Vasili Neièlov

Vasily Ivanovich Neyelov (en rus : Василий Иванович Неелов) 1722-1782 va ser un arquitecte rus, les seves obres més representatives són del principi del classicisme i romanticisme. És notable com un dels primers dissenyadors de parcs a Rússia. Neelov serví com arquitecte de la cort a Tsàrskoie Seló i treballà amb Francesco Bartolomeo Rastrelli en la construcció del Palau de Caterina. Neyelov va ser l'autor dels àlbums amb els plànols de façanes d'edificis de Tsàrskoie Seló (coneguts com "Àlbums Neyelov"). Neyelov va ser un dels primers arquitectes d'origen rus que treballà a Tsàrskoie Seló.^[1]

Biografia

Neyelov va néixer el 1721 en la família d'un sergent. Va estudiar arquitectura amb Savva Chevakinsky i Mikhail Zemtsov, qui treballà amb Francesco Bartolomeo Rastrelli des de 1744. En 1748, Neyelov va ser nomenat arquitecte adjunt i enviat a ajudar a dissenyar els plànols del Palau de Caterina i el Parc de Caterina a Tsàrkoie Seló.^[2] El 1760, després de la retirada de Rastrelli, Neyelov es convertí en l'arquitecte en cap de la creació del Parc Caterina. El 1770, visità Anglaterra i es convertí en un estusiasta seguidor de l'escola anglesa de parcs. En el mateix any, completà el plànol, que s'utilitzà posteriorment per a la creació del parc. El paper de Neyelov no només fou el de dissenyar ponts i pavellons, sinó també trià la ubicació dels pavellons dissenyats per altres arquitectes, entre ells Charles Cameron.^[2] Neyelov creà la part del paisatge del Parc de Caterina amb els famosos pavellons romàntics com el Piràmide (1770-1771), l'Almirallat i la cuina Hermitage (1774-1776), el "Xinès" Els Capritxos petits i grans (1770-1774, juntament amb Gerhard Johann Conrad), el marbre (també conegut com Palladio, o siberià) pont construït en la memòria de Andrea Palladio (1772-1774). Per produir el pont de marbre, Neyelov va crear per primera vegada un model de fusta del pont, que va ser enviat a Iekaterinburg amb la finalitat de facilitar l'elecció de les peces de marbre.^[2] Dos dels seus fills, Ilya i Piotr, l'ajudaren en la creació d'aquest parc.^[3]

Neyelov va morir el 1782 i va ser enterrat al cementiri Kuzminsky a Tsàrkoie Seló.^[1]

Bibliografia

Васильев, Б. Л.. Архитекторы Нееловы (en rus), 1997, p. 879–900 (Зодчие Санкт-Петербурга, XVIII век).

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Коршунова, В.; Кузьминское кладбище Царского Села (en rus) Царскосельская газета, 90 (9264), August 11, 2001 [Consulta: November 2, 2011].
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Калыгина, В. «Нееловы. Василий Иванович Неелов» (en rus). Администрация Смоленской области. [Consulta: 2 novembre 2011].
↑ Slavina, T. A. «V.I. Neelov, I.V. Neelov, P.V. Neelov, architects» (en anglès). Saint Petersburg Encyclopaedia. [Consulta: 2 novembre 2011].

[kuzm-1] 1,0 ^1,1 Коршунова, В.; Кузьминское кладбище Царского Села (en rus) Царскосельская газета, 90 (9264), August 11, 2001 [Consulta: November 2, 2011].

[smol-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Калыгина, В. «Нееловы. Василий Иванович Неелов» (en rus). Администрация Смоленской области. [Consulta: 2 novembre 2011].

[3] Slavina, T. A. «V.I. Neelov, I.V. Neelov, P.V. Neelov, architects» (en anglès). Saint Petersburg Encyclopaedia. [Consulta: 2 novembre 2011].

[1]

[2]

[3]