Vés al contingut

Usuari:Rriosta/proves/Anguía Districte

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La parte superior de la Catarata és el límit del districte d'Anguía amb Tacabamba.

El districte d'Anguía és un dels dinou que conformen la província de Chota, situada al departament de Cajamarca al Nord del Perú. Limita pel Nord amb els districtes de San Luis de Lucma i La Ramada de la província de Cutervo, per l'Est amb el districte de Chimbán, pel Sud i l'Oest amb el districte de Tacabamba.

Història[modifica]

Per llei Nº 7856 del 16 d'octubre de 1933, s'eleva a Anguía a la categoria de districte de Chota, al govern del President Óscar R. Benavides. Les seves primeres autoritats van ser:

  • Alcalde: Javier Olano Carranza
  • Governador: José Santos Saldaña Villegas
  • Jutge de Pau: Cristóbal Villegas.

Geografia[modifica]

El districte està situat en un ramal de la serralada occidental comprès entre els paral·lels 6° 20´ i 78° 87´ 00" de longitud oest del Meridià de Greenwish.

Rius: riu Tacabamba, riu Chílac, riu Llaucán i riu Nungo.

Demografia[modifica]

El Districte d'Anguia té 4.542 habitants apròximadament.

Capital[modifica]

La capital d'aquest districte és la ciutat d'Anguía situada sota el turó Chanche, a 2450 msnm.

Govern[modifica]

Legislatura 2011-2014:

Centres Poblats[modifica]

  • Aliso
  • Agua Brava
  • Calabozo
  • Chugur
  • Chuspa
  • Chamana
  • Azafrán
  • Colcabamba
  • Pampagrande
  • La Succha
  • Pilco
  • Opa
  • Lanchepampa
  • Vilcasit
  • Ushun
  • Anguía
  • Rodeopampa
  • Tayapotrero
  • Tendal
  • Chambe
  • Chiut
  • Huallangate
  • Vista Alegre

Límits[modifica]

Anguía, limita: per l'Est amb el districte de Chimban, pel Nord amb els districtes de la Ramada, Sant Luis de Lucma (província de Cutervo), per l'Oest i Sud amb el districte de Tacabamba.

Transport[modifica]

El districte d' Anguía està entrellaçat per Carreteres amb les seves comunitats i pobles com: Anguía - Tacabamba - Conchán - Chota - Cajamarca; Anguía - Chota - Chiclayo; Anguía - Cutervo - La Capella - Puerto Chiple a la Carretera Olmos Marañón; així mateix carretera, Anguía - Socota - Sant Andreu - Sant Tomàs - Pinpincos - Puerto Cuyca a la carretera Olmos Marañón; Anguía - Sant Lluís de Lucma - La Ramada - Sant Joan - Port Malleta al riu Marañón.

Festius[modifica]

Una de les fires més importants del departament és la fira d'Anguía, que se celebra en homenatge a la Mare de Déu dels Dolors patrona del districte d'Anguía, imatge que té més de 450 anys. El dia central és el 12 i 13 de setembre; a aquesta fira acudeixen feligresos de la costa, serra i la selva.

  • Gener: adoració dels Reis Mags al Nen Déu.
  • Abril: dilluns de pasqua; dimarts, Sant Josep; dimecres, primer dia de la Verge; dijous, el santíssim sagrament; divendres, segon dia de la Verge dels Dolors; dissabte, Verge del Rosario i el diumenge, Sant Isidre.
  • Maig: Festa de les Creus.
  • Setembre: Verge dels Dolors.

Literatura[modifica]

Anguía té dos llibres publicats: Dueños de Anguía, Arrieros i les seves Aventures, obres publicades per l'ing.

Carlomán Medina Peralta, que a més té publicats quatre llibres d'enginyeria, s'exerceix com a catedràtic de la Universitat Nacional d'Enginyeria.

Economia[modifica]

Anguía és un dels productors més importants de Chota, en fruites: Sapotes, Lúcumas, Piñas, Chirimoyas, Taronges, Limes, Huabas, Cansaboques, plàtans, iuracsares, etc. així com produeix canya de sucre en varietats (regència, blanca groga), produeix també cafè, coca, tabac, iuques, chuanes; a la part alta produeix: Papes, arbelles, fesols, blat de moro blanc, blat de moro morot i al temple blat de moro groc, etc.

Patrimoni[modifica]

Anguía compta de Patrimoni amb els Banys termals d'OPA, que és proper al riu Guineamayo i també compta amb Banys termals de la OROYA a la vora del riu Tacabamba, els quals són molt concorreguts i molt famosos entre seus habitants i visitants de diferents indrets.

Persones rellevants d'Anguia[modifica]

  • José Inés Requejo Rivarola.
  • Segundo Leopoldo Díaz Sánchez
  • Gervacio Villegas Olano
  • Víctor Alejandro Sánchez Olano
  • Juan Meoño Saldaña.

Enllaços externs[modifica]

http://eduardomrojassanchez.blogspot.com/