Verge Maria-Mater Dolorosa (El Greco, Tipus-I)
.jpg) | |
| Tipus | pintura  |
|---|---|
| Creador | El Greco |
| Creació | 1597 |
| Mètode de fabricació | Oli sobre tela |
| Gènere | art sacre |
| Moviment | Manierisme |
| Mida | 52 ( ) × 41 ( ) cm |
| Col·lecció | Museo del Prado, Madrid |
| Catalogació | |
| Número d'inventari | P000829 |
| Catàleg | Inv. Museo de la Trinidad, Pintura:(601) Catàleg Museu del Prado, 1872-1907:(2124p) Catàleg Museu del Prado, 1942-1996, Catàleg Museu del Prado, 1910:(829) El Greco catalog raisonné, 1969:(92b) El Greco catalogue raisonné, 1908:(64) El Greco y su escuela. Catálogo comentado:(98) Domenico Theotocopuli llamado El Greco:(247a)
|
La Verge Maria, o Mater Dolorosa , dins el corpus pictòric d'El Greco, és una temática de la qual han arribat fins als nostres dies poques obres. Harold Wethey, en el seu Catàleg Comentat d'obres d'El Greco, en distingeix dos Tipus força diferents, i del Tipus-I en remarca dues variants gairebé iguals, que considera autògrafes i de bona qualitat.[1]
Temàtica de l'obra
[modifica]Aquestes dues obres representen Maria, mare de Jesús, de mig cos, amb el rostre lleugerament dirigit vers l'esquerra, i la mirada dirigida vers l'espectador.
Anàlisi de l'obra
[modifica]Versió del Museu del Prado
[modifica]Signatura retocada, escrita amb lletres gregues cursives a la part dreta. H.E. Wethey considera aquesta pintura d'una qualitat lleugerament inferior a la de la versió d'Estrasburg.[2]
Aquesta obra presenta a la Mare de Déu amb el cap cobert sota un mantell blau. El seu rostre, com era habitual en l'art de la Contrareforma, presenta un intens sentit devocional.
El nimb lluminós està lligat al caràcter sacre de l'obra, i El Greco empra aquest recurs per realçar el volum de la Verge. Destaca el rostre malenconiós, la fina barbeta i els grans ulls negres, característiques totes de la tècnica retratística de l'artista cretenc.
Versió del Museu de Belles Arts d'Estrasburg
[modifica]Signat amb lletre gregues cursives a la dreta. Oli sobre tela; 83 × 37 cm.; 1595-60 ca.
Si bé les dimensions són diferents, aquesta obra és pràcticament igual a la del Museu del Prado. La peça de roba blanca al voltant del rostre està pintada amb molta lleugeresa, però la túnica blava i els fons grisós van ser realitzats amb gran solidesa.[3][4]
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- ÁLVAREZ LOPERA, José, El Greco, Madrid, Arlanza, 2005, Biblioteca «Descubrir el Arte», (colección «Grandes maestros»). ISBN 84-95503-44-1.
- SCHOLZ-HÄNSEL, Michael, El Greco, Colonia, Taschen, 2003. ISBN 978-3-8228-3173-1.
- WETHEY, Harold Edwin; El Greco y su Escuela (Volumen-II); Ediciones Guadarrama; Madrid-1967
Enllaços externs
[modifica]https://www.musees.strasbourg.eu/chefs-d-oeuvre-musees Arxivat 2019-03-25 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- ↑ Wethey, Harold E. Obra citada, p. 79.
- ↑ Wethey, Harold E. Obra citada., p.79.
- ↑ Wethey. Obra citada, Harold E., p. 79.
- ↑ «Mater Dolorosa, Musée des Beaux Arts» (en francès). Musée des Beaux Arts Strasbourg. [Consulta: 16 abril 2019].[Enllaç no actiu]
- Museu Nacional del Prado. «Mare de Déu». [Consulta: 28.05.2011].