Vés al contingut

Usuari:Pallares/Convencions de Ginebra

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


  • La Segona Convenció de Ginebra "per a la millora de l'estat dels ferits, malalts i naufragats membres de les forces armades en la mar" va substituir al Conveni de la Haia (X) de 1907.[1] Va ser la primera Convenció de Ginebra sobre la protecció de les víctimes de la guerra marítima i va imitar l'estructura i les disposicions del Primer Conveni de Ginebra.[2]
  • La Tercera Convemció de Ginebra "relativa al tracte dels presoners de guerra" va substituir a la Convenció de Ginebra de 1929, que s'ocupava dels presoners de guerra.[3]
  • A més d'aquestes tres convencions, la conferència també va afegir una nova i elaborada Quarta Convenció de Ginebra "relativa a la protecció de persones civils en temps de guerra". Va ser la primera Convenció de Ginebra a no tractar als combatents, sinó que tenia com a objecte la protecció dels civils. Els Convenis de la Haia de 1899 i 1907 ja contenen algunes disposicions sobre la protecció dels civils i del territori ocupat. L'article 154 disposa específicament que la Quarta Convenció de Ginebra complementa aquestes disposicions dels Convenis de la Haia.[4]
El tercer emblema del protocol, també conegut com el Cristall Vermell

Malgrat l'extensió d'aquests documents, amb el temps van resultar incomplets. De fet, la naturalesa mateixa dels conflictes armats havia canviat amb el començament de l'era de la Guerra Freda, la qual cosa va portar a molts a creure que les Convencions de Ginebra de 1949 estaven abordant una realitat en gran manera extinta: d'una banda, la majoria dels conflictes armats s'havien convertit en guerres internes o civils, mentre que d'altra banda, la majoria de les guerres s'havien tornat cada vegada més asimètriques.[5] A més, els conflictes armats moderns estan causant un nombre cada vegada major de víctimes civils, la qual cosa va portar a la necessitat de proporcionar a les persones i objectes civils una protecció tangible en temps de combat, la qual cosa va portar a una actualització molt necessària dels Convenis de la Haia de 1899 i 1907. A la llum d'aquests esdeveniments, el 1977 es van aprovar dos Protocols que ampliaven els termes dels Convenis de 1949 amb proteccions addicionals. El 2005, es va afegir un tercer breu Protocol pel qual s'establia un signe de protecció addicional per als serveis mèdics, el Cristall Vermell, com a alternativa als omnipresents emblemes de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, per a aquells països que els consideren objetivables.

Comentaris

[modifica]

Les Convencions de Ginebra de 12 d'agost de 1949. (comentaris) és una sèrie de quatre volums de llibres publicats entre 1952 i 1958 i que contenen comentaris a cadascuna de les quatre Convencions de Ginebra. La sèrie va ser editada per Jean Pictet, vicepresident del Comitè Internacional de la Creu Roja. Sovint es confia que els Comentaris proporcionin una interpretació autoritzada dels articles.[6]

Índex

[modifica]

Les Convenciond de Ginebra són normes que només s'apliquen en temps de conflicte armat i tracten de protegir a les persones que no participen o ja no participen en hostilitats, entre elles els malalts i ferits de les forces armades sobre el terreny, els ferits, els malalts i els naufragis de membres de les forces armades en la mar, els presoners de guerra i els civils. La primera convenció es referia al tractament de les forces armades ferides i malaltes sobre el terreny.[7] La segona convenció es referia als malalts, ferits i naufragis de les forces armades en la mar.[8][9] La tercera convenció s'ocupava del tractament dels presoners de guerra en temps de conflicte.[10] La quarta convenció es referia al tracte dels civils i la seva protecció durant la guerra.[11]

Convencions

[modifica]

[[Categoria:Pàgines amb traduccions sense revisar]]

  1. ↑ ICRC. «Convention (II) for the Amelioration of the Condition of Wounded, Sick and Shipwrecked Members of Armed Forces at Sea. Geneva, 12 August 1949». [Consulta: 5 març 2017].
  2. ↑ Fleck, Dietrich. The Handbook of International Humanitarian Law. Oxford: Oxford University Press, 2013, p. 322. ISBN 978-0-19-872928-0. 
  3. ↑ ICRC. «Convention (III) relative to the Treatment of Prisoners of War. Geneva, 12 August 1949». [Consulta: 5 març 2017].
  4. ↑ ICRC. «Convention (IV) relative to the Protection of Civilian Persons in Time of War. Geneva, 12 August 1949». [Consulta: 5 març 2017].
  5. ↑ Kolb, Robert. Ius in bello. Basel: Helbing Lichtenhahn, 2009. ISBN 978-2-8027-2848-1. 
  6. ↑ For example by the U.S. Supreme Court, see Hamdan v. Rumsfeld, Opinion of the Court, U.S. Supreme Court, 548 U.S. ___ (2006), Slip Opinion, p. 68, available at supremecourt.gov
  7. ↑ Sperry, C. Proceedings of the American Political Science Association, 3, 1906, pàg. 33–57. DOI: 10.2307/3038537. JSTOR: 3038537.
  8. ↑ Yingling, Raymund The American Journal of International Law, 46, 3, 1952, pàg. 393–427. DOI: 10.2307/2194498. JSTOR: 2194498.
  9. ↑ Pictet, Jean. Geneva Conventions of 12 August 1949: Commentary. International Committee of the Red Cross, 1958. 
  10. ↑ The American Journal of International Law, 47, 4, 1953, pàg. 119–177. DOI: 10.2307/2213912. JSTOR: 2213912.
  11. ↑ Bugnion, Francios International Affairs, 76, 1, 2000, pàg. 41–51. DOI: 10.1111/1468-2346.00118. JSTOR: 2626195.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Pallares/Convencions_de_Ginebra&oldid=28688061»