Vassili Safónov
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 gener 1852 (Julià) Ishcherskaya (Imperi Rus) |
| Mort | 27 febrer 1918 (66 anys) Kislovodsk (Rússia) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori de Sant Petersburg (1878–1880) Liceu Imperial Alexandre Primer Institut de Sant Petersburg |
| Activitat | |
| Ocupació | Pianista, director d'orquestra, pedagog i músic |
| Ocupador | Conservatori de Moscou |
| Gènere | Música clàssica |
| Professors | Theodor Leschetitzky, Nikolai Zaremba i Louis Brassin |
| Alumnes | Aleksandr Skriabin, Valentina Antonovna Semashko (en)  , Aleksandr Gretxanínov, Feodor Koenemann (en) , Josef Lhévinne i Rosina Lhévinne |
| Instrument | Piano |
| Família | |
| Cònjuge | Q104974116 |
| Fills | Anna Timiryova (en) Olga Safonova (en) Elena Safonova (en) |
| Pare | Safonov Ilya Ivanovich (en) |
Premis | |
    | |
Vassili Ilitx Safónov,en rus Васи́лий Ильи́ч Сафо́нов (Isxórskaia, 6 de febrer de 1852 – Kislovodsk, 27 de febrer de 1918), fou un compositor i director d'orquestra rus.
Era fill d'un general de cosacs i va fer els estudis al Liceu Aleksandr. Després es dedicà a la música, que cursà al Conservatori de Sant Petersburg, on tingué entre altres alumnes a Aleksandr Borisovič Gol'denvejzer i Aleksandr Guédike (1877-1957)[1] del qual en fou professor de 1880 a 1885, i després director del de Moscou, on tingué com a alumne qui després seria un gran pianista, N. Orlov.[2]
Dirigí la Societat Imperial Russa de Música de Moscou (1890-1906), any aquest últim en què actuà a Londres, on iterpretà òperes del compositor italià Franco da Venezia[3] i, més endavant va dirigir les principals orquestres d'Europa i dels Estats Units, on donà a conèixer moltes obres d'autors russos.
Curiositat[modifica]
Una particularitat de Safónov és que dirigia sense batuta.
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vassili Safónov |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 52, pàg. 1219 (ISBN 84-239-4552-9)
Referències[modifica]
- ↑ Enciclopèdia Espasa Apèndix núm. V, pàg. 946 (ISBN 84-239-4575-8)
- ↑ * Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. III, pàg. 1011. (ISBN 84-7291-226-4)
- ↑ Edita SARPE, Gran Enciclopèdia de la Música Clàsica, vol. IV, pàg. 1508(IBSN 84-7291-226-4)