Vector de clonació

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El plàsmid pBR322 és un dels primers plàsmids utilitzats com vector de clonació.

Els vectors de clonació, en anglès: cloning vector, són un petit tros d'ADN agafat d'un virus o un plàsmid d'una cèl·lula o d'un organisme superior, que es poden mantenir de manera estable en un organisme, i dins del qual es pot inserir un fragment d'ADN forà amb intencions de clonació molecular.[1] El vector per tant, conté característiques que permeten, per exemple, si es tracta el vector i l'ADN forà amb un enzim de restricció, enllaçar els fragments junts. Després que un fragment d'ADN hagi estat clonat dins un vector de clonació, pot ser posteriorment subclonat dins un altre vector dissenyat per a un ús més específic.

Hi ha molts tipus de vectors de clonació, però els més usats són plàsmids genèticament modificats. La clonació, generalment, primer es fa usant Escherichia coli, i els vectors de clonació en E. coli inclouen plàsmids, bacteriòfags (com fag λ), òosmids, i cromosomes bacterians artificials (BACs).

Els vectors que transporten un fragment inserit s'anomenen vectors recombinants.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Definition of cloning vector». Genome Dictionary. [Consulta: 18 octubre 2012].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Klug, William S. et al(2008). Conceptes de Genètica. Editorial Pearson Cap.19