Vés al contingut

Usuari:Opedret/proves

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDara Birnbaum

Dara Birnbaum al 2009. Foto de Tiffany Oelfke
Biografia
Naixement1946, 70 anys
Nova York
Dades personals
NacionalitatEstatunidenca
Formació professionalUniversitat Carnegie Mellon
Activitat
Artvideoart
Obra
Obres destacables
"Tecnologia / Transformación: La Mujer Maravilla

Dara Birnbaum[modifica]

Dara Birnbaum (1946, Nova York) és una vídeo-artista que treballa i viu a Nova York als Estats Units. L'artista va començar la seva etapa professional dintre del videoart durant els anys 70, un moment on la figura de la dóna estava encara discriminat dintre dels moviments artístics i socials, una etapa que també va coincidir amb les noves propostes tecnològiques, on la televisió va ser la gran protagonista per la seva influència com a fenomen social dintre de las llars americanes, amb l'aparició i difusió dels serials, i d'una manera diferent de fer periodisme. Aquestes influències han estat presents en la seva obra, i en la seva implicació amb el moviment feminista que va sorgir dintre del videoart també durant la dècada dels anys 70, on la imatge de la dóna sempre té una posició protagonista i central en les creacions.[1]

La seva obra i treballs estan centrats en els vídeos i les instal·lacions multimèdia, on en tot moment es fan aportacions que resulten influents i innovadores dintre de l'art contemporani que representa la televisió. El seu art manifesta com portar al màxim exponent la crítica sobre el poder de les imatges que ens mostren els mitjans de comunicació de masses, i com aquestes, estan en relació en d'altres moviments que serveixen per definir mitologies culturals i històriques.

La ideologia i estètica que mostra en el seu art se centra en el què representen els mitjans de comunicació, i com aquests a través del vídeo i de la televisió es fan visibles i influeixen a la societat. En aquest sentit, utilitza el videoart per reconstruir imatges de televisió utilitzant formats de concursos, telenovel·les i programes esportius a través de la repetició d'imatges i la interrupció de les mateixes amb el text i la música. Les seves obres de vídeo entre els anys 70 i 80 són una mostra de la cerca per desconstruir i desmantellar els codis televisius de la representació, a partir d'un vocabulari que comparteix la seva obra els dels mitjans de comunicació, sempre utilitzant un transfon de crítica cap a aquests.[2][3]

Biografia i trajectòria artística[modifica]

Dara Birnbaum va néixer l'any 1946 a la ciutat de Nova York. Durant els anys 60 va cursar la Llicenciatura en Arquitectura a la Universitat Carnegie Mellon a Pittsburgh, estudis que va finalitzar l'any 1969. A partir de llavors inicia un període de col·laboracions en diferents estudis d'arquitectura com Lawrence Halprin & Associates, estudi molt conegut per la seva influència durant els any 60 i 70 per les seves implicacions en la construcció de residencies i centres comercials durant aquella decada, i que va comptar amb noms tan coneguts com Donald Carter o Charles Moore. En aquest període i gràcies a la col·laboració amb l'estudi d'arquitectes a Nova York, Birbaum va poder explorar les seves propostes en relació a els espais cívics i als plantejaments on es relacionen la part privada i la cultura de masses en el disseny dels d'espais, fets que posteriorment tindran influència en les seves creacions de peces de vídeo-art. La formació de l'artista es completa uns anys després quan al 1973 finalitza la seva llicenciatura en Art a l'Institut d'Art de San Francisco, conegut conegut per la formació de pintors, fotògrafs i artistes de la talla d'Annie Leibovitz o Paul Kos.[1]

Una vegada acabats els seus estudis decideix traslladar-se a Florència al 1975 on descobreix el vídeo-art a través de la galeria d'art Centro Diffusione Gráfica, on comença a experimentar en aquest tipus de creacions. L'any següent al 1976 amb el seu retorn als Estats Units coneix un artista a Nova York que marcarà i influirà el seu estil en el futur, Dan Graham molt conegut per centrar les seves creacions en els anomenats fenòmens culturals, on incorpora fotografia, vídeo i art performance per a fer propostes molt innovadores amb estructures de vidre i miralls. Aquesta trobada també marcarà de manera definitiva la proposta d'art que Birnbaum farà en un futur, atès que gràcies a Graham es posa en contacte amb la revista de teoria de cinema britànic anomenada Screen (Journal). L'artista americana troba en aquesta publicació una manera de expressar i reivindicar el context feminista i l'expressió dels nous valors de la dona que la societat d'aquell moment demandava i defensava a través de la crítica i expressió del cinema. En aquest sentit Birnbaum es va trobar que els valors que proposava el cinema a través del seu anàlisi crític havien estat substituïts per la nova forma d'expressió de la societat, la televisió. Aquest fet va provocar un cert desencís a l'artista que veia com encara publicacions del món acadèmic com la que comentàvem, Screen (Journal), encara defenien plantejaments obsolets en la nova cultura de masses que durant els anys 70 estava definint-se.

A mitjans dels anys 70 Birnbaum comença a desenvolupar els seus primers treballs de vídeo experimental, amb l'ajut de la càmera Sony Portapak del seu amic i poeta Alan Sondheim, amb la què fa les seves primeres creacions en aquest àmbit del videoart, on busca l'exploració i separació entre el cos i la seva representació, utilitzant efectes amb miralls i imatges projectades, i que es materialitzen en obre com l'anomenada Pieza de mando y reflejo. Aquesta tècnica a través de miralls i la deformació dels diferents punts de vista, continua a les seves obres de vídeo-art fins a finals dels anys 70, on a banda d'experimentar amb les imatges, busca centrar la seva temàtica artística en diferents símbols i convencions que sempre estan relacionades amb la televisió i la seva influència en la societat, i com a través de la fragmentació i repetició d'aquestes imatges, s'arriba a innovar en diferents gestos i postures corporals, per poder arribar a examinar diferents tècniques que posen en relleu convencions de un nou art que està en ple creixement i que serà la base del futur vídeo-art basat en la cultura de la televisió.[4]

Aquests procés d'exploració del videoart dut a terme per Birnbaum va servir per posar les bases del que serà la seva creació més important, i a la vegada l'obra per la que és més coneguda. Tecnologia / Transformación: La Mujer Maravilla és el treball que va provocar el reconeixement per art del moviment del videoart en el seu moment, i que va donar renom al treball que ha desenvolupat l'artista americana.

Aquesta peça de 1978-1979 va ser creada a partir d'imatges de la Mujer maravilla, un súper heroi femení que serviria de objecte per comunicar la ideologia del moviment feminista que defenia Birbaum amb les idees i plantejaments que tenen a veure amb la influència de les sèries de televisió. La Mujer maravilla està basada en un personatge fascinant que durant aproximadament sis minuts i amb diferents escenes d'acció i efectes visuals aconsegueix transformar a la protagonista, Diana Prince, en una heroïna. Aquesta obra a més, va voler connectar amb els diferents elements estructurals dels continguts de la televisió, per de nou parlar de la importància que tenia aquest mitjà de comunicació en la societat de masses. Els efectes que va aconseguir l'artista van voler mostrar també la repercusió del que es va anomenar la televisió en la televisió, per il·lustrar el fet de fins quin punt aquest mitjà estava present en les noves propostes d'art i en un intent d'explorar també del seu efecte en altres disciplines.[5]

L'any 1979 inicia també la seva activitat artística vinculada als vídeo collages a la vegada que treballa en post-producció per a una televisió. Durant 1982 crea una peça titulada PM Magazine / Acid rock que va ser utilitzada com a anunci per una empresa d'ordinadors anomenada Wang Computers i com a vídeo presentació per un programa de late show de televisió. En aquesta peça posa de relleu temàtiques de la seva obra que estan en relació amb la societat de consum, la televisió i el feminisme, a través d'una composició que versiona LA Woman del grup americà The Doors. L'any 1985 va participar el Whitney Bienal en el museu Whitney de Nova York. Al 1990 va presentar el seu treball Cannon: Taking to the Street on a través d'un muntatge de vídeo sobre els aixecaments populars a París al 1968 i l'enllaç amb imatges on es tracten els moviments polítics que van tenir lloc durant la marxa nocturna celebrada a la Universitat de Princeton al 1987 mostra la revolució social que s'està produint als Estats Units en aquell moment.

L'any 1994 a través del seu muntatge de vídeo Hostages també desenvolupa la seva vessant més política del seu art amb imatges del segrest i assassinat de l'empresari alemany Hanns-Martin Shleyer durant el 1977 en el conegut com otoño aleman.

La obra de Birbaum està exposada a la col·lecció de la Galeria Nacional de Canada. L'any 2010 l'artista va guanyar el premi Fellow de l'associació d'artistes americans vius com a reconeixement de la seva obra i la seva aportació al vídeo-art.[2][6][1]

Obra[modifica]

L'obra de Dara Birnbaum desenvolupa des dels seus inicis la conjunció entre els fragments que fan referència al subjecte que és objecte a la vegada de la influència de la tecnologia. En aquest procés l'artista assenyala la potència de la imatge com a gest artístic i a la vegada com a record i recreació del que vol arribar a mostrar. Les seves peces també volen arribar a reflexionar sobre els efectes de la televisió i l'electrònica dintre de la societat que durant els anys 60 i 70 estava sorgint als Estats Units, i de com aquesta està interactuant amb els nous dispositius i la renovació de continguts que ofereixen els mateixos. [7]

Un altre aspecte molt important de l'obra de Birnbaum és la que es basa en el seu anàlisi sobre la decisió i distribució de les imatges per poder crear les seves obres. Unes imatges que sempre tenen com a punt de mira la televisió i el llenguatge visual popular que predominava també durant els anys 20 a Amèrica. Durant els anys 70 a través del seu interès en el desenvolupament de la disciplina del vídeo-art, i la teoria de la televisió i la imatge de cinema aplicada a l'art, aconsegueix crear noves propostes que tenen com a protagonista la imatge en moviment, i el resultat que aquesta mostra per transmetre idees sempre en relació al feminisme i a la tecnologia. Aquests referents que Birnbaum sempre té present en les seves vídeo-presentacions donen sentit a un joc visual d'una sola via, on el emissor alimenta al consumidor mitjançant el joc constant i imparable d'imatges.[3]

L'artista en tot moment utilitza la imatge com a forma d'expressió per poder descodificar una manera d'entendre l'art a través del vídeo i de les seves influències amb la televisió, que en tot moment estan relacionades amb els moviments polítics i socials que es veuen en totes les seves creacions des de Technology/Transformation: Wonder Woman, fins a les obres més recents.[8][2][4]

Obres representatives i exposicions[modifica]

Influències[modifica]

Dara Birnbaum i les seves creacions han rebut influències de figures del vídeo-art tan importants com Nam June Paik, considerat un dels fundadors d'aquesta corrent d'expressió artística. En aquest sentit l'artista americana aplica en la seva obra un manera de mostrar al món, on tot està relacionat amb l'entreteniment i la imatge a través de la conjunció creada per la televisió i els mitjans analògics i digitals, que a la vegada utilitza com a objectes per expressar l'exploració artística. El vídeo i la imatge també es conjuguen dintre del seu art amb el so i l'exploració de la natura, que busca en tot moment una manera d'expressió comunicativa i informativa amb la societat, combinant així un procés experimental, formal i filosòfic, sempre amb la influència que rep de diferents recursos narratius, estètics i conceptuals. La influència del vídeo-art està present en la obra de Birnbaum des dels seus inicis amb l'exploració que realitza a través de les imatges, on la televisió i la transformació que aquesta realitza en la societat, serveixen de base per expressar els seu pensaments on la figura de la dona té molta importància. El vídeo-art va sorgir com una proposta d'acció que reclama en tot moment una implicació no contemplativa del espectador, fet que també és veu en les peces de Birnbaum, on en tot moment busca una reacció per part de qui està davant de l'obra, i que enllaça amb la forma d'expressió que els artistes del vídeo-art busquen dintre en les seves creacions. L'etapa inicial de Birnbaum coincideix amb les propostes del moviment vídeo-art, on la relació i contraposició entre els nous mitjans tecnològics i la televisió sobresurten en front de l'art que buscava maneres d'expressió sense cap ajut de dispositius electrònics. En aquesta primera etapa de l'artista americana la influència de June Paik es clara per aquesta cerca de mitjans que puguin ajudar en l'exploració de la seva art, on el mitjà televisiu resulta molt efectiu i pràctic per mostrar un context que socialment es entès per tothom, i suposa també part de la nova cultura mediàtica contemporània.[11][12][13][14]
Una altra referent molt important en el treball de Birnbaum és el seu amic i conegut Dan Graham. Graham la introdueix en l'art conceptual i els treballs que es desenvolupen de performance en fotografia i vídeo, que l'artista americana aviat va incorporar a les seves creacions. Per altra banda Graham també innova en noves estructures fetes de vidre i miralls que són en tot moment utilitzades en l'obra de Birnbaum com en el cas de Tecnologia / Transformación: La Mujer Maravilla.[7] Un altre referència que també està present en l'art de Birnbaum ve de la ma del seu amic i artista Alan Sondheim, que malgrat no està dintre del corrent del vídeo-art, sí que té influències en d'altres aspectes de l'art tecnològic, que marquen pautes a futures obres de l'artista americana, en conceptes que tenen a veure amb la utilització de làsers o els espais virtuals per a la creació de les seves exposicions i instal·lacions. [15][16]


Enllaços externs[modifica]

http://www.walkerart.org/collections/artists/dara-birnbaum

Dara Birnbaum exposicions Exhibitions and screenings.

Dara Birnbaum exposicions individuals i col·lectives

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 J.Kelly,, Karen. Dara Birnbaum: The Dark Matter of Media Light (en angles). 2011. SMAK 2011, p. 368. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 «Dara Birbaum» (en anglès). Fundación Wikimedia Inc., 2015. [Consulta: 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Dara Birnbaum» (en castellà). Artdiscover.com, 2015. [Consulta: 2015].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Dara Birnbaum» (en castellà). Openart.com, 2009. [Consulta: 2016].
  5. ↑ «Dara Birnbaum» (en castellà). Laboral: Centro de arte y creación industrial., 2015. [Consulta: 2015].
  6. ↑ «Dara Birnbaum Technology/Transformation: Wonder Woman» (en anglès). University of Texas, 2016. [Consulta: 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 Deepwell, Katy «n.paradoxa». 1997, 1997.
  8. ↑ «Dara Birnbaum» (en anglès). Artslant.com Sao Paulo, 2013. [Consulta: 2016].
  9. ↑ «Dara Birnbaum» (en castellà). Museo Reina Sofia, 2006. [Consulta: 2016].
  10. ↑ «Kiss_The_Girls:_Make_Them_Cry» (en anglès). Wikipedia.org, 2015. [Consulta: 2016].
  11. ↑ «El videoarte como expresión artística» (en castellà). Delvideoartealnetart.wordpress, 1993. [Consulta: 2016].
  12. ↑ «Videoarte» (en castellà). Fundación Wikimedia Inc, 2016. [Consulta: 2016].
  13. ↑ Baigorri; Pagès Parra;San Cornelio, Laura;Ruth;Gemma. Vídeo de Creació (en català). 2016. Editorial FUOC, 2015. 
  14. ↑ «Nam_June_Paik» (en castellà). Fundación Wikimedia Inc, 2016. [Consulta: 2016].
  15. ↑ «¿Que es el videoarte?» (en castellà). Queaprendemoshoy.com, 2016. [Consulta: 2016].
  16. ↑ «Dan Graham» (en castellà). Fundación Wikimedia Inc, 2016. [Consulta: 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Opedret/proves&oldid=27247906»