Viatge a l'Infern d'en Pere Porter
| (ca) Viatge a l'Infern d'en Pere Porter (ca) Viatge a l'Infern d'en Pere Portes  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | valor desconegut |
| Llengua | català |
| Publicació | segle XVII |
El Viatge a l'Infern d'en Pere Porter és un relat anònim de començament del segle XVII,[1] que, utilitzant elements folklòrics i literaris, denuncia la corrupció de l'administració de justícia de l'època.
Es basa en un personatge real de Tordera anomenat Pere Portes, Porter o Botero, acusant injustament d'un deute. Va ser jutjat per la Inquisició i excomunicat. La seva vida, envoltada de misteri, es confon amb la llegenda, de forma que no se sap on comença una i on acaba l'altra.[2] La història descriu el viatge de 37 dies al món dels morts que té l'entrada per l'estany de Sils (la versió catalana del llac Derg) i la sortida per Morverdre.[3]
Pere Porter, pagès de Tordera, viatja a l'infern ajudat per un diable per tal de trobar un notari i resoldre un conflicte al voltant d'un deute que ja havia satisfet, però que li és reclamat novament. L'infern és ple de gent vinculada al poder i a l'administració de justícia del vescomtat de Cabrera i del Principat, que, a l'empara del poder, han comès tota mena d'actes delictius i crims contra els més pobres i febles. Finalment, Porter aconsegueix sortir de l'infern i recuperar les seves possessions.
L'anònim autor, sens dubte vinculat a l'administració de justícia, la qual coneix molt bé, utilitza els esquemes de la ficció narrativa per efectuar-ne una denúncia contundent i assolir la màxima difusió entre les víctimes dels abusos de poder. Tant Porter com la major part dels personatges que poblen l'infern han estat documentats històricament, gràcies sobretot a les recerques de J.M. Pons i Guri.[4] Per augmentar la versemblança, el relat és molt precís en la cronologia i els llocs, reals, que esmenta. Feta per un autor culte que usa un registre i unes estratègies literàries apropiats per a la difusió popular que pretén, la narració és duta amb habilitat i manté l'atenció del lector fins l'últim moment. S'hi poden detectar motius rondallístics i llegendaris populars, així com motius literaris cultes; sembla que, en lloc de dependre de models medievals, és una obra paral·lela a altres textos de l'època que narren viatges meravellosos o d'ultratomba.
El text gaudí d'una difusió extraordinària per via manuscrita (fins i tot en terres americanes), especialment als segles XVII-XVIII, com ho mostren els nombrosos manuscrits que encara avui es conserven; al tombant del segle xix, fou imprès en diverses ocasions, com a text devot i d'entreteniment.
 |
Vegeu texts en català sobre Viatge a l'Infern d'en Pere Porter a Viquitexts, la biblioteca lliure. |
Bibliografia[modifica]
- Bechara, Z. (1997)
- Pons i Guri, J.M. (1999)
- Valsalobre, P. i Figueras, N. (2000).
Referències[modifica]
- ↑ «Viatge d'en Pere Porter a l'Infern | enciclopèdia.cat». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «La llegenda de Pere Porter, el català que va viatjar a l'Infern» (en catalan). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Viatge a l'infern d'en Pere Porter | Quadern de llibres». [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ introducció, edició i notes a cura de Josep Maria Pons i Guri. Viatge a l'infern d'en Pere Porter : entre la realitat i la ficció. Barcelona: Curial, 1999. ISBN 84-7256-874-1.