sagrada de l’Índia, de la porcofòbia d’Orient Mitjà, de la porcofília de certes cultures del Pacífic, etc.

Obres publicades.

Marvin Harris va publicar més de disset llibres traduïts a catorze idiomes sobre teoria antropològica i llibres de material d’ús intel·lectual i educatiu, fet que el converteix en un dels antropòlegs més divulgatius del segle XX i més conegut fora de la disciplina . Harris és autor de diversos llibres per a públic general:

• Portugal's African ”wards“: a first-hand report on labor and education in Moçambique. (1958) American Committee on Africa.
• Cows, Pigs, Wars and Witches: The Riddles of Culture.. London: Hutchinson & Co., 1975. ISBN 0-09-122750-X. Reissued in 1991 by Vintage, New York.
• Cannibals and Kings: The Origins of Cultures.. New York: Vintage., 1977. ISBN 0-394-40765-2.
• Why Nothing Works: The Anthropology of Daily Life.. New York: Simon & Schuster., 1981. ISBN 0-671-63577-8. (Previously titled America Now: The Anthropology of a Changing Culture)
• Our Kind: who we are, where we came from, where we are going.. New York: HarperCollins/Harper Perennial., 1990. ISBN 0-06-091990-6.
• Good to Eat: Riddles of Food and Culture.. Illinois: Waveland Press., 1998. ISBN 1-57766-015-3. (Previously published 1985 by Simon & Schuster. Previously titled The Sacred Cow and the Abominable Pig).
• Patterns of Race in the Americas, 1964.
• Food and Evolution: Towards a Theory of Human Food Habits. Philadelphia: Temple University Press, 1987. ISBN 0-87722-668-7.
• Cultural Materialism: the Struggle for a Science of Culture. 1979. Walnut Creek, California: AltaMira Press.

Context històric dels Estats Units

En aquest apartat es parlarà dels fenòmens històrics i moviments socials compresos entre els anys 1927 (data de naixement de l'autor) fins al final del segle XX als Estats Units d’Amèrica.

Primerament, cal destacar la importància del fet que aquest país va passar de ser una colònia a una potència mundial que va adoptar un comportament imperialista i expansionista que va fer que el seu model polític, econòmic i cultural fos imposat com a referent.

Pel que fa als esdeveniments que van marcar als Estats Units al llarg del segle XX, l'any 1929, esdevé la Gran Depressió que va ocasionar taxes molt altes de desocupació ja que va ser la major recessió econòmica a nivell mundial. Més tard, al 1941 a causa de l'atac per part dels japonesos a Pearl Harbor, els Estats Units van entrar a la Segona Guerra Mundial.

Després, durant la segona guerra del Vietnam (1961-1975), els Estats Units d'Amèrica van ser aliats del Vietnam del Sud: es van encarregar d’entrenar i mantenir el seu exèrcit i policia secreta. Les dificultats internes que va suposar el règim de Ngo Dinh juntament amb el fet que els Estats Units van ocupar el lloc de França com a potència neocolonial al RVN, que va ser un dels dos Estats provisionals de Vietnam, va fer esclatar la guerra.

Un altre fenomen històric amb un gran impacte cultural és el de la Segona Onada Feminista que va sorgir a la segona meitat del segle XX la qual va néixer als països industrialitzats en resposta a contradiccions que esdevenen del model capitalista keynesià. Aquesta resposta va consistir en un desenvolupament discursiu resultant de la interrelació entre les tres concepcions principals d'aquesta segona onada: l'activisme per promoure la conscienciació, el desenvolupament de teories acadèmiques i les propostes per repensar la desigualtat; aquestes propostes van ajudar a consolidar una nova perspectiva de gènere.

Moviments com el feminista, la revolució sexual i l’ambientalisme juntament amb la lluita pels Drets civils i la “contracultura” van anar creixent durant la segona meitat d’aquest segle. Aquest creixement i revoltes van ser en contra dels paradigmes socials conservadors de l'època i de la intensificació de la guerra freda i la Guerra de Vietnam. A més a més, revoltes socials van causar l’increment del consum de drogues psicodèliques, cal destacar la importància cultural que va tenir la música durant aquesta etapa de canvi social.  Patrícia De los Ríos. (1998), en "Los movimientos sociales de los años sesentas en Estados Unidos": un legado contradictorio exposa que:

{{Citació|La contracultura crítica el materialismo y la hipocresía sexual de la sociedad estadounidense y postula nuevas formas de organización basadas en la solidaridad, la libertad sexual y el amor, así como una importante revalorización de la naturaleza. Frente a la obsesión por el trabajo y la emulación de los vecinos de enfrente, reivindica el hedonismo, el placer, las experiencias extrasensoriales y busca alternativas en las filosofías orientales. En ese contexto, los hippies constituyeron uno de los grupos más emblemáticos del movimiento contracultural. "Los hijos de las flores" propugnan por un modo de vida comunitario y reivindicaban la sencillez, el amor y nuevas búsquedas. El fenómeno hippie también fue inflado por los medios de comunicación en función de su atractivo visual||

Marvin Harris parteix de la perspectiva que l'antropologia és una ciència que ha de ser capaç de trobar lleis universals que expliquin les similituds i les diferències entre les diferents cultures, per aquest motiu, dedica els seus estudis etnogràfics a analitzar la infraestructura des de la perspectiva del materialisme cultural.