Utoasteca-tano

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de família lingüísticaUtoasteca-tano
Distribució geogràficaOest dels Estats Units, Mèxic
Subdivisions
Keres (?)
Zuñi (?)
Distribució geogràfica
Distribució de les llengües kiowa-tano Distribució de les llengües utoasteques
  • Extensió de les llengües de la macrofamilia.
  • La macrofamília utoasteca-tano és una proposta de parentiu distant entre les llengües uto-asteca i les kiowa-tano.

    En algunes propostes s'inclou també dins d'aquesta família a les llengües keres i/o a la llengua zuni, encara que l'evidència en favor d'aquesta última inclusió és més dubtosa.

    Història[modifica]

    La hipòtesi utoasteca-tano es remunta a les classificacions de 1921 i 1929 d'Edward Sapir. Posteriorment, Trager i Whorf (1937) van donar una llista de 102 possibles cognats, encara que la revisió de Newman (1954) va considerar aquesta evidència prometedora però inconclusiva.[1] Miller (1959), un dels principals contribuidors a la reconstrucció del proto-utoasteca va trobar problemes en la llista de Trager i Whorff. Davis (1989) va demostrar que les coincidències de la llista de Trager i Whorf es reduïen bàsicament a una sola síl·laba, i va considerar com a possibles cognats només 52 dels termes. Finalment Lyle Campbell (1997) assenyala l'excessiva amplitud semàntica en la llista proposta de cognats, i és escèptic quant a la demostrabilitat de la relació a partir de l'evidència disponible, assenyalant a més el contacte lingüístic com a causa de similituds superficials.

    Evidència[modifica]

    L'evidència en favor d'aquesta hipòtesi és petita, i no s'han establert correspondències fonètiques regulars extensives que permetin una aplicació sistemàtica del mètode comparatiu i fins al moment les similituds oposades són limitades.

    La següent taula mostra algunes similituds superficials entre el proto-kiowa-tano i el proto-uto-asteca:[2][3][4]

    GLOSSA proto-
    KT
    proto-
    UA
    proto-
    keres
    Zuñi
    'jo' *na- *ni- ho-
    'tú' im- *im- to-
    'dos' *wi- *wo-
    *wa-
    *dyu- kwilli
    'tres' *payo *pahi *chami hai
    'aigua' *p'a- *pā
    KT: Kiowa-tano
    UA: Uto-asteca

    Alguns exemples de formes lèxiques comparades en kiowa, en tewa[5] i en proto-utoasteca.[2]

    GLOSSA Kiowa Tewa Tigua proto-UA
    'un' pa wî' nnan *sɨm-
    'dos' yi wíyeh wi'i nn *woho-~
    *wō
    'tres' pa'o poeyeh payua *paha-yo
    'quatre' yige yôenu *nā-woho-
    'cinc' ant'a p'ą́ąnú p'anyua *mā-ko
    'home' ch'i sen soan *ti-/*taka
    'dona' ma kwee *hupi
    'sol' pay than *ta(w)-
    'lluna' p'ahy p'óe *meya
    'aigua' t'on p'oe p'â *pā

    Referències[modifica]

    1. Marianne Mithun: The languages of native North America, p. 301
    2. 2,0 2,1 Wick R. Miller, Uto-Aztecan cognate sets, 1967.
    3. F. Barriga (2005): Los sistemas pronominales indoamericanos, INAH, México, ISBN 968-03-0129-X
    4. Numerals in Tanoan languages (Rosenfelder's Metaverse)
    5. Vocabulary Words in the Kiowa-Tanoan Language Family

    Bibliografia[modifica]

    • Davis, Irvine. 1979. The Kiowa-Tanoan, Keresan, and Zuni languages. In The languages of Native America: historical and comparative assessment, ed. Lyle Campbell and Marianne Mithun, 390-443. Austin: University of Texas Press.
    • Campbell, Lyle. (1997). American Indian languages: The historical linguistics of Native America. New York: Oxford University Press. ISBN 0-19-509427-1.
    • Campbell, Lyle; & Mithun, Marianne (Eds.). (1979). The languages of native America: Historical and comparative assessment. Austin: University of Texas Press.
    • Goddard, Ives (Ed.). (1996). Handbook of North American Indians: Languages (Vol. 17). Washington, D. C.: Smithsonian Institution. ISBN 0-16-048774-9.
    • Mithun, Marianne. (1999). The languages of Native North America. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 0-521-23228-7 (hbk); ISBN 0-521-29875-X.
    • Whorf, Benjamin L.; & Trager, George L. (1937). The relationship of Uto-Aztecan and Tanoan. American Anthropologist, 39, 609–624.