Usuari:Pallares/Història de Taiwan
La taiwanització de la República de la Xina a Taiwan es durà a terme durant la dècada de 1990 sota el govern de Lee Teng-hui (李登輝). Això va posar fi a l’estat de guerra el 1991.
El 1995, Lee Teng-hui va fer una visita " privada" als Estats Units. Aquesta visita donarà lloc a la "crisi dels míssils", després de les declaracions de Lee Teng-Hui. Durant l'estiu de 1995 i el març de 1996, el PLA va llançar míssils a prop de la costa de Taiwan amb l'objectiu d'influir en els partisans separatistes. Els Estats Units responen a aquest foc de míssils enviant dos portaavions i els seus esquadrons, que posaran fi a aquesta crisi.
Va ser en aquest ambient que van tenir lloc les primeres eleccions directes al sufragi universal i van veure la victòria de Lee Teng-Hui el 1996.
El 1999, Lee Teng-hui va declarar que les relacions entre la Xina i Taiwan eren " relacions especials d'estat a estat". Aquesta declaració va provocar protestes a Pequín i l'administració Clinton fins i tot va declarar que Lee Teng-hui era un esgarriacries.[1]
L'estatus de Taiwan està en tensió amb la Xina:
El nou enfocament taiwanès de les seves relacions amb la República Popular de la Xina i les seves repercussions[2]. L'any següent, la República Popular de la Xina publica un Llibre Blanc que afirma que la declaració d'independència de Taiwan, així com la negativa sine die de les negociacions per a la reunificació, són casus belli.
El PDP governant[modifica]
A les eleccions presidencials del 2000 es va produir la victòria de Chen Shui-bian (陳水扁), candidat del Partit Democràtic Progressista (PDP) (Wade-Giles: Minjintang). Va ser reelegit el 2004 després d'unes eleccions molt renyides. Ara es poden ensenyar idiomes taiwanesos i aborígens a l’escola, a més del xinès mandarí. Com que el parlament encara està dominat pel partit d'oposició del Kuomintang (KMT), s'aprova una llei sobre la iniciació de referèndums. L’inici d’un referèndum requereix un nombre molt gran de signatures en diverses etapes. La votació final requereix la participació dels 50 % de votants, així com aprovació per un 50% % dels votants. Per tant, cap dels referèndums iniciats no han tingut lloc.
Retorn del Kuomintang[modifica]
El març de 2008, Ma Ying-jeou (馬英九), candidat al Kuomintang i partidari de l’acostament a Pequín, va ser elegit president de la República. Ha promogut en gran manera els intercanvis culturals, turístics i econòmics entre Taiwan i la Xina. Durant la seva presa de possessió, va prometre als taiwanesos cap unificació amb la Xina, no "independència" i el no ús de la força militar. S'han obert línies aèries civils directes entre Taiwan i la Xina continental, cosa que permet a les persones aïllades a banda i banda de l'estret poder tornar a veure les seves famílies.
Chen Shui-bian és empresonat per diversos casos de corrupció.
Ma Ying-jeou va ser reelegit el 14 de gener de 2012 per a un segon mandat i el seu partit, el Kuomintang, va obtenir 64 dels 113 escons del parlament durant les eleccions legislatives que es van celebrar simultàniament.
El 2013, la cota de popularitat del president Ma va caure per sota del 20 %.
.jpg)
A les eleccions locals taiwaneses del 2014, el Partit Demòcrata Progressista va liderar part dels districtes electorals, sobretot per les seves aliances amb certs partits minoritaris. Els partits minoritaris i independents ocupen diversos escons. Ko Wen-je (xinès: 柯文哲, pinyin: kē wénzhé; Taiwanesos: Koa Bûn-tiat), candidat independent que ocupa el càrrec d'alcalde de Taipei. Eric Chu (pinyin: zhū lìlún) del Kuomintang, l'ajuntament de Nou Taipei, els altres municipis especials són ocupats pel PDP. El Kuomintang encara obté més escons als consells municipals.
Retorn del PDP[modifica]
Tsai Ing-wen, el candidat presidencial del Partit Demòcrata Progressista, va guanyar dues eleccions el 2016 i el 2020 i va promoure el desenvolupament del consens taiwanès[3].
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- James W.Davidson, The Iland of Formosa Past and Present, SMC Publishing inc., 1903
- WM.Campbell, Formosa under the dutch, SMC Publishing inc., London 1903, ISBN 957-638-083-9
- John Robert Shepherd, Statecraft and Political Economy on the Taiwan Frontier 1600-1800, SMC Publishing inc., Taipei 1995, ISBN 957-638-311-0
- Histoire de Taïwan, Lee Hsiao-Feng (p.: Li Xiao-feng), Plantilla:Éd. L'Harmattan, collection « Point sur l'Asie », 2005.
- Claude Geoffroy, Le mouvement indépendantiste taïwanais, ses origines et son développement depuis 1945, L'Harmattan, ISBN 273845593X
- Samia Ferhat-Dana, Le dangwai et la démocratie à Taïwan, une lutte per la reconnaissance de l'entité politique taïwanaise (1949-1986), L'Harmattan, ISBN 2738469310
- Jacinta Ho Kang-mei et Pierre Mallet, Lee Teng-hui et la "révolution tranquille" de Taïwan, L'Harmattan 2005, ISBN 2747590127
- Taïwan: Enquête sur une identité, ed. Karthala, Collection dirigée par Jean Copans.
- Chantal Zheng, Les Européens aux portes de la Chine: L'exemple de Formose au XIXe siècle, Publications de l'Université de Provence, 1998, ISBN 285399421X
- Chantal Zheng, Les Austronésiens de Taïwan: à travers les sources chinoises, L'Harmattan 1995, Collection "Recherches asiatiques", ISBN 2738434797
- Stephane Ferrero, Formose vue par un marin français du XIXe siècle, L'Harmattan 2006, ISBN 2747594157
[[Categoria:Història de la República de la Xina]]
- ↑ J.P. Cabestan, Recrudescence de tension « d’État à État » dans le détroit de Formose.
- ↑ «CEFC - China Perspectives» (en anglès). CEFC. [Consulta: 30 octubre 2020]..
- ↑ Elections locales à Taiwan: le parti au pouvoir en net recul