Usuari:Salamolasf/proves
TORRE DELS SOLDATS[modifica]
La Torre dels Soldats és una torre de telegrafia òptica militar situada al municipi d'Avinyó (Bages).[1]
Fou construïda l’any 1851 i restaurada l’any 2013. Situada al turó de Solells de la Posa a 400m d’altitud, coordenades UTM 4636N 415E. Torre de base quadrada: planta baixa, primer pis i un terrat al damunt on es situava el telègraf. La planta baixa estava rodejada per un cos defensiu que li cobria la paret del costat de Relat, i parcialment, les parets del cantó de Sant Feliu i d’Avinyó. La porta d’entrada i accés a la torre estava situada al primer pis, a la cara d’Oló. A la paret oposada hi ha l’única finestra de la torre. Les parets són murs de maçoneria de pedra i morter de calç, torre erigida per facilitar les comunicacions i allotjar una petita guarnició per a la defensa del territori . Comunica amb la torre anterior d’Artés amb una distància de 8,2km i amb la torre posterior de Sant Feliu Sasserra a 9,2km.[1]
Existia una torre anterior que comunicava les torres d’Artés i Sant Feliu de Sasserra, situada a l’angle SW de la Casa Plans, al terme municipal de Santa Maria d’Oló. En esfondrar-se aquesta torre, es va optar per construir l’actual amb accessibilitat més bona i conservant les òptiques visuals amb les torres anterior i posterior. La nova construcció va costar 12.000 rals de l’època.[1]
Pertanyia a la desapareguda xarxa de telegrafia òptica de Catalunya, construïda per l’exèrcit liberal durant la Segona Guerra Carlina (Guerra dels Matiners). La línia telegràfica estava formada per un a successió de torres situades estratègicament en llocs elevats i ben visibles i amb una separació entre torres veïnes inferior als 10 km, per faciliar la visió entre elles. En elles es situava el telègraf: artefacte mecànic format per una sèrie de pals i boles accionats per cables i politges que el responsable movia des de l’interior de la torre. Cada disposició de les boles i pals significava un codi, generalment un número o lletra, que representava una paraula o frase. Cada senyal o codi es reproduïa d’una torre a l’altra, fins arribar al seu destí.[2]
Bibliografia[modifica]
Història i patrimoni: La Torre dels soldats, dins Avinyó informa. Núm 10 Abril 2012 Len i Currius, Lluís. La Telegrafia òptica a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2004
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Len i Currius, Lluís; Perarnau i Llorenç, Jaume. La telegrafia òptica a Catalunya. Barcelona: Rafael Dalmau, 2004, p. 114-115. ISBN 8423206726.
- ↑ «Història i patrimoni: La Torre dels Soldats». Avinyó Informa, 2012, pàg. 28.