Valor propedèutic de l'esperanto

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

S'han dut a terme experiments sobre el valor propedèutic de l'esperanto, és a dir, la hipòtesi del fet que qui ensenye esperanto a alumnes d'idiomes de primer any, abans que inicien els seus estudis en, per exemple, francés o anglés, fa que l'aprenentatge d'estos idiomes siga més efectiu. La investigació de Helmar Frank mostra que un any d'esperanto a l'escola, que genera una capacitat comunicativa equivalent a la de 6 anys d'instrucció en un idioma europeu, accelera i millora l'aprenentatge d'uns altres idiomes. El valor propedèutic de l'esperanto fou descrit per primera vegada per Antoni Grabowski en un article del 1908. Hi ha diversos estudis fets a Nova Zelanda,[1] Massachusetts,[2] New York,[3] Alemanya,[4] Itàlia[5] i Austràlia.[6] Els resultats d'aquests estudis són favorables i demostren que estudiar esperanto facilita l'adquisició posterior d'una altra llengua. Això sembla ser a causa del fet que és més fàcil aprendre altres llengües quan ja se n'ha après una segona i també perquè l'ús d'una llengua auxiliar com l'esperanto, gramaticalment senzilla i culturalment neutral, elimina obstacles que sorgeixen a l'hora d'aprendre una segona llengua. Williams[7] estudià el cas d'un grup d'estudiants europeus d'ensenyament secundari que havent après esperanto durant un any i després francès durant tres, van acabar amb un millor domini del francès que no pas el grup de control, que havia estudiat francès durant tots quatre anys. Hom ha obtingut resultats similars amb altres combinacions de llengües, i també en casos d'aprenentatge de llengües durant dos anys, després de sis mesos d'estudiar esperanto.[8]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Article a Enciklopedio de Esperanto, volum I, p.436, sobre el valor pedagògic de l'esperanto.
  2. Informe: Christian Rudmick, The Wellesley College Danish-Esperanto experiment.
  3. Edward Thorndike, Language Learning. Bureau of Publications of Teachers College, 1933. [1]. Helen S. Eaton, "The Educational Value of an Artificial Language." The Modern Language Journal, #12, pp. 87-94 (1927). [2]
  4. Actes de les reunions anuals del novembre a Paderborn "Laborkonferencoj: Interlingvistiko en Scienco kaj Klerigo" (Sessions de treball: Interlingüística a la Ciència i a l'Educació), que es poden demanar al Institute of Pedagogic Cybernetics de Paderborn. També en treballs de Frank, Lobin, Geisler, i Meder.
  5. Estudi [3] Comissió per la llengua internacional (coneguda per Esperanto), Decret Interministerial 29 d'abril / 5 d'octubre 1993, Ministeri italià d'Instrucció Pública.
  6. [Estudi http://web.archive.org/web/20040215074307/%68ttp://www.education.monash.edu.au/projects/esperanto/] Pàgina web del projecte EKPAROLI de la Monash University
  7. Williams, N. (1965) 'A language teaching experiment', Canadian Modern Language Review 22.1: 26-28
  8. [4]