Palau de Caterina

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'edifici
Palau de Caterina
CatherinePalaceSouthSide.jpg
Vista de la façana meridional del Palau
Dades
Tipus palau
Part de Tsàrskoie Seló
Arquitecte Francesco Bartolomeo Rastrelli
Data de creació o fundació 1717
Data d'obertura oficial 30 juliol 1756
Característica
Estil arquitectònic arquitectura barroca i Barroc elisabetiano
Ubicació geogràfica
EstatRússia
Ciutats federalsSant Petersburg
Districte municipalPuixkin
59° 42′ 57″ N, 30° 23′ 44″ E / 59.715833333333°N,30.395555555556°E / 59.715833333333; 30.395555555556Coord.: 59° 42′ 57″ N, 30° 23′ 44″ E / 59.715833333333°N,30.395555555556°E / 59.715833333333; 30.395555555556
Activitat
Fundador Caterina I de Rússia
Lloc web oficial Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

El Palau de Caterina (en rus Екатерининский дворец, Iekaterinski dvorets) era la residència d'estiu dels tsars de Rússia, d'estil rococó i situada a la ciutat de Tsàrskoie Seló, 25 km al sud-est de Sant Petersburg, antiga capital de l'Imperi Rus. El palau forma part del Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Història[modifica]

La residència té el seu origen l'any 1717, quan Caterina I de Rússia va contractar a l'arquitecte alemany Johann-Friedrich Braunstein per a construir un palau d'estiu. El 1733, l'emperadriu Anna va encarregar a Mikhaïl Zemtsov i Andrei Kvàssov que ampliessin el Palau de Caterina. L'emperadriu Elisabet, però, va considerar que la residència de la seva mare estava passada de moda i era incòmoda i al maig de l'any 1752 va demanar al seu arquitecte, Bartolomeo Rastrelli que demolís l'antiga estructura i la reemplacés amb un edifici molt més gran en un cridaner estil rococó. La construcció va trigar quatre anys i el 30 de juliol de 1756, l'arquitecte li va presentar el flamant nou palau de 325 metres de llarg a l'emperadriu.

En vida d'Elisabet, el palau va guanyar fama pel seu exterior luxós. Es van usar més de 100 quilos d'or per daurar la sofisticada façana d'estuc i nombroses estàtues erigides sobre la teulada. Fins i tot es va dir que la teulada del palau estava construïda d'or. Davant del palau es va dissenyar un enorme jardí formal. La gran entrada al palau es troba flanquejada per dues «circumferències» massisses, en estil rococó. Una acurada reixa de forja separa el complex de la ciutat de Tsàrskoie Seló.

Saló de ball del Palau de Caterina

Encara que el palau s'associa popularment amb Caterina la Gran, realment ella va considerar la seva arquitectura de «nata batuda» com antiquada. Quan va ascendir al tron, una sèrie d'estàtues del parc van ser cobertes amb or, d'acord amb l'últim desig de l'emperadriu Elisabet, però la nova emperadriu va fer que totes les obres es suspenguessin al ser informada dels costos. A les seves memòries va censurar la imprudent extravagància de la seva predecessora.

Per gratificar la seva passió per l'art antic i neoclàssic, Caterina va contractar a l'arquitecte escocès Charles Cameron que no només va renovar l'interior d'una ala amb estil neopal·ladí que llavors estava de moda, sinó que va construir els apartaments personals de l'emperadriu; una estructura de reminiscències gregues coneguda com les habitacions d'àgata i situada a l'esquerra del gran palau. Destacades per la seva elaborada decoració de jaspi, les habitacions van ser dissenyades de manera que enllaçaven amb els Jardins Penjants, els Banys freds i la Galeria de Cameron, tres edificis neoclàssics construïts d'acord als dissenys de Cameron. Segons els desitjos de Catalina, es van erigir moltes estructures notables per al seu entreteniment al Parc de Caterina.

A la mort de Caterina el 1796, els monarques posteriors van preferir residir al proper Palau d'Alexandre i, amb només dues excepcions, van evitar realitzar noves reformes al Palau de Caterina, considerant-lo un monument esplèndid a la riquesa d'Elisabet i a la glòria de Caterina II. El 1817, Alexandre I va contractar Vassili Stàssov per tal de redecorar alguns interiors de la residència de la seva àvia segons l'estil Imperi. Vint anys més tard, la magnífica Escala de Stàssov va ser construïda per reemplaçar l'antiga escala circular que portava a la Capella del Palau. Desafortunadament, la major part dels interiors de Stàssov -específicament, els que daten del regnat de Nicolau I- no han estat restaurats des dels estralls de la Segona Guerra Mundial fins avui.

Quan les forces de l'exèrcit alemany es van retirar del setge de Leningrad, van fer destruir la residència intencionadament, deixant buida l'estructura del palau darrere d'ells. Abans de la SGM els arxivers russos van aconseguir traslladar una fracció dels seus continguts, que van demostrar tenir gran importància al reconstruir el palau. Encara que la major part de la reconstrucció es va acabar a temps per al Tricentenari de Sant Petersburg el 2003, encara es requereix molta feina per restituir el palau la seva anterior glòria. Per atraure fons, l'administració del palau darrerament lloga el Gran Saló per a la celebració esdeveniments d'alt nivell.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau de Caterina Modifica l'enllaç a Wikidata