Usuari:Sircluri/proves/Culte mariològic
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Sircluri. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
El culte Mariològic és el culte a Maria, la mare de Jesús. La primera Església va reconèixer el culte a Maria l'any 431 durant el concili d'Efes. El culte a Maria no va ser un culte limitat a una classe social, si no que va agafar força i es va estendre a totes les classes socials des de les més pobres a les més riques. La seva importància va anar creixent i durant el segle XI, Maria i la seva veneració, fou de vital importància per ajudar a remarcar la humanitat del seu fill Jesucrist. Això es va aconseguir per mitjà de un gran nombre d'obres artístiques on es podia reflectir el tracte humà que Maria donava al seu fill i a la vegada es destacava la feminitat de Maria. El segle XIII es considera un segle Marià i destaca la influència del l'Ordre de Cister que alaba i afavoreix el culte a la Verge.
La influència de Maria es veu directament relacionat amb l'art juntament amb altres sants. Es important remarcar, la importància que adquireix l'art com a font per a transmetre el coneixement durant l'edat mitjana on bona part de les persones eren analfabetes. Cal destacar la relació dels Sants en les obres literàries medievals doncs aquests són de gran importància ja que la vida dels Sants, els seus miracles i virtuts són una font inacabable de idees i temes per introduir a les obres literàries i donar força a la seva funció didàctica.
Alguns dels autors que varen utilitzar el culte mariològic en les seves obres són Gautier de Coincy, Jean Le Marchant, Alfons X el Savi (Cantigues a Maria), Gonzalo de Berceo.
La gran quantitat de festes dedicades a Maria (Santa Maria de les Neus el 8 d'agost, l'assumpció el 15 d'agost, l'anunciació el 25 de març...) que apareixen en el santoral, ens mostren que el culte mariològic, a dia d'avui, encara és molt present.
Referències bibliogràfiques:[modifica]
- Cahill, Thomas. Los Misterios de la Edad Media: el nacimiento del feminismo, la ciéncia y el arte en los cultos de la Europa Católica,2007 Grupo editorial norma S.A.
- Cerdà, Jordi. «Qüestions preliminars». Introducció a la literatura europea, 2011. Pag.18.
- Loyn, H.R. Diccionario Akal de História Medieval.,1998. Ediciones Akal.
- Ripoll, Anabel. La virgen Maria en la Literatura Medieval: Gonzalo de Berceo. [1]