Vés al contingut

Vicent Ríos Enrique

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaVicent Ríos Enrique
Biografia
Naixement(es) Vicente Ríos Enrique Modifica el valor a Wikidata
1842 Modifica el valor a Wikidata
Borriana (la Plana Baixa) Modifica el valor a Wikidata
Mort9 agost 1900 Modifica el valor a Wikidata (57/58 anys)
València Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescultor, Diploma de Mestre Artesà Modifica el valor a Wikidata
Premis

Vicent Ríos Enrique (Borriana, Plana Baixa, 1842 - València, 9 d'agost de 1900) fou un mestre artesà fonedor.

Biografia

[modifica]

Vicent Ríos Enrique quedà orfe a molt curta edat i sa mare contrau noves noces amb el ferrer Antoni Morales, que el forma en el món de la foneria. Després d'una curta estada a Nules, Vicent arriba a València a l'edat de cinc anys, on romandrà fins al final dels seus dies.

Amb tan sols deu anys s'incorpora com a aprenent en la indústria metal·lúrgica La Primitiva Valenciana. El 1875 va iniciar una important activitat artística a València que el portaria a acreditar-se en l'art de fondre estàtues i bustos en bronze. Uns anys més tard, va crear la seua pròpia foneria i un xicotet museu.

Al morir el 1879 Valero Cases, propietari de la foneria La Primitiva Valenciana, Vicent Ríos la regenta fins al 1885; finalment aquesta foneria és venuda el 1888 a Marco i Cia. Ríos Enrique va participar en exposicions i fires i obtingué premis a l'Exposició de Bordeus (1882), l'Exposició de Mineria a Madrid (1883) i, principalment, a l'Exposició Regional de la Societat Econòmica d'Amics del País (1883), on va presentar un mostrari de bustos i objectes d'art, amplament lloat.

Fou distingit amb la Credencial de Comanador d'Isabel la Catòlica (1882) i la de Cavaller de l'Ordre de Carles III (1883). El 1884 li van concedir el títol de Fonedor de la Casa Reial. En l'aspecte de la foneria artística va contribuir a fer que aquesta fos coneguda arreu del món.

Obres

[modifica]

Entre els seus treballs més importants destaca l'estàtua de Lluís Vives de l'edifici de la Universitat de València,[1] obra de Josep Aixa i Íñigo, molt singular per ser fosa d'una sola peça.

El bust de José Peris i Valero realitzat per Luis Gilabert Ponce, que va presidir el mausoleu projectat el 1877 per l'arquitecte Antonio Martorell Trilles, que se troba al Cementeri General de València, fou fos per Ríos.

Entre els anys 1875 i 1890 va realitzar bustos de polítics com Cánovas del Castillo, Sagasta, Canalejas o el comte de Toreno, Eugenio Barrejón[2] entre d'altres, i de personatges de l'alta esfera valenciana com Jaumandreu, el marqués de Caro, Garcia Monfort, Teodor Llorente, Pérez Pujol, Enrique Villarroya i molt especialment els bustos reals d'Alfons XII i Maria Cristina d'Habsburg.

També va intervindre en l'arquitectura industrial. Entre els seus treballs cal destacar la capella i claustre de l'Asil del Marqués de Camp i el desaparegut a.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • MAÑAS BORRÁS, Luis: "La fundición artística e industrial en la segunda mitad del siglo XIX valenciana. Vicente Ríos Enrique (1842-1900)" en Archivo de Arte valenciano, 2002. ISSN 0211-5808
  • MAÑAS BORRÁS, Luis: "La huella de un artesano fundidor en la Arquitectura industrial valenciana (S. XIX) Vicente Ríos Enrique (1842-1900)" en Archivo de Arte Valenciano, pags. 101-107, 2004. ISSN 0211-5808.
  • VV.AA., "Gran enciclopedia de la Comunidad Valenciana", Valencia, volumen XVII, 2005. ISBN 84-87502-49-0