Usuari:Rmisart/proves

Dramaturga i poeta catalana (Barcelona, 1970). Va viure a Masquefa fins aproximadament als 10 anys, que és quan es trasllada a El Masnou (El Maresme). Amb formació humanística, va estudiar Història de l'Art a la Universitat de Barcelona. Crea i dirigeix les seves propostes escèniques sota el nom artístic d'ODDF Teatre [1]. Generacionalment propera als dramaturgs Carol López (Barcelona, 1969), Laura Freijo (Barcelona, 1970), Eva Losada (Barcelona, 1972), Guillem Clua (Barcelona, 1973), Daniela Feixas (Barcelona, 1973), o Marc Rosich (Barcelona, 1973), és una autora teatral que es defineix com a outsider, apartada de la comunitat teatral barcelonina. El seu teatre té una marca ben clara, és un teatre escabellat, grotesc, amb força pautes gestuals i musicals, que atorga importància màxima a la persona, el canvi, la reflexió i el sentiment. Admira Koltès, el belga Ghelderode, Lorca, Tadeusz Kantor; de fet, doncs, aquests estils també estan presents a les seves propostes escèniques. Se sent propera, formalment i conceptual, al teatre d’Eva Hibernia i Helena Tornero; es desfà en elogis pels textos Barcelona: mapa d’ombres de Lluïsa Cunillé i Estat decepció de Carla Torres (cia. La Peleona). Autodidacta si bé formada teatralment amb professionals com, per exemple, Ricard Salvat, María-José Ragué-Arias, Fabrice Melquiot, Patricia Zangaro, Paco Zarzoso, Sergi Belbel o Theresia Walser (aquests tres darrers mestratges, formació via l’Obrador de la Sala Beckett). Dintre de la seva línia de freelance teatral, darrerament, un dels seus objectius, ha esdevingut la recopilació de dades sobre els aspectes lgtb en la creació escènica catalana (2000-2020), que li ha permès la contribució sobre el teatre lgtb català a Peter Lang Publishers (col·lecció Romania Viva, 48) l'any 2023. Té (a desembre de 2023) 4 obres llargues i 3 teatres breus publicats. Fou Premi Joaquim Maria Bartrina (2000) de teatre en la seva primera edició amb una obra que explica la supervivència a la ciutat d’una noia universitària lesbiana, amb l’obra Vainilla (creació: 1998; publicació: 2001, Arola Editors, Tarragona). La seva formació arxivística, combinada amb el seu apassionament per la història escènica catalana (Barcelona 1900, Teatre de l’Exili), constitueixen la causa del seu treball de Final de Màster (TFM) ‘Els fons personals d’actrius i actors. Estudi de cas: el fons Assumpció Casals i Rovira (1896-1975)', consultable [2] íntegrament al Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona. Actualment (2023), compagina la seva feina en l’àmbit arxivístic-administratiu amb tres projectes d’escriptura, un sobre la desvalorització històrica de la dona en la societat, un altre sobre el desig sexual no normatiu i, finalment, un sobre la vida i obra d'un artista.

Teatre

A desembre de 2023, té escrites 10 obres teatrals i 10 textos breus.

Per any de creació:

• Vainilla, 1998 (publicada)
• Lleons (Aigua, tocat o enfonsat), comèdia teatral. 2001 (inèdita)
• Senyoreta Ella, drama sexual-amorós. 2001 (publicada)
• No es preocupi, drama amb el rerefons del càncer de mama. 2002 (publicada)
• Benet, venduto, vendetta, comèdia per a l'àmbit amateur. 2004 (inèdita)
• Les mil i una, sàtira política estrenada en format de lectura al Festival EntreCultures (Tortosa). 2005 (inèdita)
• Tendències, (doble) monòleg per a una actriu i una actriu trans. 2008 (publicada)
• Barri, homenatge a la malaguanyada actriu Mercè Lleixà. 2009 (inèdita)
• La bola, tragèdia amorosa lgtb i homenatge a l'actriu A. Casals (1896-1975). 2015 (inèdita)
• L'etrusca (El poder d'una dona), drama feminista. 2018 (inèdita)

Teatre. Premis i reconeixements

• Vainilla, Premi de Teatre Joaquim Maria Bartrina (Premis Reus, 2000), 2000.
• No es preocupi, fase final del Premi Born de Teatre (d'entre les 9 obres seleccionades), 2002.
• Tendències, una de les quatre obres seleccionades-finalistes del Premi Josep Ametller de Teatre (Premis Recull), 2009.
• Barri, una de les sis obres seleccionades-finalistes del Premi Frederic Roda de Teatre (Premis ADB), 2020.

Poesia

En l'àmbit de la poesia, bàsicament la seva temàtica esdevé sempre amorosa-eròtica. Ha recitat i publicat alguns dels seus poemes. Ha estat finalista (i publicada en els reculls corresponents) al IV i Vè Concurs de Poesia Eròtica d'Olot (Rapsòdia Veus Literàries) els anys 2021 i 2022.

Prosa

Ha estat dins del grup finalista (11 autors) del 6è Concurs de Relats Eròtics DO Penedès, amb el relat curt lèsbic (Les) Granada, convocat per Fundació Futura Penedès de Vilafranca del Penedès, l'any 2022.

Assaig i contribucions

Isart, Rosa M. ; Lleó, Anna. (2008). «Pròleg». Dins: Arts sòlides o líquides? (Les arts visuals als Països Catalans, 1975-2008), autors diversos. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, 2008. Argumenta, 7.

Isart, Rosa M. (2008). «Aportacions al debat: Tibi dabo. Reflexions sobre el teatre infantil». Dins: Dramatúrgia al País de les Meravelles ? I Simposi sobre el teatre infantil i juvenil, autors diversos. Maó: Punctum / GELCC, 2008. Pàg. 143-146.

Isart, Rosa M. (2014). «Pròleg». Dins: O.W., Joan Guasp. Barcelona: Pagès Editors, 2014.

Isart, Rosa M. Els fons personals d’actors. Estudi de cas: el fons Assumpció Casals i Rovira (1896-1975). (Treball final de Màster-TFM, no publicat). Universitat de Barcelona (Facultat de Biblioteconomia i Documentació), Barcelona, 2016. https://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/112082

Isart, Rosa M. (2022). «Pròleg». Dins: Woody Barretina Barcelona, Joan Guasp. Palma: Balèria, 2022.

Isart, Rosa M. (2023). «Apuntes de una visibilización LGBTIQ+ en la creación escénica catalana contemporánea (2000-2020)». Dins: De la representación a la representatividad. Disidencias del deseo en el teatro español y brasileño siglos XX y XXI, Paola Bellomi i Claudio Castro Filho (coord.). Berlín: Peter Lang. Romania Viva, 48. Pàg. 79-100.

Enllaços externs

• Web personal de l'autora
• La seva fitxa a AELC

Categoria:Dramaturgs catalans Categoria:Dramaturgs catalans en català Categoria:Literatura LGBT Categoria:Teatre