Ventall de branca
Schizophyllum commune  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Super-regne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Schizophyllaceae | ||||||||
| Gènere | Schizophyllum | ||||||||
| Espècie | Schizophyllum commune Fr., 1815 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Sinònims | Merulius alneus Merulius communis Agaricus alneus Agaricus multifidus Daedalea commune
| ||||||||
El ventall de branca[1] (Schizophyllum commune), també anomenat esquizofil·le comú[2] és una espècie de fong lignícola del grup dels ventalls de branca pertanyent a l'ordre de les agaricals. Té un aspecte molt característic que el fa gairebé inconfusible. És present en tot el món[2][3]
Taxonomia[modifica]
Va ser descrita com Agaricus alneus per Linné (Fl. Suec.: 1242, p. 451; 1755)[4] i Fries, Elias Magnus la va combinar a Schizophyllum commune (Observ. mycol. (Havniae) 1: 103, 1815)[5]
Descripció[modifica]
Barret petit, d'1-5 cm de diàmetre; en forma de ventall , pelut, prim, sèssil, imbricat; de superfície de color gris a blanquinós quan està seca, gruixuda; marge irregularment lobulat.
Làmines bífides, és a dir partides longitudinalment, quan el bolet és sec les dues meitats es corben sobre els espais interlamel·lars; de color gris rosat a gris violeta.
Cama rudimentària o absent.
Carn de color brunenca; de coriàcia a subcoriàcia, revifa després de la dessecació i segueix produint espores; tast i olor inapreciables[2][3][6][7]
Distribució i hàbitat[modifica]
Comú; de primavera a hivern; lignícola, resistent a la sequera, sobre branques i troncs, sembla preferit els exposats al sol; des de l'estatge subalpí a la terra baixa i litoral; sobre fusta de tota mena d'arbres, preferiblement planifolis (faig, vern)[2][7]
Comentaris[modifica]
Té un aspecte lleugerament semblant el ventall de branca agre (Panellus stipticus), de cama evident i làmines veritables.[3]
Comestibilitat[modifica]
Comestible. Es consumeix en països asiàtics (Est i sud-est del continent), a Etiòpia i Congo.[3][2]
Referències[modifica]
- ↑ Gràcia, Enric. La Clau dels Bolets: Identifica’ls de la mà d'Enric Gràcia, Vol. I. El Papiol: efadós, 2021, p. 137. ISBN 978-84-18243-12-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Laessøe, Thomas; Petersen, Jens H. Fungi of temperate Europe. Princeton Oxford: Princeton University Press, 2019. ISBN 978-0-691-18037-3.
- ↑ «Flora Suecica».
- ↑ Fries, Elias Magnus. Systema mycologicum. I. Gryphiswaldiae : Sumtibus Ernesti Mauritii, 1821, p. [1]-520 p [103].
- ↑ Knudsen, Henning. Heterobasioid, aphyllophorid and gastromycetoid Basidiomycetes. Copenhagen: Nordsvamp, 1997. ISBN 978-87-983961-1-6.
- ↑ 7,0 7,1 Eyssartier, Guillaume; Roux, Pierre. Le guide des champignons: France et Europe. París: Belin, 2011. ISBN 978-2-7011-5428-2.