Vanga de casc
Euryceros prevostii  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Nombre de cries | 2 |
| Estat de conservació | |
 | |
| En perill | |
| UICN | 22708058 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Vangidae |
| Gènere | Euryceros |
| Espècie | Euryceros prevostii Lesson, 1831 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
El vanga de casc[1] (Euryceros prevostii) és una espècie d'au de la família dels vangidae i l'únic representant del gènere Euryceros.[2] Es creu que el parent més proper dins la família és el Schetba rufa, que s'hauria separat del vanga de casc fa uns 800 000 anys.[3] El nom específic, prevostii, el rep pel naturalista francès Florent Prévost.[4]
Descripció[modifica]
És un vanga gran, la segona espècie més grossa de la família, després del Falculea palliata. Mesura entre 28-31 cm i pesa 84-114 g. La seva característica més distintiva és un gran bec arquejat, amb 51 mm de longitud i 30 mm d'amplada.[3] El plomatge del cap, coll, gola, pit i ventre és de color blau fosc, com les plomes de vol i les remeres de l'ala. El mantell, part posterior i la resta de les ales són de color taronjós. La cua, llarga i ampla, és negra a la part inferior i taronjosa a la superior. El bec és blau brillant amb la punta negra. Tots dos sexes són similars.[3][5]
Distribució i hàbitat[modifica]
L'au és endèmica de l'illa de Madagascar i la seva àrea de distribució es restringeix a les zones baixes dels boscos humits de muntanya del nord-est de l'illa, entre Tsaratanana i Mantadia. Només habita en boscos primaris, generalment per sota dels 800 m d'altitud, on és poc comú i amb una distribució desigual.[6]
Conducta[modifica]
Els individus adults s'alimenten principalment d'insectes grans,[7] però els aliments que porten a les cries al niu poden ser més variats, com caragols, llangardaixos, aranyes i crancs. Captura les preses a troncs i entre les branques dels arbres, i també a terra.[5]
Cicle vital[modifica]
Els vangues de casc són monògams i de temporada. L'època de reproducció va d'octubre a gener a la península de Masoala. Tots dos sexes treballen en la construcció del niu, que té forma de copa d'uns 15 cm de diàmetre, i està construït amb de fibres vegetals, molses i branques, i que situen en alguna forquilla formada per les branques d'un arbre, a uns 2,4 m del terra. Hi ha registres d'un ritual de festeig del mascle alimentant a la femella abans de la còpula. La niuada és de dos o tres ous de color blanc rosat.[8]
Referències[modifica]
- ↑ Masó, Albert; Sanz, Lluís F. «Madagascar, el vuitè continent». Mètode. Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de València. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2016. [Consulta: 5 setembre 2015].
- ↑ «Euryceros» (en anglès). Integrated Taxonomic Information System.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Rocamora, Gérard; Yeatman-Berthelot, Dosithée. Handbook of the Birds of the World. Volume 14: Bush-shrikes to Old World Sparrows. Barcelona: Lynx Edicions, 2009, p. 142–170. ISBN 978-84-96553-50-7. «Family Vangidae (Vangas)»
- ↑ Jobling, 2010, p. 316.
- ↑ 5,0 5,1 «Helmet Vanga Euryceros prevostii». Species Factsheet. BirdLife International, 2011.
- ↑ Distribució i justificació d'estatus en IUCN Redlist Rev.16/07/2013
- ↑ Giuseppe La Marca y Russell Thorstrom «Breeding biology, diet and vocalization of the Helmet Vanga, Euryceros prevostii, on the Masoala Peninsula, Madagascar» (en anglès). Journal of African Ornithology, 71, 3, 2000, pàg. 400-403. DOI: 10.1080/00306525.2000.9639840.
- ↑ La Marca, Giuseppe; Russell Thorstrom «Breeding biology, diet and vocalization of the Helmet Vanga, Euryceros prevostii, on the Masoala Peninsula, Madagascar». Ostrich, 71, 2000, pàg. 400–403. DOI: 10.1080/00306525.2000.9639840.
Bibliografia[modifica]
- Jobling, James A. Helm Dictionary of Scientific Bird Names. Bloomsbury Publishing, 2010. ISBN 9781408133262.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vanga de casc |