Vernor Vinge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVernor Vinge

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Vernor Steffen Vinge Modifica el valor a Wikidata
2 octubre 1944 Modifica el valor a Wikidata
Waukesha (Wisconsin) Modifica el valor a Wikidata
Mort20 març 2024 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
La Jolla (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Professor emèrit

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a San Diego - matemàtiques
Universitat Estatal de Michigan - Graduat en Ciències
Universitat de Califòrnia a San Diego - Master of Arts
Universitat Estatal de San Diego Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiStefan Warschawski Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMatemàtiques, ciències de la computació i literatura de ciència ficció Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, escriptor, escriptor de ciència-ficció, novel·lista, informàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
Activitat1966 Modifica el valor a Wikidata –  2011 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de San Diego (1972–2000) Modifica el valor a Wikidata
GènereCiència-ficció Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeJoan D. Vinge (1972–1979), divorci Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1983singularitat tecnològica Modifica el valor a Wikidata

Goodreads author: 44037

Vernor Vinge (anglès: Vernor Steffen Vinge) (Waukesha, 2 d'octubre de 1944 - La Jolla, 20 de març de 2024) va ser un expert en computació, escriptor de ciència-ficció[1][2] i professor retirat de la Universitat de l'Estat de San Diego (SDSU).[3]

Biografia[modifica]

Vernor Vinge era fill de geògrafs. La ciència i els ordinadors el van fascinar des de la infància, així que va aconseguir un doctorat en informàtica, arribant a ensenyar matemàtiques i informàtica a la Universitat de l'Estat de San Diego durant trenta anys. Va estar cassat amb Joan D. Vinge, també escriptora de ciència-ficció.

Va guanyar premis literaris amb molt de prestigi com el Premi Hugo per diverses de les seves novel·les. Va ser una figura icònica pels científics cibernètics pel seu treball gairebé visionari de la tecnologia d'internet a obres com True names, així com per la seva teoria de la singularitat tecnològica.[3]

Obra[modifica]

Vinge va publicar la seva primera història curta, "Bookworm, Run!", al 1965 a la revista Analog Science Fiction (inicialment, Astounding, i actualment, Analog) mentre el seu editor era John W. Campbell.

Vinge va ser un col·laborador habitual de revistes de ciència-ficció similars a Analog als 60 i inicis dels 70. En aquesta època va publicar també dues de les seves històries compilades en una novel·la curta: "The Witling" (1975).

Però Vinge va destacar realment l'any 1981 amb la novel·la True Names, una de les primeres històries que presenten un concepte complert del ciberespai. Això seria més tard la base pel gènere literari ciberpunk cultivat per autors com William Gibson o Neal Stephenson.

El seu següent treball, Realtime (en el qual es recopilen inicialment dues de les seves novel·les: The Peace War i Marooned in Realtime) construeix la reputació de Vinge com un autor que exploraria les idees de la ciència-ficció i les conclusions lògiques que s'extreuen. Aquesta obra, amb la ja mencionada True Names iniciaria l'interès de Vinge per la singularitat tecnològica, ja que True Names es desenvolupa en un mon ja a la cúspide de la singularitat, The Peace War mostra un món en el qual la singularitat ha estat posposada, i Marooned in Realtime tracta d'un grup de persones que aconsegueixen evitar la singularitat.

Una altra de les seves obres més rellevants es Fire Upon the Deep, on Vinge construeix una space opera típica, cosa que és estranya, ja que acostumava, com ja hem comprovat, a plasmar a les seves obres que d'una manera o d'un altre, la tecnologia per descobrir l'espai ens enviava cap a la singularitat. Aquesta obra inclou una gran quantitat d'idees, creant un complex univers, i per tant, també una història complexa.[4]

Bibliografia completa[modifica]

Sèrie de ficció[5]

  • Realtime
  • The Peace War (1984)
    • Serialitzacions:
    • The Peace War (Part 1 of 4) (1984)
    • The Peace War (Part 2 of 4) (1984)
    • The Peace War (Part 3 of 4) (1984)
    • The Peace War (Part 4 of 4) (1984)
  • Marooned in Realtime (1986)
    • Serialitzacions:
    • Marooned in Realtime (Part 1 of 4) (1986)
    • Marooned in Realtime (Part 2 of 4) (1986)
    • Marooned in Realtime (Part 3 of 4) (1986)
    • Marooned in Realtime (Part 4 of 4) (1986)
  • The Ungoverned (1985)
  • Across Realtime (1986)
  • Tatja Grimm
    • Grimm's Story (1968)
    • Grimm's World (1969)
    • Tatja Grimm's World (1969)
    • The Barbarian Princess (1986)
  • Zones of Thought
  • A Fire Upon the Deep (1992)
  • A Deepness in the Sky (1999)
  • The Children of the Sky (2011)
  • The Blabber (1999)
  • Zones of Thought (2010)

Novel·la

  • The Witling (1976)
  • Rainbows End (2006)

Col·lecció

  • True Names ... and Other Dangers (1997)
  • Threats ... and Other Promises (1999)
  • The Collected Stories of Vernor Vinge (2001)

Pamflet

  • True Names (1984)
  • Fast Times at Fairmont High (2002)

Relat curt

  • Apartness (1965)
  • Bookworm, Run! (1966)
  • The Accomplice (1967)
  • Conquest by Default (1968)
  • Bomb Scare (1970)
  • The Science Fair (1971)
  • Just Peace (1971) con William Rupp
  • Long Shot (1972)
  • Original Sin (1972)
  • The Whirligig of Time (1974)
  • The Peddler's Apprentice (1975) con Joan D. Vinge
  • True Names (1981)
  • Gemstone (1983)
  • Win a Nobel Prize! (2000)
  • Fast Times at Fairmont High (2001)
  • The Cookie Monster (2003)
  • Synthetic Serendipity (2004)
  • A Preliminary Assessment of the Drake Equation, Being an Excerpt from the Memoirs of Star Captain Y.-T. Lee (2010)
  • BFF's First Adventure (2015)

Assaig

  • Afterword (Nightflyers) (1981)
  • First Word (Omni, gener 1983) (1983)
  • Afterword (Across Realtime) (1985)
  • Afterword (Marooned in Real Time) (1997)
  • Afterword (Marooned in Realtime) (1997) a
  • Introductions (True Names ... and Other Dangers) (1997)
  • Behind the Scenes of A Fire Upon the Deep (1993)
  • The Coming Technological Singularity: How to Survive in the Post-Human Era (1993)
  • Letter (Locus #393) (1993)
  • Foreword (The Collected Stories of Vernor Vinge) (2001)
  • Introduction (The Skylark of Space) (2001)
  • Read This (NYRSF, març 2001) (2001)
  • Introduction (True Names and the Opening of the Cyberspace Frontier) (2001)
  • Introduction (Tomorrow Happens) (2003)
  • On "The Cookie Monster" (2005)
  • The Care and Feeding of Authors (2010)
  • Introduction (Insistence of Vision) (2016)

Referències a altres treballs[modifica]

  • The Fifth Head of Cerberus (1972), Gene Wolfe, novel·la.
  • Kiln People (2002), David Brin, novel·la.
  • Questionable Content (2003), Jeph Jacques, webcomic.
  • Accelerando (2005), Charles Stross, novel·la.
  • When Machines Exceed Human Intelligence (2009), Harmonic 313, àlbum musical.
  • WWW: Watch (2009), Robert J. Sawyer, novel·la.
  • Star Carrier (2010-2015), Ian Douglas, saga literària.
  • The Girl in the Spider's Web (2015), David Lagercrantz, novel·la.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vernor Vinge
  1. Kuhn, Daniel. «Recordando al autor de 'nombres verdaderos' Vernor Vinge» (en castellà), 22-03-2024. [Consulta: 25 març 2024].
  2. Harris, Raquel 'Rocky'. «Vernor Vinge, Author Who Popularized AI Singularity and 'Cyberspace,' Dies at 79» (en anglès americà), 21-03-2024. [Consulta: 25 març 2024].
  3. 3,0 3,1 «Vernor Vinge» (en anglès). [Consulta: 31 desembre 2023].
  4. «Vernor Vinge Books - Biography and List of Works - Author of 'A Deepness In the Sky'».
  5. «Summary Bibliography: Vernor Vinge». [Consulta: 31 desembre 2023].