Usuari:Zyang/Correlació il·lusòria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En psicologia, la correlació il·lusòria és el fenomen de percebre una relació entre variables (típicament persones, esdeveniments, o comportaments) fins i tot quan aquesta relació no existeix. Una associació falsa pot ser formada perquè ocurrències rares o recents són més sortints (més fàcils de recordar) i per tant tendeixen a capturar la nostra atenció . [1] Aquest fenomen és un de les formes en què els estereotips es formen i romanen. [2] [3] Hamilton & Rose (1980) van trobar que els estereotips poden portar a les persones a esperar que certs grups i característiques estiguin relacionades, i pel mateix, a sobreestimar la freqüència amb què aquestes correlacions de fet ocorren. [4]

història[modifica]

"La correlació il·lusòria" va ser originalment encunyada per Chapman i Chapman (1967) per descriure les tendències de les persones a sobreestimar relacions entre dos grups quan se'ls presenta informació distintiva i inusual. [5] [6] El concepte va ser usat per qüestionar afirmacions sobre el saber objectiu en psicologia clínica a través de la refutació de Chapman dels indicadors de Wheeler per a l'homosexualitat, àmpliament utilitzats en les proves de Rorschach . [7]

exemple[modifica]

David Hamilton i Robert Gifford (1976) van conduir una sèrie d'experiments que van demostrar que les creences estereotípiques pel que fa a les minories podrien derivar de processos de correlació il·lusòria. [8] Per provar la seva hipòtesi, Hamilton i Gifford van fer llegir als participants de la seva investigació una sèrie de frases descrivint tant comportaments desitjables com comportaments indesitjables, els quals atribuïen a un "Grup A" o un "Grup B" [5] . Es van usar grups abstractes de manera que cap estereotip anteriorment establert influís en els resultats. La majoria de les frases va ser associat amb el "Grup A", i les poques restants van ser assignades a el Grup B. La següent taula resumeix la informació donada.

comportaments Grup A (majoria) Grup B (minoria) total
desitjable 18 (69%) 9 (69%) 27
indesitjable 8 (30%) 4 (30%) 12
total 26 13 39

Cada grup va tenir les mateixes proporcions de comportaments positius i negatius, de manera que no hi havia associació real entre comportaments i afiliació de grup. Els resultats de l'estudi de mostrar que els comportaments positius no van ser vists com a distintius així que les persones eren necessàries en les seves associacions. D'altra banda, quan els comportaments indesitjables i distintius van ser presentats en les frases, els participants sobrestimaron quant exhibia els comportaments el grup de minoria .[8]

Un efecte paral·lel passa quan les persones avaluen si dos esdeveniments, com dolor i mal temps, són correlatius. Confien fortament en el nombre relativament petit de casos on els dos esdeveniments ocorren junts. Les persones presten relativament poca atenció a les altres circumstàncies d'observació (quan no senten dolor o hi ha bon temps). [9] [10]

teories[modifica]

teoria general[modifica]

La majoria de les explicacions per a la correlació il·lusòria necessiten d' heurística psicològica: dreceres en el processament d'informació que són a la base de molts judicis humans. [11] Un d'aquests és l'heurística de disponibilitat : la facilitat amb que una idea ve a la ment. La disponibilitat és sovint utilitzada per estimar què tan probable és un esdeveniment o què tan sovint passa. [12] Això pot resultar en una correlació il·lusòria, perquè alguns parells de variables poden ser recordats amb vividez i facilitat encara que no siguin especialment freqüents. [11]

Processament d'informació[modifica]

Martin Hilbert (2012) proposa un mecanisme de processament de la informació que suposa una conversió "sorollosa" d'observacions objectives a judicis subjectius. La teoria defineix soroll com la barreja d'aquestes observacions durant la recuperació d'un record. [13] Segons el model, les cognicions subjacents o els judicis subjectius són idèntics amb soroll o observacions objectives que pot portar a tenir un excés de confiança o què el que es coneix com a biaix de conservadorisme-quan se li pregunta sobre un comportament, els participants subestimen la majoria o grup més gran i sobreestimen a la minoria o grup més petit. Aquests resultats són correlacions il·lusòries.

Capacitat de memòria de treball[modifica]

En un estudi experimental realitzat per Eder, Fiedler i Hamm-Eder (2011), es van investigar els efectes de la capacitat de la memòria de treball sobre les correlacions il·lusòries. Primer van observar les diferències individuals en la memòria de treball i després van observar si això tenia algun efecte en la formació de correlacions il·lusòries. Van descobrir que les persones amb més capacitat de memòria de treball veien als membres de grups minoritaris de manera més positiva que les persones amb menor capacitat de memòria de treball. En un segon experiment, els autors van analitzar els efectes de la càrrega cognitiva en la memòria de treball sobre les correlacions il·lusòries. Van descobrir que una major càrrega de memòria a la memòria de treball conduïa a un augment en la prevalença de correlacions il·lusòries. L'experiment va ser dissenyat per provar específicament la memòria de treball i no la memòria d'estímul substancial. Això suggereix que el desenvolupament de correlacions il·lusòries va ser causat per deficiències en els recursos cognitius centrals, causades per la càrrega en la memòria de treball, no per el record selectiu . [14]

Teoria de l'aprenentatge per atenció[modifica]

La teoria de de l'aprenentatge per atenció proposa que les característiques de grups de majoria són apreses primer, i després s'aprenen característiques de grups minoritaris. Això resulta d'un intent de distingir el grup de minoria de la majoria, el que porta a que aquestes diferències siguin apreses més ràpid. La teoria d'atenció també argumenta que, en comptes d'estereotipar únicament a la minoria, realitat es construeixen dos estereotips; un per a la majoria i un per a la minoria. [15]

Efecte de l'aprenentatge[modifica]

Es va realitzar un estudi per investigar si un major aprenentatge tindria algun efecte sobre les correlacions il·lusòries. Es va trobar que educar la gent sobre com ocorre la correlació il·lusòria resultar en una menor incidència de correlacions il·lusòries. [16]

edat[modifica]

Johnson i Jacobs (2003) van realitzar un experiment per veure què tan d'hora en la vida dels individus comencen a formar correlacions il·lusòries. Els nens de 2n i 5è grau van ser exposats a un paradigma de correlació il·lusòria típic per veure si els atributs negatius estaven associats amb el grup minoritari. Els autors van trobar que els dos grups van formar correlacions il·lusòries. [17]

Un altre estudi va trobar que els nens creen correlacions il·lusòries. En el seu experiment, tant els nens de 1r, 3r, 5è i 7è grau, i els adults, van observar el mateix paradigma de correlació il·lusòria. L'estudi va trobar que els nens creaven correlacions il·lusòries significatives, però aquestes correlacions eren més febles que les creades pels adults. En un segon estudi, es van utilitzar grups de formes amb diferents colors. La formació de correlacions il·lusòries persistir mostrant que els estímuls socials no són necessaris per crear aquestes correlacions. [18]

Actituds explícites versus implícites[modifica]

Dos estudis realitzats per Ratliff i Nosek van examinar si les actituds explícites i implícites afectaven o no les correlacions il·lusòries. En un estudi, Ratliff i Nosek tenien dos grups: un majoritari i un altre minoritari. Després van tenir tres grups de participants, tots amb lectures sobre els dos grups. Un grup de participants va rebre lectures aclaparadores a favor de la majoria, un va rebre lectures a favor de les minories i un altre va rebre lectures neutrals. Els grups que van llegir textos donant suport a la majoria i la minoria respectivament, van afavorir als seus respectius grups tant explícita com implícitament. El grup que va tenir lectures neutrals afavorir a la majoria explícitament, però no implícitament. El segon estudi va ser similar, però en lloc de lectures, es van mostrar imatges de comportaments i els participants van escriure una oració que descrivia el comportament que van veure en les imatges presentades. Les troballes de tots dos estudis van donar suport l'argument dels autors que les diferències trobades entre les actituds explícites i implícites són el resultat de la interpretació de la covariació i d'emetre judicis basats en aquestes interpretacions (explícites) en lloc de només donar compte de la covariació (implícita). [19]

Estructura de l'paradigma[modifica]

Berndsen i col. (1999) volien determinar si l'estructura de les proves de correlacions il·lusòries podria conduir a la formació de correlacions il·lusòries. La hipòtesi era que la identificació de les variables de prova com a Grup A i Grup B podria estar provocant que els participants busquessin diferències entre els grups, donant com a resultat la creació de correlacions il·lusòries. Es va organitzar un experiment en què a un grup de participants se'ls va dir que els grups eren el Grup A i el Grup B, mentre que a un altre grup de participants es van assignar grups etiquetats com a estudiants graduats en 1993 o 1994. Aquest estudi va trobar que era més probable que es creessin correlacions il·lusòries quan els grups eren de el Grup A i B, en comparació amb els estudiants de la classe de 1993 o la classe de 1994. [20]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

notes[modifica]

  1. ↑ Pelham, Brett; Blanton. Conducting Research in Psychology: measuring the weight of smoke. 4th. Belmont, CA: Cengage Learning, 2013, p. 11–12. ISBN 978-0-495-59819-0. 
  2. ↑ Mullen, Brian; Johnson, Craig «Distinctiveness-based illusory correlations and stereotyping: A meta-analytic integration». British Journal of Social Psychology, 29, 1, 1990, pàg. 11–28. DOI: 10.1111/j.2044-8309.1990.tb00883.x.
  3. ↑ Stroessner, Steven J.; Plaks «Illusory Correlation and Stereotype Formation: Tracing the Arc of Research Over a Quarter Century». A: Moskowitz. Cognitive Social Psychology: The Princeton Symposium on the Legacy and Future of Social Cognition. Mahwah, N.J.: Lawrence Erlbaum Associates, 2001, p. 247–259. ISBN 978-0-8058-3414-7. 
  4. ↑ Peeters, Vivian E. «The Persistence of Stereotypic Beliefs: a Cognitive View». A: Richard P. Bagozzi. Advances in Consumer Research. 10. Ann Arbor, MI: Association for Consumer Research, 1983, p. 454–458. 
  5. ↑ 5,0 5,1 Whitley & Kite 2010
  6. ↑ Chapman, L «Illusory correlation in observational report». Journal of Verbal Learning and Verbal Behavior, 6, 1, 1967, pàg. 151–155. DOI: 10.1016/S0022-5371(67)80066-5.
  7. ↑ Chapman, Loren J. and Jean P. «Illusory Correlation as an Obstacle to the Use of Valid Psychodiagnostic Signs». Journal of Abnormal Psychology, 74, 3, 1969, pàg. 271–80. DOI: 10.1037/h0027592. PMID: 4896551.
  8. ↑ 8,0 8,1 Hamilton, D; Gifford, R «Illusory correlation in interpersonal perception: A cognitive basis of stereotypic judgments». Journal of Experimental Social Psychology, 12, 4, 1976, pàg. 392–407. DOI: 10.1016/S0022-1031(76)80006-6. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «HamiltonGifford1976» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. ↑ Kunda 1999
  10. ↑ Plous 1993
  11. ↑ 11,0 11,1 Plous 1993
  12. ↑ Plous 1993
  13. ↑ Hilbert, Martin «Toward a synthesis of cognitive biases: How noisy information processing can bias human decision making». Psychological Bulletin, 138, 2, 2012, pàg. 211–237. DOI: 10.1037/a0025940. PMID: 22122235.
  14. ↑ Eder, Andreas B.; Fiedler, Klaus; Hamm-Eder, Silke «Illusory correlations revisited: The role of pseudocontingencies and working-memory capacity». The Quarterly Journal of Experimental Psychology, 64, 3, 2011, pàg. 517–532. DOI: 10.1080/17470218.2010.509917. PMID: 21218370.
  15. ↑ Sherman, Jeffrey W.; Kruschke, John K.; Sherman, Steven J.; Percy, Elise J.; Petrocelli, John V. «Attentional processes in stereotype formation: A common model for category accentuation and illusory correlation». Journal of Personality and Social Psychology, 96, 2, 2009, pàg. 305–323. DOI: 10.1037/a0013778. PMID: 19159134.
  16. ↑ Murphy, Robin A.; Schmeer, Stefanie; Vallée-Tourangeau, Frédéric; Mondragón, Esther; Hilton, Denis «Making the illusory correlation effect appear and then disappear: The effects of increased learning». The Quarterly Journal of Experimental Psychology, 64, 1, 2011, pàg. 24–40. DOI: 10.1080/17470218.2010.493615. PMID: 20623441.
  17. ↑ Johnston, Kristen E.; Jacobs, Janis E. «Children's Illusory Correlations: The Role of Attentional Bias in Group Impression Formation». Journal of Cognition and Development, 4, 2, 2003, pàg. 129–160. DOI: 10.1207/S15327647JCD0402_01.
  18. ↑ Primi, Caterina; Agnoli, Franca «Children correlate infrequent behaviors with minority groups: a case of illusory correlation». Cognitive Development, 17, 1, 2002, pàg. 1105–1131. DOI: 10.1016/S0885-2014(02)00076-X.
  19. ↑ Ratliff, Kate A.; Nosek, Brian A. «Creating distinct implicit and explicit attitudes with an illusory correlation paradigm». Journal of Experimental Social Psychology, 46, 5, 2010, pàg. 721–728. DOI: 10.1016/j.jesp.2010.04.011.
  20. ↑ Berndsen, Mariëtte; Spears, Russell; Pligt, Joop; McGarty, Craig «Determinants of intergroup differentiation in the illusory correlation task». British Journal of Psychology, 90, 2, 1999, pàg. 201–220. DOI: 10.1348/000712699161350.

[[Categoria:Biaixos cognitius]]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Zyang/Correlació_il·lusòria&oldid=28112836»