Utøya, 22 de juliol

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaUtøya, 22 de juliol
Utøya 22. juli Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióErik Poppe Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióErik Poppe i Anna Bache-Wiig Modifica el valor a Wikidata
MúsicaWolfgang Plagge Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMartin Otterbeck Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNordisk Film i Vertigo Média Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenNoruega Modifica el valor a Wikidata
Estrena19 febrer 2018 Modifica el valor a Wikidata
Durada90 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalnoruec Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàUtøya, 22 de juliol (2022) Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost3.000.000 € Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama i thriller Modifica el valor a Wikidata
Temamassacre d'Utøya Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióUtøya Modifica el valor a Wikidata
Època d'ambientació22 de juliol del 2011 i atemptats de Noruega de 2011 Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt7959216 Allocine: 262415 Rottentomatoes: m/utoya_july_22 Letterboxd: utoya-july-22 Allmovie: v701306 Metacritic: movie/u-july-22 Modifica el valor a Wikidata

Utøya, 22 de juliol (títol original en noruec: Utøya 22. juli)[1] és una pel·lícula dramàtica noruega del 2018, dirigida per Erik Poppe i escrita per Anna Bache-Wiig i Siv Rajendram Eliassen. Es basa en la massacre del campament d'estiu a l'illa d'Utøya que va tenir lloc el 22 de juliol de 2011, però amb un ús fictici de la identitat dels personatges. També és coneguda com a U – July 22, títol utilitzat a la Berlinale de 2018. El 23 de juliol de 2022 es va estrenar la versió doblada al català pel canal La 2.[2][3] Anteriorment, havia estat disponible la versió original subtitulada al català.[1]

El propòsit de l'obra és promoure la comprensió mostrant la massacre des de la seva perspectiva de les víctimes. La pel·lícula es va crear en estret diàleg amb més de 40 supervivents, per aconseguir que l'acció fos el més semblant a la realitat.[4] Es va rodar en temps real en una sola presa,[5] seguint en tot moment el personatge de la Kaja des de la perspectiva de tercera persona, abans i durant dels 72 minuts de l'atac.[6] Anders Behring Breivik és una figura a la perifèria de tota la pel·lícula i només es veu breument dues vegades.

Argument[modifica]

Kaja assisteix a un campament d'estiu del Partit Laborista noruec a Utøya amb la seva germana menor Emilie. El 22 de juliol, els participants reben notícies que explota una bomba al barri governamental d'Oslo, però creuen que estan segurs sempre que estiguin en una illa, lluny de la ciutat. Aviat, se senten trets i els campistes es dispersen ràpidament, ja que queda clar que no és un simulacre.

Al principi, la majoria dels campistes intenten amagar-se a l'edifici principal del camp mentre ploren i criden fort, però després fugen cap al bosc proper. Mentre s'amaguen darrere dels arbres, la Kaja i les seves amigues truquen al 112 i la policia afirma estar de camí. Els altres accepten córrer a buscar l'aigua per poder nedar amb seguretat, però la Kaja corre cap al campament a buscar l'Emilie. La Kaja troba un noi anomenat Tobias, a qui convenç de fugir al bosc. Quan la Kaja no pot trobar l'Emilie a la seva tenda, torna al bosc a buscar-la.

La Kaja es troba amb una jove que ha estat ferida de bala i intenta consolar-la. Les granades de fum omplen el bosc i la nena mor demanant ajuda a la seva mare. La Kaja troba al Magnus, un nou campista que havia conegut durant el dia, amb uns altres dos campistes al llarg de la costa de l'illa. El Magnus intenta desactivar la situació i explicar acudits per alegrar l'estat d'ànim, però els altres dos no s'ho prenen a la lleugera. Més tard, veuen un gran nombre de campistes corrent al llac, i els altres dos campistes abandonen la Kaja i el Magnus. Després la parella parlen sobre què volen ser de grans; la Kaja vol ser primera ministra de Noruega i el Magnus, actor.

Després d'una estreta trobada amb l'assassí, la Kaja surt de nou a trobar la seva germana. Un cop a la platja, descobreix tot de cadàvers dispersos per la costa, inclòs el del Tobias. Quan el Magnus l'abraça, es col·lapsa. Es veu un petit vaixell a la llunyania, i el Magnus la intenta convèncer perquè vagi amb ell, però l'assassí la dispara i cau a terra. Crida desesperadament pel Magnus i torna a rebre un tret, aquesta vegada mortal. Aleshores, la perspectiva canvia a la del Magnus, quan corre i arriba a la barca amb altres supervivents. Mentre el vaixell s'allunya de l'illa, el Magnus comença a plorar. A continuació, es revela que l'Emilie està en aquell vaixell i intenta ajudar a una persona ferida greu. La pantalla es torna negra.

Sentim el vaixell arribar a terra i els crits i plors dels supervivents. Finalment, un epíleg basat en un text enumera el nombre de víctimes i descriu les motivacions de l'assassí. Acaba amb una advertència que l'ultradreta augmenta i que hi ha un suport creixent als postulats polítics i als discursos d'odi de l'assassí Anders Behring Breivik.

Repartiment[modifica]

  • Andrea Berntzen com a Kaja
  • Aleksander Holmen com a Magnus
  • Brede Fristad com a Petter
  • Elli Rhiannon Müller Osbourne com a Emilie
  • Solveig Koløen Birkeland com a nena ferida
  • Magnus Moen com a Tobias
  • Jenny Svennevig com a Oda
  • Ingeborg Enes Kjevik com a Kristine
  • Sorosh Sadat com a Issa
  • Ada Eide com a Caroline
  • Mariann Gjerdsbakk com a Silje
  • Daniel Sang Tran com a Even
  • Torkel Dommersnes Soldal com a Herman
  • Karoline Schau com a Sigrid
  • Tamanna Agnihotri com a Halima

Recepció[modifica]

Crítica[modifica]

La recepció crítica de la pel·lícula va ser majoritàriament positiva. A l'agregador de revisions Rotten Tomatoes va obtenir una qualificació d'aprovació del 83% i una puntuació mitjana de 7,07/10, basada en 46 ressenyes de crítics. El consens crític del lloc va assenyalar que: «[la pel·lícula] investiga el xoc persistent i el dolor d'una nació amb un drama que aborda temes difícils amb un efecte inquietant, profund i adequat».[7]

Premis i nominacions[modifica]

La pel·lícula va ser seleccionada per competir per a l'Os d'Or a la secció principal del concurs del 68è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[8] L'obra va rebre vuit nominacions als premis Amanda durant el Festival Internacional de Cinema Noruec de 2018, a la ciutat de Haugesund, guanyant en les categories de millor actriu (Andrea Berntzen) i millor actriu secundària (Solveig Koløen Birkeland). Als Premis del Cinema Europeu de 2018, organitzats a Sevilla, Martin Otterbeck va guanyar el premi a la millor fotografia.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Utøya, 22 de Juliol». Filmin.cat. Arxivat de l'original el 2021-07-22. [Consulta: 22 juliol 2021].
  2. «El cinema de La 2. Utoya, 22 de juliol». El Punt Avui Girona, 23-07-2022, p. 35.
  3. «Utoya, 22 de juliol». El Cinema de La 2, 25-07-2022. [Consulta: 26 juliol 2022].
  4. Rogers, Thomas. «How Soon Is Too Soon for a Movie of Real-Life Trauma?» (en anglès). NYTimes.com, 13-03-2018. [Consulta: 16 juliol 2021].
  5. «Utoya on screen: How two film directors tackled the same tragedy» (en anglès). BBC News, 10-10-2018. [Consulta: 12 octubre 2018].
  6. «Utøya massacre re-enactment stuns Berlin audiences» (en anglès). TheGuardian.com, 19-02-2018. [Consulta: 16 juliol 2021].
  7. «Utøya: July 22 (Utøya 22. juli)» (en anglès). RottenTomatoes.com. [Consulta: 16 juliol 2021].
  8. «Competition and Berlinale Special Are Complete» (en anglès). Berlinale.de, 06-02-2018. Arxivat de l'original el 7 febrer 2018. [Consulta: 6 febrer 2018].
  9. «Winner of Best Cinematographer 2018» (en anglès). EuropeanFilmAwards.eu. [Consulta: 16 juliol 2021].

Enllaços externs[modifica]