Vangues (ocells)
Vangidae  | |
|---|---|
 Artamella viridis | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Vangidae Swainson, 1831 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Tephrodornithidae
|
.svg){kind=icon}
Els vangues són un grup d'ocells endèmic de Madagascar i les Comores, que formen la família dels vàngids (Vangidae), de l'ordre dels passeriformes. Està integrat per 21 gèneres i 40 espècies.[1]
La majoria de les espècies semblen lànids, viuen al medi forestal i s'alimenten de rèptils, granotes i insectes. Altres espècies són més semblants a sílvids, timàlids o muscicàpids i s'han col·locat en alguna època dins aquestes famílies. Les diferents espècies difereixen molt en la forma del bec i en la manera d'aconseguir l'aliment. Fan els nius als arbres. No són migradors.
Morfologia
[modifica]Els vangues són un exemple de radiació adaptativa, i van evolucionar a partir d'una població única fins a arribar a una varietat de formes adaptades als diferents nínxols ecològics que, en altres parts del món, estarien ocupats per diferents famílies d'ocells en altres parts del món.[2] Difereixen ostensiblement en mida, color i forma del bec, però són similars en la forma del crani i l'estructura ossi del paladar.[3]
- Es tracta de petites i mitjanes aus, que fan 12 - 32 cm de llargària.[4]
- Molts tenen becs forts, acabats en un ganxo, similar al dels botxins. Euryceros prevostii té un bec particularment gran, amb un casc a la part superior. Altres espècies, com ara les del gènere Newtonia, tenen un bec petit i prim. Falculea palliata es caracteritza pel seu bec llarg i corb, utilitzat per a explorar als forats i esquerdes.[5]
- La major part són de colors negre, marró o gris per sobre, i blanc per sota. Les excepcions inclouen el blau en el cas de Cyanolanius madagascarinus i el blau gris en Hypositta corallirostris. Euryceros prevostii és gairebé totalment negre amb l'esquena vermellosa. El mascle d'Oriolia bernieri és totalment negre, mentre que la femella és marró. En algunes espècies hi ha dimorfisme sexual, mentre que en altres espècies els sexes són idèntics.[4]
La major part dels vangues tenen vocalitzacions xiulants.[4]
Hàbitat i distribució
[modifica]Tots els vangues són endèmics de Madagascar, excepte Cyanolanius madagascarinus, que també habita en les Comores, a l'illa de Mohéli i, almenys abans, a la Grande Comore. Dins de Madagascar, es troben en una gran varietat de zones forestals i de matoll. Diverses espècies, incloent-hi Xenopirostris damii i Falculea palliata, es poden trobar als boscos secs de fulles caduques de l'oest de l'illa. Xenopirostris xenopirostris i el recentment descobert Calicalicus rufocarpalis habiten als matolls espinosos subàrids del sud-oest.[4]
Alimentació
[modifica]Mengen insectes, cucs, centpeus, sargantanes i amfibis.[6] Cyanolanius madagascarinus i Leptopterus chabert mengen fruita ocasionalment.[2] Moltes espècies s'alimenten en grups petits, sovint mixtos, mentre altres espècies ho fan a soles.[2] Hi ha una bona varietat d'estratègies de recerca d'aliment. Moltes espècies el repleguen mentre es mouen per les branques. Mystacornis crossleyi el busca caminant pel terra del bosc entre la fullaraca.[4] Leptopterus chabert i Tylas eduardi atrapen les presses al vol. Les tres espècies del gènere Xenopirostris utilitzen els becs aplanats lateralment per a treure l'escorça dels arbres i buscar el menjar a sota.[2]
Reproducció
[modifica]La major part de les espècies nien en parelles; els nius tenen forma de tassa i utilitzen en la construcció branques, escorça, arrels i fulles. Falculea palliata nia en grup i construeixen un gran niu amb pals.[7]
Taxonomia
[modifica]No està clara la relació dels vàngids amb altres grups d'ocells, però semblen estar relacionats amb l'enigmàtica família dels prionòpids (Prionopidae), la dels platistèirids (Platysteiridae) i la dels tefrodornítids (Tephrodornithidae).[8] A més del petit conjunt d'espècies malgaxes anomenades tradicionalment vangues, els Vangidae inclouen alguns grups asiàtics: els Tephrodornis, els Hemipus i els Philentoma.[9]
Tradicionalment, es considerava una família més petita, però les investigacions recents han fet que s'incloguen aquí diverses espècies que eren classificades com a muscicàpids (Muscicapidae), sílvids (Sylviidae) o timàlids (Timaliidae). Yamagishi et al. va considerar el 2001 que els gèneres Newtonia i Tylas eren vàngids, i no sílvids i picnonòtids, respectivament. També es van incloure dins la família els gèneres Pseudobias i Mystacornis.[10]
Vangidae pertany a un clade d'ocells còrvids que també inclou els Malaconotidae, Aegithinidae i els Cracticidae i els Artamidae que s'ha definit com la superfamília Malaconotoidea.[11]
A Madagascar, tradicionalment es creia que les vangues eren una petita família d'ocells semblants als lànids. Investigacions recents suggereixen que diversos tàxons de Madagascar més semblants en aparença i hàbits (i antigament es consideraven que eren) els tallarols, els papamosques o els timàlids tots del Vell Món poden ser vangues.[10][12][13]
Se n'han descrit 21 gèneres amb 40 espècies: [14]
- Gènere Calicalicus amb dues espècies.
- Gènere Vanga amb una espècie: vanga becgròs (Vanga curvirostris).
- Gènere Oriolia amb una espècie: vanga de Bernier (Oriolia bernieri).
- Gènere Xenopirostris amb 3 espècies.
- Gènere Falculea amb una espècie: vanga simitarra (Falculea palliata).
- Gènere Artamella amb una espècie: vanga capblanc (Artamella viridis).
- Gènere Leptopterus amb una espècie: vanga chabert (Leptopterus chabert).
- Gènere Cyanolanius amb dues espècies.
- Gènere Schetba amb una espècie: vanga rogenc (Schetba rufa).
- Gènere Euryceros amb una espècie: vanga de casc (Euryceros prevostii).
- Gènere Tylas amb una espècie: vanga capnegre (Tylas eduardi).
- Gènere Hypositta amb una espècie: vanga pica-soques (Hypositta corallirostris).
- Gènere Newtonia amb 4 espècies.
- Gènere Pseudobias amb una espècie: bies de Ward (Pseudobias wardi).
- Gènere Mystacornis amb una espècie: vanga de Crossley (Mystacornis crossleyi).
- Gènere Prionops amb 8 espècies.
- Gènere Hemipus amb dues espècies.
- Gènere Tephrodornis amb 4 espècies..
- Gènere Philentoma amb dues espècies.
- Gènere Megabyas amb una espècie: bies de carpó blanc (Megabyas flammulatus).
- Gènere Bias amb una espècie: bies músic (Bias musicus).
A continuació es mostren les relacions filogenètiques entre els gèneres. El cladograma es basa en un estudi de Sushma Reddy i col·laboradors que es va publicar l'any 2012. Les espècies de la subfamília Vanginae són endèmiques de Madagascar.[15]
| Vangidae |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
[modifica]- ↑ Gill, Frank; Donsker, David. «Batises, bushshrikes, boatbills, vangas (sensu lato) – IOC World Bird List» (en anglès). IOC World Bird List v15.1, 20-02-2025. [Consulta: 17 abril 2025].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Garbutt, Nick. «Different by design: the Vangas of Madagascar» (PDF). vol.9 p. 28–34. Africa – Birds & Birding, 2004. [Consulta: 17 abril 2025].
- ↑ Perrins, Christopher. The new encyclopedia of birds. 1st ed., rev. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-852506-6.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Sinclair, Ian; Langrand, Olivier; Arlott, Norman. Birds of the Indian Ocean islands. New edition published in 2003. Cape Town: Struik, 2003. ISBN 978-1-86872-956-2.
- ↑ Perrins, Christopher. The new encyclopedia of birds. 1st ed., rev. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-852506-6.
- ↑ Perrins, Christopher. The new encyclopedia of birds. 1st ed., rev. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-852506-6.
- ↑ Perrins, Christopher. The new encyclopedia of birds. 1st ed., rev. Oxford: Oxford University Press, 2007. ISBN 978-0-19-852506-6.
- ↑ Fuchs, Jérôme; Bowie, Rauri C. K.; Fjeldså, Jon; Pasquet, Eric «Phylogenetic relationships of the African bush-shrikes and helmet-shrikes (Passeriformes: Malaconotidae)». Molecular Phylogenetics and Evolution, 33, 2, 01-11-2004, pàg. 428–439. DOI: 10.1016/j.ympev.2004.06.014. ISSN: 1055-7903.
- ↑ Moyle, R.G; J. Cracraft, M. Lakim, J. Nais & F.H. Sheldon. «Reconsideration of the phylogenetic relationships of the enigmatic Bornean Bristlehead (Pityriasis gymnocephala)» (PDF). vol.39 p. 893–898. Mol. Phylogenet. Evol, 2006. [Consulta: 17 abril 2025].
- ↑ 10,0 10,1 Yamagishi, Satoshi; Honda, Masanao; Eguchi, Kazuhiro; Thorstrom, Russel «Extreme Endemic Radiation of the Malagasy Vangas (Aves: Passeriformes)» (en anglès). Journal of Molecular Evolution, 53, 1, 7-2001, pàg. 39–46. DOI: 10.1007/s002390010190. ISSN: 0022-2844.
- ↑ Cracraft, Joel; Barker F. Keith, Braun, Michael, Harshman, John, Dyke, Gareth J., Feinstein, Julie, Stanley, Scott, Cibois, Alice, Schikler, Peter, Beresford, Pamela, García-Moreno, Jaime, Sorenson, Michael D., Yuri, Tamaki, Mindell, David P. Phylogenetic relationships among modern birds (Neornithes): toward an avian tree of life. Oxford, Nova York: Oxford University Press, 2004, p. 468–489. ISBN 978-0-19-517234-8.
- ↑ Cibois, Alice; Pasquet, Eric; Schulenberg, Thomas S. «Molecular Systematics of the Malagasy Babblers (Passeriformes: Timaliidae) and Warblers (Passeriformes: Sylviidae), Based on Cytochrome b and 16S rRNA Sequences». Molecular Phylogenetics and Evolution, 13, 3, 01-12-1999, pàg. 581–595. DOI: 10.1006/mpev.1999.0684. ISSN: 1055-7903.
- ↑ Schulenberg, T.S. The Radiations of Passerine Birds on Madagascar. Chicago: University of Chicago Press, 2003, p. 1130–1134. ISBN 0-226-30306-3.
- ↑ Gill, F.; Donsker, D.; Rasmussen, P. (Eds). 2023. IOC World Bird List (v13.1). doi: 10.14344/IOC.ML.13.1.[1]
- ↑ Reddy, S.; Driskell, A.; Rabosky, D. L.; Hackett, S. J.; Schulenberg, T. S. «Diversification and the adaptive radiation of the vangas of Madagascar» (en anglès). Proceedings of the Royal Society B: Biological Sciences, 279, 1735, 22-05-2012, pàg. 2062–2071. DOI: 10.1098/rspb.2011.2380. ISSN: 0962-8452. PMC: 3311898. PMID: 22217720.
