Usuari:Srabanaque/proves

Els figots satànics

Article font "Dimonis i dracs de la Ribera d'Ebre".

Una de les llavors que nasqueren amb força d’aquest “ressorgiment” dels elements festius tradicionals catalans fou el Ball de Diables de Riba-roja, els Figots Satànics, una colla batejada el 1993 i que amb disset anys d’història s’ha convertit en un referent en l’àmbit de la festa de foc comarcal, ja sigui per la seva dilatada i fèrtil trajectòria, per la quantitat de diables que arrossega o per l’organització d’un dels correfocs més espectaculars de la comarca. Els inicis de la festa de foc a Riba-roja no tenen una data assenyalada, ja que en els correfocs de festes de la dècada de 1980, diversos joves es divertien i divertien tirant el que se’n diu borratxos, artefacte pirotècnic que escup guspires i acaba amb un petard (igual que una carretilla), però que té la característica de no tenir cap mena de control. A partir d’aquest entusiasme popular aquell grup de joves va fer els esforços necessaris per constituir-se en associació.

L’empenta d’aquell jovent i l’ajuda de l’aleshores regidor, Antonio Torres, juntament amb la inestimable aportació desinteressada de particulars i empreses del poble, que van oferir il·lusions i hores en benefici de la iniciativa, van propiciar que el 17 d’abril de 1993 la colla dels Figots Satànics, integrada per 25 membres en aquell temps i encapçalada fins a dia d’avui per Tomàs Arbolí (tot i que fou substituït entre 1999 i 2001 per Pere Lorente i entre 2001 i 2003 per Jordi Arbonès), tinguessin el seu bateig de foc, acompanyats per les colles d’Ascó, Garcia, la Torre de l’Espanyol i Rasquera

Els primers passos de la colla van estar marcats per la influència dels balls de diables del Penedès i, com a conseqüència d’aquesta tendència, en els inicis els Figots Satànics incorporaven a la seva formació un Llucifer, que comptava amb una forca i un vestuari especial, i una Diablessa. Amb el temps aquest parell d’elements han desaparegut i han estat substituïts per les forques grosses o carretilleros només exhibits en ocasions especials, unes forques descomunals que poden acollir centenars de carretilles i que amb la seva encesa provoquen, a més de l’espectacle de llum i una calor perceptible a més de 30 m de distància, l’admiració de la resta de diables que no saben, però s’imaginen, què és suportar un xàfec torrencial d’espurnes i esclafits.

Malgrat aquell canvi, una de les peculiaritats de la colla de Riba-roja estretament vinculada als balls de diables més antics, que encara perviu des dels volts de l’any 1996, és el parlament o versots, redactats per algun dels membres de la colla, ja sigui Josep M. i Daniel Piñol o Antonio Suárez. El tret de sortida dels correfocs de Riba-roja sempre és el recitat d’unes estrofes satíriques que, des del balcó de l’Ajuntament, censuren, amb simpatia i humor, aspectes de la política, la societat… del poble, la comarca o d’arreu. Aquest ús dota els Figots Satànics d’una vessant crítica que no es repeteix en cap colla de diables de la Ribera d’Ebre, tot i que aquesta originalitat de vegades l’han hagut de pagar amb males cares. En les colles de dimonis és molt habitual que convisquin paral·lelament els diables i els dracs o bestiari de foc. Riba-roja no n’és una excepció. Cronològicament podem citar tres bèsties de foc dels Figots Satànics, tot utilitzant de manera molt genèrica el terme bèsties, que són el Toret Petit, el Cabró de Riba-roja i Lo Templer.

El primer és una bèstia relativament petita i discreta, propietat de l’Ajuntament, el Toret Petit, un animal que s’arrela en alguns costums propis de la Franja que s’atansa a l’Aragó i que des de fa temps és present a Riba-roja, atesa la seva situació limítrofa. A partir de l’any 2003 aquest element va ser substituït per Lo Templer. Lo Templer és la bèstia de foc dels Figots. Després de convocar un concurs públic guanyat pel disseny de Jordi Arbonès, es va encarregar la construcció a l’Eva Calvente. La figura, que té vuit punts de foc, representa la calavera d’un guerrer templer armat d’una dalla que cavalca sobre un bou, animal que té una marcada simbologia al poble. El resultat fou el bateig de Lo Templer en el X aniversari de la colla, el 2003. Des d’aleshores aquesta bèstia de focacompanya els dimonis en les diverses sortides, a més de representar l’entitat en les trobades de bèsties de seguici: dracs, àligues, víbries, mulasses, bous, entre altres, com per exemple la Trobada de Bous de Catalunya, feta al Palau de la Virreina de Barcelona.