Usuari:VicAbril/proves
La Mare de Déu de l’Esperança amb àngels músics és una pintura a l’oli sobre taula que data dels primers anys del segle XVII, originària de la cartoxia de Portaceli, Serra (Camp de Túria). En l’actualitat, aquesta pintura es troba al Museu de Belles Arts de València.[1], on passà després de la Desamortització sense cap autoria, registrada simplement com “d’escola valenciana”, adscripció que també recullen els catàlegs del segle XIX.[2]. En l’exposició Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo de 1987 es va realitzar la identificació d’aquesta peça com a obra de Joan Sarinyena.
Localització i autoria[modifica]
| Creador | Joan Sanrinyena |
|---|---|
| Creació | ca. 1603 |
| Lloc de descobriment | Cartoixa de Santa Maria de Porta Coeli (Serra, València) |
| Mètode de fabricació | Oli sobre Taula |
| Període | Contrarreforma |
| Mida | 94 x 101,7 |
| Localització | |
| Col·lecció | Museu de Belles Arts de València |
En la exposició Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo de 1987 es va identificar com obra de Sarinyena, desmentint l’atribució a Lluís Dalmau que es mantenia sobre ella. Tant la seua identificació com la seua procedència cartoixana van aclarir definitivament la gran confusió generada a començaments del segle XX entorn a aquesta taula, que es pensava que era la que va presidir el primitiu retaule dels Reis del Convent de Sant Doménec de València.[1]
L’obra posseix unes dimensions de 94 per 101,7 centímetres. Segurament aquesta obra procedeix d’un retaule de la Cartoixa de Porta Coeli on estaria flanquejada per altres taules del mateix museu amb Sant Joan Baptista (cat. nº20), Sant Bru (cat. nº21), Sant Llorenç (cat. nº22) i Sant Vicent Ferrer (cat. nº23), que formarien els seus carrers laterals, a més d’un Sant Cristòbal (cat. nº25) i un Sant Francesc (cat. nº24) de menor tamany, que tal vegada ocupara la predel·la. Dalt del tot presidiria l’àtic amb Déu Pare (cat. nº19), de bust curt en escorç frontal, que actuaria de remat.[1]
Joan Sarinyena va treballar en la Cartoixa de Porta Coeli al 1603 pintant un retaule per encàrrec de Joan Llorenç Vilarrasa per a la seua capella en l’esglèsia del monasteri Cartoixà. Sense poder assegurar que aquesta Mare de Déu de l’Esperança pertanyés a aquell conjunt, la relació de Sarinyena amb aquest cenobi no pot ser ignorada, ja que d’allà procedeix el quadre.[3]
Anàlisi estilística[modifica]
La voluntat antimanierista emanada dels postulats del Concili de Trento (1545-1563) es va manifestar en Itàlia a través del denominat manierisme reformat, que s’esforçava en representar la realitat tangible amb la major fidelitat possible, utilitzant per als temes religiosos models molt realistes, una posada en escena propera i un tractament de la llum el més natural possible. El nou estil no estava massa interessat en la bellesa de les formes sinó en aconseguir una figuració pròxima a la realitat quotidiana, postulant un art sobri, que s’allunyara del decorativisme que caracteritzava als seguidors de Miquel Àngel, ple de figures en actituds un tant retòriques i desprovistes de sentiments.[4]
Els inicis de la nova sensibilitat pictòrica en la península ibèrica es van manifestar primer, com és natural, entre els artistes d’aquest temps que van viatjar a Itàlia, entre els quals cal destacar molt especialment la figura de Joan Sarinyena (1545-1619), un pintor possiblement aragonés però que es va establir en València cap al 1580 i que va viure en aquesta ciutat fins a la seua mort.[4] La seua estada a Roma està perfectament documentada entre 1570 i 1575 i allí fixaria la seua atenció en aquelles sòbries composicions de sòlids volums amb figures clares i rotundes, emergint d’obscurs escenaris a la llum de la nova sensibilitat contrareformista. En arribar a València degué meréixer tota consideració, ja que va rebre abundants encàrrecs de la Generalitat, del capítol catedralici, del convent de Predicadors i sobretot del Patriarca Ribera, que el protegí considerablement.[5]
En aquest panorama pictòric de la València de l’últim terç del segle XVI, la figura de Joan Sarinyena juga un paper decisiu en la evolució de la pintura i la orientació d’un nou gust. La seua obra va suposar la ruptura amb la tradició de Joan de Joanes i va preparar així les bases del naturalisme del segle XVII.[6] A més, també va determinar una profunda renovació de la pintura valenciana front a la estètica renaixentista joanesca, idealista i edulcorada del període anterior.[4]
D'altra banda, en els models dels àngels músics que apareixen en primer terme, a banda i banda de la Mare de Déu, s’ha volgut vore la influència de Francesc Ribalta, que va residir en la ciutat de València des de 1599 i amb qui Sarinyena va mantindre alguna relació.[4] Aquesta coincidència permet situar l’obra en la producció de Sarinyena als primers anys del segle XVII.[2] Ací, a diferència de les obres més primerenques del pintor, la pinzellada es fa solta i desfeta, al mode venecià, esvaint-s’hi colors i contorns baix l’efecte de la resplandor dels nimbes del fons.[5]
És important subratllar que Sarinyena va contribuir a implantar de forma decidida el gènere del retrat. Els retrats d’aquest pintor destaquen sobretot pel verisme dels trets dels personatges representats, realçats per una il·luminació de clarobscurs, que concentra l’atenció dels espectadors sobre els seus trets fisonòmics. Com exemple d’aquest tipus d’obres, podriem mencionar ací el Retrat de Sant Lluís Beltràn, que es conserva en el Museu del Patriarca de València.[4]
Aproximació al significat[modifica]
El tipus iconogràfic de la Mare de Déu en estat de bona esperança es poc freqüent. La pintura representa Maria amb el ventre lleugerament engruixat, on apareix un sol com a símbol de la llum de l’esperança.[3] Sarinyena també la representa amb llargs cabells rossos sobre els muscles, una diadema amb una joia sobre la front i un brodat de perles al mantell.[4] Al darrere té un conjunt d’àngels cantors i dos músics amb instruments barrocs, un llaüt i una viola de gamba, que li acompanyen en la seua lectura.[3]
Bibliografia[modifica]
- Aguilera Cerni, Vicente (dir.) (1987), Història de l'Art Valencià. El Renaixement, València, Consorci d'editors valencians.
- Benito Doménech, Fernando (1987), Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo, Madrid, Museo del Prado.
- Benito Doménech, Fernando (1997), Cinc segles de pintura valenciana. Obres del Museu de Belles Arts de València, València, Generalitat Valenciana.
- Benito Doménech, Fernando (2007), Juan Sariñena (1545-1619): pintor de la Contrarreforma en Valencia, València, Generalitat Valenciana.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Benito Doménech, Fernando: Juan Sariñena (1545-1619): pintor de la Contrarreforma en Valencia, València, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Esport, Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, 2007, p.51.
- ↑ 2,0 2,1 Benito Doménech, Fernando: Cinc segles de pintura valenciana. Obres del Museu de Belles Arts de València, València, Generalitat Valenciana, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència, Direcció General de Promoció Cultural Museus de Belles Arts, 1997, p.62.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Virgen de la Esperanza con ángeles músicos - Pintura - Generalitat Valenciana». [Consulta: 1r abril 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 García Rodríguez, Amando: Pintura valenciana, València, Cátedra de Eméritos de la Comunidad Valenciana, 2008, pp.121-125.
- ↑ 5,0 5,1 Aguilera Cerni, Vicente (dir.): Història de l’Art valencià. El Renaixement, València, Consorci d’editors valencians S.A. (Biblioteca Valenciana), 1987, pp.286-291.
- ↑ Benito Doménech, Fernando: Los Ribalta y la pintura valenciana de su tiempo, Madrid, Museo del Prado, 1987, p.92.