Vòrtex de Taylor-Green

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En dinàmica de fluids, el vòrtex de Taylor-Green és el flux d'un vòrtex que decau, que té una solció tancada de les equacions de Navier Stokes per a fluxos incompressibles en coordenades cartesianes. Duu el nom del físic i matemàtic britànic Geoffrey Ingram Taylor i del seu col·laborador Albert E. Green.[1]

Gràfica dels vectors velocitat en un vòrtex de Taylor-Green

Obra original[modifica]

En l'obra original de Taylor i Green,[1] s'analitza un flux particular en tres dimensions espacials, amb tres components de velocitat en l'instant de temps especificades com:

L'equació de continuïtat determina que . El petita contribució del temps es troba a partir de la simplificació de les equacions incompressibles de Navier–Stokes usant el flux inicial per donar una solució pas a pas a mesura que el temps avança.

Una solució exacta en dues dimensions es mostra més endavant.

Equació de Navier-Stokes incompressibles[modifica]

Les equacions incompressibles de Navier–Stokes en absència de forces de cos, i en dues dimensions ve donada per:

La primera d'aquestes equacions representa l'equació de continuïtat i les altres dues són les equacions de moment.

Solució del vòrtex de Taylor–Green[modifica]

En el domini , la solució ve donada per:

on , és la viscositat cinemàtica del fluid. Seguint l'anàlisi de Taylor i Green[1] en el cas bidimensional, i per , s'adiu amb la solució exacta, si el terme exponencial s'expandeix en sèrie de Taylor, és a dir .

El camp de pressió pot ser obtingut substituint la solució de la velocitat en les equacions del moment i ve donat per:

La funció de corrent de la solució del vòrtex de Taylor-Green, que satisfà per la velocitat de flux , és:

De manera semblant, la vorticitat, que satisfà , ve donada per:

La solució de Taylor-Green pot ser usada en la prova i validació de la precisió temporal dels algorismes de Navier-Stokes.[2][3]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Taylor, G. I. and Green, A. E., Mechanism of the Production of Small Eddies from Large Ones, Proc. R. Soc. Lond. A, 158, 499–521 (1937).
  2. Chorin, A. J., Numerical solution of the Navier–Stokes equations, Math. Comp., 22, 745–762 (1968).
  3. Kim, J. and Moin, P., Application of a fractional-step method to incompressible Navier–Stokes equations, J. Comput. Phys., 59, 308–323 (1985).